PalmaLes herbes, els licors i el palo estan en crisi. Les begudes espirituoses més tradicionals de les Illes, amb l’excepció del gin de Maó, cada vegada es venen i consumeixen menys. Gairebé no s’han promocionat i altres marques i ofertes més renovades els han menjat el terreny. Només en el darrer any, les quatre begudes espirituoses amb identificació geogràfica de les Balears han vist retallades les seves vendes en un 9%. Sumen 180.000 litres menys en només dotze mesos i queden lluny de les xifres de producció i comercialització d’anys precedents.
El rècord de les herbes de Mallorca es remunta als anys 2006 i 2008, abans de la crisi econòmica, quan la producció era un 37% superior a l’actual. Llavors es venien també 120.000 litres de palo a l’any, quatre vegades més que ara. Des de llavors només hi va haver un repunt a l’alça en plena pandèmia, quan el metge menorquí Miquel Timoner va recomanar el consum de palo per fer front al coronavirus en creure que la quina podria protegir les persones de la covid-19. Es va exportar més que mai, però va ser només un miratge.
“El palo havia estat sempre l’aperitiu per excel·lència de Mallorca, però, d’uns anys ençà, els vermuts li han pres protagonisme”. La presidenta del Consell de Fabricants de Begudes Espirituoses de Mallorca, Anabel Moyà, admet que les “noves tendències” s’imposen al mercat entre la gent jove i arraconen les herbes i el palo, “que es veuen com a begudes més antigues. A part –afegeix–, el vermut transmet una imatge com a radical, molt canalla, i s’ha acabat convertint en una tendència social”. Fonts del sector així ho corroboren. El consum de begudes alcohòliques entre el consumidor local baixa i els joves no beuen licors d’alta graduació. Ni vodkes, ni roms, ni ginebres. El seu poder adquisitiu tampoc no ho permet. I molts d’ells desconeixen els espirituosos que sí que tastaven els seus pares i avis.
Projecció exterior
Fins fa pocs mesos el sector havia assistit sense gaire reacció a aquesta pèrdua progressiva de protagonisme en el mercat. Però ara no ha tingut més remei que posar-se les piles, començar a renovar-se i projectar-se de cara a l’exterior. Fa unes setmanes va ser present a la fira gastronòmica Arrels a Menorca i al congrés de turisme sostenible de Palma, i queda pendent entrevistar-se amb el director general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Joan Llabrés, per rebre el suport econòmic necessari del Govern amb l’objectiu de revifar la seva promoció.
“De fora ens han vingut nous gins, nous tequiles, noves cremes… i les nostres begudes han quedat en l’oblit”, reconeix Moyà, que anima el sector a “donar un to versàtil als nostres productes perquè les herbes i el palo puguin ser inclosos en receptes i cocteleries”. Ella mateixa ho ha fet a Licors Moyà, l’empresa nascuda el 1890 que dirigeix a Artà. Ha renovat la imatge de la marca i ha modificat la recepta tradicional per eliminar-ne el colorant i reduir-ne la presència de sucre. Així, intenta “arribar més als hàbits de consum actuals, que fugen de les begudes amb sucre que siguin massa dolces”. L’objectiu, diu Moyà, és que “la gent que ve a les Illes ja conegui i tingui ganes de tastar les nostres begudes. Que així com ve i demana oli de Mallorca, formatge o sobrassada, també vulgui tastar el palo, les herbes o el gin”. Si fins ara això no ha estat possible, admet, “ha estat per manca de promoció. Hi ha faltat vendre’ns i fer més feina en equip”.
De fet, totes les begudes espirituoses de les Balears s’orienten encara massa al mercat interior. El 95% del palo es ven exclusivament a les Illes i només s’exporta a Alemanya. El 74% de les herbes eivissenques també es comercialitzen dins les Balears, com el 72% del gin de Maó. Només les herbes de Mallorca tenen el 41% del seu mercat fora de la comunitat autònoma.
Així i tot, les vendes dels quatre espirituosos protegits de les Illes van suposar el 2023 uns ingressos en conjunt de 17.931.000 euros, un milió més que l’any anterior, quan el valor de la comercialització havia assolit els 16.864.000 euros. Les herbes de Mallorca, de les quals Distribucions Túnel és el principal productor, superen els 9,7 milions d’euros, pels 4,1 milions de les herbes eivissenques, els 3,8 milions del gin de Maó i els 280.000 euros del palo, la seva xifra més baixa de sempre.
L’augment obeeix a una pujada de preus per intentar compensar la pèrdua de mercat i la important càrrega impositiva que han de suportar aquestes begudes. “Com que la mitjana d’alcohol del palo és de 32 graus, més del 30% del cost se’n va a pagar impostos”, apunta Laura Moyà. El preu mitjà de venda al públic d’un bòtil frega els 13 euros.
El president del Gin de Mahón, Adolfo Vilafranca, diu que s’ha aconseguit mantenir la venda i la producció de la ginebra tradicional de Menorca per l’esforç que s’ha fet en obrir nous mercats a Espanya i a l’exterior. Així ha pogut combatre el canvi en uns hàbits de consum que hi juguen en contra.
El gin s’ha salvat també de la baixada que afecta les altres begudes espirituoses perquè “la majoria d’aquestes són dolces i ara el sucre té una connotació negativa per al consumidor. A més a més –diu–, les dones que habitualment tenien un gust més marcat per begudes dolces es decanten ara per altres més seques, com el gin”.
Les vendes d’aquest tipus de begudes també han retrocedit arreu de l’Estat un 16%. El president de la Conferència Espanyola de Consells Reguladors i Indicacions Geogràfiques, Evaristo Babé, diu que “és conseqüència del canvi en els hàbits de consum fruit del context econòmic que vivim”. “L’encariment de les matèries primeres, la crisi energètica i la tendència inflacionista del sector alimentari han contribuït a redistribuir la renda dels consumidors”, apunta. Babé, qui va intervenir en la reunió anual duita a terme la setmana passada a Maó, demana que es doni suport a l’hostaleria i el turisme per fer créixer indirectament el consum d’aquest tipus de begudes.
A tota Espanya són 19 les begudes espirituoses que disposen d’un segell de protecció, fet que suposa el 10% dels 187 milions de litres que s’hi elaboren a l’any. El Brandy del Penedès i de Xeres i el Pacharán de Navarra, entre d’altres, són els més coneguts, fins al punt de concentrar més del 80% de tota la producció de l’Estat.
El Vi de la Terra sí que creix i ja supera els 4 milions i mig de litres
En contraposició a la situació de les begudes espirituoses, el consum de vi no fa més que créixer a les Balears. Durant el darrer any s’han venut 4.595.000 litres amb la identificació geogràfica Vi de la Terra, gairebé 400.000 més, fet que suposa un creixement del 9,4%. La producció més que duplica la de gin, herbes i palo.
Més del 80% correspon al que elaboren els 300 viticultors de Mallorca, que l’any passat superaren els 3,7 milions de litres. A diferència de les begudes espirituoses, els turistes que visiten l’illa sí que el coneixen i el demanen als restaurants i botigues d’alimentació.
De fet, la presidenta, Magdalena Mesquida, ha anunciat que la verema d’enguany s’ha iniciat amb un 10% més de superfície inscrita, el que sembla augurar un nou increment de la producció i la comercialització i una empenta més cap a potenciar l’enoturisme a Mallorca.
Aquest és el gran objectiu que persegueixen també els 13 productors del Vi de la Terra de Menorca, el vi amb identificació geogràfica que més creix en proporció de totes les Illes. L’any passat elaboraren prop de 200.000 litres, un 46% més que el 2022.
El president, César Palomino, ho atribueix a la sortida al mercat de nous cellers i l’entrada a la producció de vinyes joves com Torralba i Santa Catalina. Així i tot, reivindica encara que hi manca formació i mà d’obra qualificada per continuar fent créixer el sector.
El Vi de la Terra d’Eivissa també ha crescut un 8,6%, fins a assolir els 132.400 litres, mentre que el de Formentera és l’únic de tota la comunitat que baixa, amb només 23.400 litres produïts el 2023.
