Només 53 dels 72.500 km2 de la mar Balear estan altament protegits
Un 1,7% de les aigües interiors gaudeix de màxima preservació, molt lluny d’assolir el 10% que exigeix la Unió Europea per al 2030
PalmaLes Illes tenen el 40% de les àrees marines protegides de l’estat espanyol. De fet, gairebé totes les hectàrees de la mar Balear gaudeixen d’algun grau de protecció ambiental –concretament, hi estan 193.326 hectàrees de 200.000– però “no n’hem d’estar contents, es mereixen molt més”, adverteix el director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban. “Les Illes són l’alumne brillant d’una classe que suspèn”, afegeix. Només 52,96 km2 dels 72.552,26 que ocupa la mar Balear gaudeixen de la màxima protecció –això és que no s’hi pot realitzar cap tipus d’extracció pesquera–, segons un informe sobre Espais Marins Protegits (EMP), elaborat per la Fundació Marilles en el 2024 i al qual ha tingut accés l’ARABalears.
L’Estratègia de la Unió Europea de Biodiversitat marca l’objectiu de protegir com a mínim un 30% de les mars europees amb vista a l’any 2030 (objectiu 30x30), independentment dels nivells de protecció i normativa. I també exigeix que almenys un 10% de la superfície marina sigui de protecció estricta (objectiu 10x30). Els resultats de l’anàlisi de la fundació conservacionista demostren que estam lluny d’aconseguir l’objectiu 10x30 tant a les aigües interiors de la mar Balear com al seu conjunt.
Si parlam d’aigües interiors –les que queden dins les línies imaginàries que uneixen dos caps, en aquest cas, de dues illes de l’Arxipèlag–, dels 2.663,12 km2 que ocupen a la mar Balear, només 44,41 es troben protegits de manera integral, un 1,7%. Cal destacar que gairebé totes les àrees estrictament protegides es troben en aigües interiors. “Ens falta molt si volem arribar al 2030 amb una mar ben protegida”, alerta l’autora de l’estudi, l’experta en Geologia Marina Natàlia Barrientos. No obstant això, l’objectiu 30x30 ja s’ha assolit amb un 55,4% d’àrees amb algun tipus de protecció a les aigües que banyen les cales i les badies, entre d’altres, però no en el conjunt de la mar Balear.
Al voltant de l’Arxipèlag balear podem trobar vuit tipus d’Espais Marins Protegits (EMP) –amb diferències en els graus de protecció, gestió i ús–, dels quals només tres gaudeixen de santuaris marins: el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’arxipèlag de Cabrera, les reserves marines d’interès pesquer i el Parc Natural de l’Albufera del Grau. La figura de protecció més desenvolupada a les Balears és la reserva marina d’interès pesquer –n’hi ha 12 a les Illes.
Delimitar zones marines de protecció integral ha fet augmentar el recurs pesquer i ha impulsat la pesca tradicional, tot i prohibir-ne l’activitat en hàbitats vulnerables i de pesca d’espècies no comercials. “A les reserves de protecció estricta hi ha dues vegades més peix que a les zones protegides on se’n pot pescar i quatre vegades més que a les àrees sense protecció”, assegura Esteban.
Tot i que el director general de Pesca del Govern, Antoni Grau, qualifica de “certa” aquesta afirmació, apunta que “no és clar que això resulti beneficiós per al seu entorn”. “A unes zones ho és i a d’altres no”, concreta. Fonts de la Fundació Marilles posen aquesta evidència sobre la taula i demanen a l’Executiu “per què no delimita més reserves de protecció integral si sap que funcionen”. En resposta, Grau declara que “tothom entén que s’han de delimitar àrees de protecció integral, però ningú no les vol devora ca seva”. Per solucionar aquesta problemàtica, Grau proposa “fer pedagogia” amb els interessats. “Si se’ls diu que no poden pescar a certes àrees perquè des d’Europa ho afirmen, s’hi negaran. En canvi, si els ho expliquen i s’arriba a un acord, ningú no es queixarà”, assegura.
Gestió a mitges tintes
Cal recordar que les aigües interiors són gestionades pel Govern mentre que de les aigües exteriors s’encarrega l’executiu espanyol. Malgrat això, els Espais Marins Protegits que es trobin en aigües exteriors també es poden gestionar a escala autonòmica sempre que tinguin reconeguda la continuïtat ecològica per part del ministeri competent. “Els ecosistemes marins no entenen de problemes entre les competències jurisdiccionals. Que cadascú faci els seus deures”, remarca Aniol Esteban.
A més, moltes zones encara no disposen de plans de gestió i, per tant, no es poden comptabilitzar com a protegits. “És com si fossin de paper”, apunta Barrientos. Segons els experts, que en una sola mar hi hagi dues institucions competents dificulta i alenteix la delimitació de més zones protegides. “Si les aigües exteriors estiguessin en mans del Govern, moltes àrees ja gaudirien de protecció, però l’Estat té el seu ritme i les seves prioritats”, sentencia Grau.
