Només un de cada sis municipis de les Illes té més d’un 50% d’autòctons

PalmaDes del 2001 les Balears han perdut un 6,5% d’autòctons, és a dir, habitants que viuen en el municipi on varen néixer. Les dades dels censos publicats per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) revelen que, tot i que la població illenca ha augmentat amb 340.000 persones en aquestes dues dècades, la proporció de residents en el lloc de naixement ha disminuït i avui dia ho és pràcticament només un de cada tres balears. Petra és el municipi que històricament ha tingut la xifra més alta. Fa vint anys hi havia 32 territoris que superaven el 50%, set dels quals per damunt del 70%; concretament, Petra arribava fins al 78,2%. Així i tot, ara com ara només 12 municipis tenen més de la meitat dels habitants que han nascut allà mateix, entre els quals el poble del Pla de Mallorca és el que té un major percentatge (57,7%).

Segons les dades del cens publicat dimecres passat, s’aprecien grans divergències entre les quatre illes. D’una banda, es troben Eivissa i Formentera, on únicament Vila supera el 30%. El global d’aquestes dues illes mostra que només una de cada quatre persones és autòctona. “A Eivissa, quasi dos terços han nascut a la Península o són estrangers i, a més, hi ha una gran mobilitat interna entre territoris”, sosté el catedràtic de Geografia Humana de la UIB i expert en Demografia Humana, Pere Salvà. A més, l’INE detalla que Sant Antoni de Portmany està entre els quinze municipis d’Espanya amb un major percentatge de creixement poblacional en els darrers deu anys, amb un 40% més d’habitants.

A l’altre costat hi ha Menorca, amb les dues ciutats –Maó i Ciutadella– per damunt del 45%, però amb es Mercadal, es Castell i Sant Lluís per davall del 20%. Els dos municipis més poblats funcionen com a pols d’atracció que porten també a una gran mobilitat interna, explica Salvà. “Maó està relativament urbanitzat i molta gent que hi treballa o bé en zones turístiques del voltant s’ha desplaçat, per exemple, al Castell per la qüestió de l’habitatge”, afirma.

Finalment, en el cas de Mallorca, la zona d’interior, on es concentren pobles que, majoritàriament, no superen els 10.000 habitants, és on es troben els casos amb una major proporció d’autòctons. Així, a banda de Petra, hi hauria també Maria de la Salut, Sant Joan, Llubí, Ariany i Porreres. El cas contrari és el de la serra de Tramuntana, amb pobles com Estellencs, Deià i Escorca, que queden clarament per davall dels mil habitants i tenen una forta incidència de població estrangera. A més, a causa de la baixa població, petits canvis distorsionen molt els percentatges.

En la mateixa línia se situaria l’àrea metropolitana de Palma. Calvià, Llucmajor i Marratxí estan entre els cinc municipis de Mallorca amb menys autòctons, tots ells per sota del 26%. Aquest fet s’explica perquè són territoris que tenen grans urbanitzacions residencials, bona part dels habitants de les quals es desplacen a Palma per fer-hi feina. Així, en molts casos la qüestió laboral ha provocat que es desplacin des d’arreu de Mallorca fins a l’àrea metropolitana o, d’altra banda, factors com el preu de l’habitatge de Ciutat han incidit en un èxode cap a aquests tres municipis.

Aquest enfortiment demogràfic dels indrets limítrofs amb Palma es veu reflectit en la pèrdua de pes poblacional que ha tingut Ciutat. Segons les dades de l’Institut d’Estadística de les Balears (Ibestat), el 1981 Palma va arribar a un pic en el qual representava el 54% dels habitants de tot Mallorca. En canvi, l’any passat el percentatge es va reduir fins al 46,3%. La població de Ciutat no ha deixat d’augmentar –90.000 persones més en 20 anys–, però la de la Part Forana ho ha fet encara més i des de mitjan anys 90 ja hi ha més habitants fora de la capital que dins.

A més, aquesta àrea metropolitana ja no només se circumscriu a Marratxí, Llucmajor i Calvià, sinó que també arriba a municipis com Santa Maria del Camí, que ha vist incrementada la població un 37% en els darrers quinze anys. Aquí hi juga un paper important la presència d’autopistes. “Tot el que estigui a la zona dels trenta minuts en cotxe dona peu a una difusió de població des de Palma”, subratlla Salvà.

L’augment demogràfic

Cap comunitat autònoma ha crescut tant demogràficament com les Balears entre el 2011 i el 2021. L’increment d’un 7,5% en deu anys es tradueix en el fet que les Illes ja freguen els 1,2 milions d’habitants. “El creixement és inferior a l’1% anual, la qual cosa s’ajusta a les característiques generals de les Illes, perquè són una regió dinàmica econòmicament i la tendència és d’un continu augment”, destaca el geògraf i professor de la UIB, Toni Ginard.

L’expert en anàlisi geogràfica regional recorda que a principis dels 2000 el ritme de creixement era d’un 3% anual i s’assolien pics d’un 4%. “Era un suïcidi, s’ha alentit perquè s’havia d’alentir”, sosté. “A les Balears hem crescut molt quan hi ha hagut molt de dinamisme arran del turisme. Fins al 2008, érem un cavall desbocat”, afegeix.

Així com a l’Estat hi ha comunitats conegudes com ‘l’Espanya buidada’ –Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Aragó, entre d’altres–, les Illes s’emmarquen en el cas contrari. Així i tot, existeix la creença que a Mallorca, que agrupa la immensa part dels municipis balears, també hi ha una ‘Mallorca que es buida’, que respon a l’interior de l’illa, curiosament els pobles que tenen més autòctons. “El Pla de Mallorca és la zona més despoblada, però en els darrers 20 anys ha superat els seus màxims històrics demogràfics”, detalla el geògraf. La tendència d’aquesta zona en particular serà d’un augment poblacional, però amb un ritme inferior al d’altres zones.

Tal com recorda Ginard, el 85% dels habitants de les Balears es concentren al litoral –tots els municipis de Menorca i Eivissa, a més de Formentera, són costaners– i, en el cas de Mallorca, el 60% de la seva demografia està a Palma i als voltants, amb Calvià, Llucmajor i Marratxí com a màxims exponents.