Només un 5% de les empreses de les Illes Balears té un pla d'igualtat

PalmaAquest mes de març, la lluita per la igualtat de gènere s’ha fet una mica més efectiva, almenys sobre el paper. Des d’aquest dilluns, dia 7, totes les empreses de més de 50 treballadors de l’Estat estan obligades a tenir registrat un pla d’igualtat. Aquestes se sumen ara a les de més de 100, més de 150 i més de 250 empleats, per a les quals aquest termini va acabar el 2021, el 2020 i el 2007, respectivament. Així ho va establir la Llei Orgànica 3/2007, en el cas de les empreses més grans, i el Reial Decret Llei 6/2019, en el cas de les dues tipologies més petites. Tot i que els objectius es varen marcar amb temps de marge, només un 5,1% de les companyies illenques que estan afectades per aquestes directives han registrat ja un pla d’igualtat.

Aquest és el percentatge que es desprèn de les xifres absolutes. Per una banda, segons l’Ibestat, a les Illes Balears hi ha 539 empreses de més de 50 treballadors. Aquest total abasta totes les que ja han de tenir un protocol d’igualtat. Les mitjanes empreses –de 50 a 250 empleats– representen el gruix (488) i les grans –de més de 250 treballadors– són minoritàries (51). Per altra banda, segons el Regcon (Registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball) –on es tramiten els plans d’igualtat–, a l’Arxipèlag només hi ha 28 d’aquests protocols vigents. N’hi ha 23 que encara no són vigents.

Tot i que aquestes dades es poden consultar públicament a través de la pàgina web del Regcon, això no garanteix que incloguin les dades actualitzades de tots els plans que s’han enviat al registre. Tampoc ofereix informació detallada per mida de les empreses, de manera que no és possible saber quantes de les que a partir d’ara han de tenir el pla ja ho compleixen. “Quan inscrius un pla, no et surt tot d’una que està aprovat”, perquè abans s’ha de verificar, argumenta la coordinadora de l’acabada d’estrenar Oficina per a la Igualtat en l’àmbit laboral de la CAEB, Catalina Cabrer. Segons l’assessora, aquesta setmana ja han rebut telefonades d’algunes empreses que es queixaven que el Regcon estava donant problemes.

Per això, Cabrer adverteix que en els darrers dies, i sobretot en les properes setmanes, pot haver-hi una allau de plans que hagin entrat al registre i hagin quedat embossats, però la CAEB no té aquesta informació. “Ho hem demanat a la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball, que té el registre d’entrada”, assegura la coordinadora de l’oficina, però de moment no han rebut resposta. L’ARA Balears també ha sol·licitat aquestes xifres a la Conselleria de Iago Negueruela, on defensen que encara no tenen “dades concretes” i no volen informar de cap xifra.

Si bé és cert que “les empreses s’hi estan interessant moltíssim, la gent sol esperar al darrer tren”, admet Cabrer. Prova d’això és que ni tan sols totes les empreses que hi estaven obligades des del 2007 tenen encara pla d’igualtat, o no el tenen en vigor. Una de les explicacions de Cabrer per a aquesta situació és la naturalesa de les empreses illenques. “A la Península sí que tenen més interioritzat que els plans d’igualtat són obligatoris”, perquè les empreses són més grans i ja fa temps que aquesta normativa els afecta, manté. En canvi, a les Illes, la majoria són petites i mitjanes. El nombre de companyies de menys de 50 empleats és molt elevat: 34.825.

Cinc plans al dia

El volum de feina que estan tenint els sindicats a l’hora de gestionar els plans també revela que les dades del Regcom no reflecteixen del tot el gruix d’empreses que estan fent feina en aquests protocols, però confirma que les companyies han fet tard. Segons la secretària de Polítiques Socials i Igualtat de CCOO de les Balears, Eva Cerdeiriña, a hores d’ara treballen en prop de 70 plans diferents. “Només avui n’he rebut cinc més”, afirmava Cerdeiriña dimarts d’aquesta setmana. “És cert que les empreses han anat al seu ritme, però hi ha manca de recursos, per les dues bandes”, apunta, en referència als sindicats. Per part seva, la secretària de Polítiques Socials i Igualtat d’UGT, Xisca Garí, ho corrobora:“Tenim un volum de plans d’igualtat gros i ens en vindran més encara”. Garí no s’atreveix a dir quan arribaran a complir aquesta obligació totes les companyies, però ja preveu que aquest 2022 tampoc serà.

No complir amb l’obligatorietat està qualificat per llei com una infracció greu de les relacions laborals i, per tant, les multes poden anar dels 751 euros als 7.500 per a empreses. A més, si és la mateixa Inspecció de Treball la que exigeix a l’empresa tenir un pla –en els darrers anys s’han intensificat els controls per detectar si les empreses complien la norma–, les multes poden ascendir fins als 225.000 euros. A les Balears, però, tant sindicats com patronal coincideixen que la Inspecció està sent comprensiva amb la situació i no esperen que hi hagi sancions, de moment.

En vista que això passaria, les organitzacions empresarials i sindicals ja demanaren al Govern ajudes en matèria d’igualtat laboral. Es va fer realitat en la resolució del 23 de desembre del 2021 de la Conselleria de Model Econòmic, que permet al Govern subvencionar agents d’igualtat als sindicats i patronals. Concretament, tants com representants tinguin a la Mesa de Diàleg Social de les Balears, és a dir, quatre i quatre: dos per a CCOO, dos per a UGT, tres per a CAEB i un per a PIMEM.

Precisament, el fet que la majoria d’empreses illenques siguin pime complica més la situació, perquè no tenen comitè d’empresa ni representants legals dels treballadors (RLT). Això fa que, per elaborar el pla d’igualtat, hagin de crear una comissió negociadora mixta, formada per l’empresa i representants dels empleats. Tenint en compte que, tal com va establir la sentència 126/2017 del Tribunal Suprem, per crear els protocols no es pot crear una comissió ad hoc, s’ha de recórrer als sindicats més representatius del sector al qual pertany l’empresa. La primera passa és fer una diagnosi i, després, establir un pla d’acció, que serà el pla d’igualtat durant un màxim de quatre anys.