Només aconsegueixen emancipar-se dos de cada deu joves de les Illes
L'Anuari de la Joventut de les Balears 2020 presentat per la UIB dijous revela la situació de "precarietat" en què es troben les persones d'entre 16 i 29 anys
PalmaNomés un 20% dels joves illencs –d'entre 16 i 29 anys– està en condicions d'emancipar-se, segons revela l'Anuari de la Joventut de les Balears 2020, presentat aquest dijous per la Universitat de les Illes Balears. L'encarregada del primer capítol del llibre, Assumpta Mas, ha subratllat com afecta la "crisi habitacional" de l'Arxipèlag aquest conjunt de la població, per a la qual "l'accés a l'habitatge és molt difícil". Cal tenir en compte que la taxa del 20% correspon a dades del 2019, de manera que la situació podria ser pitjor aquest 2020, amb l'efecte de la pandèmia.
"L'opció dels joves és compartir pis, només així és quan s'aproximen al preu tolerable de l'accés a l'habitatge", ha assenyalat la coautora de l'anuari. Aquest descens en la taxa d'emancipació és generalitzat a tot l'estat espanyol –en què de mitjana se situa en un 18,7%– i "posa de manifest com s'ha anat consolidant la dificultat, gairebé imposada, de deixar la llar d'origen", recull el llibre en el primer capítol, destinat al context sociodemogràfic.
Durant la presentació de la memòria del 2020, Mas ha indicat que a hores d'ara "el preu del lloguer representa un 90,7% del sou dels joves", mentre que en el cas de compartir llar, la xifra baixa fins al 44,3% del salari mitjà. Així, l'anuari revela que "amb el salari mitjà que cobra el jovent illenc, es calcula que la superfície màxima tolerable de lloguer se situa en 54,2 metres quadrats per a una llar jove (compartida) i en 26,5 metres quadrats per a una persona jove tota sola".
Els joves i les dones, col·lectius de risc
Per tot això, "la compra és una opció que ha pujat des del 2016" entre els joves, segons ha assegurat Assumpta Mas. Així i tot, el llibre mostra que "una persona jove (16-29 anys) hauria de guanyar 3,3 vegades més del que guanya per accedir a un habitatge en règim de compra".
"En temps de covid, els joves són els primers –juntament amb les dones– que pateixen aquesta precarietat perquè tenen feines menys estables, amb menys sou i més precàries", ha recordat l'experta. De fet, l'anuari informa que un 85% dels joves de l'Arxipèlag treballa en el sector dels serveis.
La precarietat és un dels eixos principals de tot l'anuari i un concepte que ha destacat al llarg de la seva intervenció Mariona Moranta, membre de la fundació Triangle Jove i autora d'un dels estudis del llibre. "La precarietat ens afecta des del punt de vista laboral i social: tenim menys temps lliure per altres responsabilitats, ens afecta en salut mental i l'hora de construir un projecte de vida digne i propi", ha lamentat.
Un altre dels fenòmens que afecten actualment els joves i que acull l'anuari és l'"adultocentrisme", ha afirmat Moranta, que la compara amb l'"edadisme", però amb les generacions de menys edat. Per combatre aquesta mena de "discriminació", l'experta aposta per "trencar amb la jerarquia d'edat i reconèixer totes les veus", incloent-hi les dels "infants i joves".
Assetjament del col·lectiu LGTBI
Aquesta situació, però, agreuja encara més la resta de "vulnerabilitats", que queden "en primera línia", ha puntualitzat Assumpta Mas. Aquest és el cas, per exemple, del col·lectiu LGTBI, que també disposa d'un estudi de l'anuari centrat en el risc de suïcidi d'aquesta població. A través d'una enquesta, l'associació Ben Amics ha analitzat "com se sent el col·lectiu LGTBI, quines experiències de rebuig ha patit i com es relacionen amb els pensaments suïcides".
Els resultats treuen a la llum que les persones que formen part del col·lectiu pateixen "un nivell altíssim de sentiment d'assetjament" i que això "representa un hàndicap", ha afirmat Mas. De tota la mostra, prop d'un 67% de les persones que varen respondre va dir que "se senten molt assetjades i que la seva vida està molt condicionada per la seva opció sexual".
El mateix ocorre amb els joves que pateixen problemes de salut, com és el cas dels trastorns de la conducta alimentària (TCA), als quals l'anuari també dedica un capítol. Segons les xifres que publica, gairebé un 18% de la població jove enquestada pateix una disconformitat amb la seva imatge física i presenta símptomes de TCA.
L'Anuari de la Joventut 2020 és una iniciativa de la Conselleria d'Afers Socials i Esports del Govern balear –de la Direcció General d'Infància, Joventut i Famílies–, el Consell de Mallorca –de la Direcció Insular de Participació i Joventut de la Conselleria de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local–, la Fundació Guillem Cifre de Colonya de la Caixa d'Estalvis de Pollença i de la Universitat de les Illes Balears.
El document el formen un total de 20 articles, en els quals han participat 46 persones. Els continguts es divideixen en quatre blocs. El primer està centrat en el context sociodemogràfic del jovent i té un únic capítol: 'Joves de les Illes Balears en xifres 2020'. El segon recull les iniciatives de les administracions i de la societat civil, concretament set. El tercer consisteix en un conjunt d'estudis i debats actuals de vuit temàtiques diferents. La cloenda és pel monogràfic sobre 'Joves i comunicació', que té cinc capítols.