Només un 4% de l’electorat aplega la meitat del vot per triar rector

PalmaNomés 639 persones decideixen un 51% dels vots a les eleccions al rectorat de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Aquestes són les que conformen el sector de major pes, el del professorat doctor amb vinculació permanent a la universitat. El sistema electoral divideix la comunitat universitària en quatre grans grups i pondera el seu vot. Així, el 49% restant es reparteix entre l’alumnat –que té un 25% i un cens de 13.859 persones–, la resta de docents i investigadors –que tenen un 12% i són 1.151 persones– i el personal d’administració i serveis (PAS) –que té un altre 12% i representen 626 persones. Aquest sistema, però, no és únic a la UIB, sinó que està estès a totes les universitats públiques de l’Estat, excepte a la de Sevilla, en què l’elecció depèn del claustre.

La llei d’Universitats aprovada el 2001 durant el mandat del Partit Popular, amb José María Aznar al capdavant i Pilar del Castillo com a ministra d’Educació, ofereix dues opcions per elegir rector: pel claustre o per la comunitat universitària, en què la majoria ha de ser del professorat doctor. La llei anterior, vigent des del 1983, només donava possibilitat a fer-ho amb la primera fórmula i el canvi va generar el rebuig de rectors i professors. L’oposició, aleshores encapçalada per José Luis Rodríguez Zapatero, també es va mostrar en contra i va denunciar que el projecte afavoria una “educació d’elit, amb més burocràcia i control polític i menys autonomia”.

Quant a la ponderació dels vots en el sistema d’elecció per via de la comunitat universitària, la llei només diu que “la majoria correspondrà als professors doctors amb vinculació permanent a la universitat” i dona llibertat a cada centre per triar com reparteix la resta. Així, es proclamarà rector la persona que aconsegueixi en la primera volta més de la meitat dels vots, una vegada aplicades les ponderacions que estableixen els estatuts de cada universitat. A més, la llei contempla una segona volta en cas que cap candidat resulti guanyador amb la primera. En aquest cas, es triarà la persona que tingui la majoria simple dels vots. Concretament a la UIB només hi podran optar les candidatures que hagin obtingut més bons resultats a la primera votació. En el mateix sentit, quan és el claustre qui ha d’escollir cap de rectorat, la llei determina que el sistema d’elecció és el mateix, amb les mateixes voltes i majories.

Sigui com sigui el sistema de la UIB “està dins la normalitat del que fan totes les universitats”, segons el catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) i autor de diversos informes de l’Observatori del Sistema Universitari, Albert Corominas. “Al conjunt de les universitats públiques el pes del personal doctor oscil·la entre el 51 i el 59% i el del personal docent no doctor i que no és permanent, entre el 6 i el 18%”, assenyala, de manera que les xifres de la Universitat de les Illes Balears “es troben al mig”. En canvi, en comparació a la representació que té el personal administratiu i de serveis, “la UIB es troba en la part alta”, atès que als centres amb menor pes suposen un 6% del vot i en les que en tenen més, un 13%, diu el catedràtic. L’alumnat també representa “un valor molt normal, amb un 25%”: al conjunt de l’Estat el seu vot oscil·la entre el 17 i el 30% del total.

El PAS surt guanyant

Segons Corominas, el sector que més pes ha anat guanyant amb el temps ha estat el del personal d’administració i serveis. “Fins al 1983 no va haver-hi cap llei democràtica i les universitats anaven al seu aire. Aleshores, i gràcies a la mobilització, l’alumnat va adquirir un pes molt gran”, a diferència del PAS, argumenta l’expert. No obstant la millora amb els anys, la seva representació “no està d’acord amb la importància real que té a la universitat actualment”, considera Corominas, atès que ha esdevingut “una part altament qualificada”.

En canvi, el doctor en Filosofia per la UIB, Joaquín Valdivielso, creu que “és un sistema injust, perquè no respecta el principi d’igualtat de vot”. A més, aquest sistema “reforça la jerarquia entre el professorat i el personal d’administració” apunta el professor, que adverteix que també “genera una relació de dependència entre el sector a (els doctors) i el sector b (la resta de professorat), i molt sovint de clientelisme”. Valdivielso assegura que “hi ha xarxes de vot captiu per part de persones que tenen a les seves mans el futur professional de professorat no permanent”, fet que “perverteix molt” el sistema de votació. Ara bé, cal tenir en compte que “aquestes eleccions es faran a través de vot electrònic i s’ha de veure si això podria apaivagar l’efecte clientelar”, confia el doctor.

En qualsevol cas i, “tot i que el marc normatiu no ajuda”, el doctor en Filosofia pensa que “hem de celebrar que podem votar, perquè hi ha països europeus en què no es pot, com per exemple Dinamarca”. En aquest país “hi ha un sistema d’educació superior boníssim, però els rectors de les universitats no es voten”. A Dinamarca, aclareix Valdivielso, hi ha “comissions publicoprivades que trien el rectorat, la qual cosa implica una falta d’autonomia de la universitat i una pressió més forta dels interessos privats”.