Quan només tinguem albercoquers i pomeres a la serra de Tramuntana

Les muntanyes podrien ser el darrer reducte de Mallorca on cultivar arbres fruiters, que fa anys que noten la manca d’hores de fred

Porcions de fred –una mesura diferent a les hores de fred– que hi ha enguany a Mallorca.  En l’escenari més pessimista, el 2100 s’hauran reduït de manera considerable les porcions de fred.
08/12/2024
3 min
Regala aquest article

PalmaArbres que no arriben a florir, baixades de la producció, manca de descans, pèrdua de biodiversitat... Els fruiters pateixen de valent el canvi climàtic a les Balears, mentre que agricultors i experts cerquen la manera de pal·liar-ne els efectes. Les solucions impliquen trobar varietats d’arbres que resisteixen millor la temperatura alta i la irregularitat de les plogudes, amb sequeres més acusades i precipitacions torrencials.

Si els pitjors pronòstics es complissin, l’any 2100 només quedaria un petit reducte de la Tramuntana on cirerers, pomeres, albercoquers i melicotoners podrien sobreviure. Els productors també cerquen una via de salvació per als ametllers i la vinya, encara que són espècies que aguanten millor que els arbres de fruita dolça. Es tracta d’una cursa contra rellotge, perquè el canvi climàtic “avança a un ritme molt més ràpid del previst”, segons alerten els experts de l’ONU, i la Mediterrània n’és un dels epicentres.

Dificultats d’adaptació

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) preveu “quatre escenaris en funció de la concentració de CO2 a l’atmosfera”, explica el meteoròleg Miquel Salamanca. Malgrat que les Balears no arribaran al pitjor de tots, sí que podrien assolir el tercer, i “hi hauria moltes espècies que no se sentirien còmodes”, continua Salamanca. El canvi d’escenari seria “total”, tant pel que fa a les activitats humanes com al paisatge. “Tot es complica a la Mediterrània, perquè ja tenim un clima molt irregular, i serà encara més acusat, més extrem”, comenta, a més de remarcar que les sequeres seran més marcades i els anys plujosos es caracteritzaran per precipitacions torrencials. “La vegetació perd la regularitat i adaptar-se a això és molt complicat”, afegeix.

El tècnic d’Apaema Andreu Vila remarca que fins i tot les varietats locals “ho estan passant malament”. Així i tot, “una varietat que s’hi ha adaptat durant molts anys funciona millor que una altra que ve de fora”, diu.

Vila assenyala que “ja fa anys que els fruiters pateixen la manca d’hores de fred” –temperatures per sota dels set graus. Si hi ha fruiters que han de menester entre 500 i 600 hores de fred a l’any, caldrà que en un futur els en bastin entre 300 i 400, segons va explicar a l’ARA Balears l’agricultor i soci de Terracor Maties Adrover.

“Per exemple, el cirerer és un cultiu que és més complicat, perquè necessita moltes hores de fred”, apunta Vila. De fet, aquest arbre és un dels candidats a reduir-se a determinats indrets de la Tramuntana. “Ens trobam amb problemes amb la brotada, floracions molt desiguals i també hi ha arbres que no arriben a florir per les onades de temperatures altes de desembre”, assenyala l’expert.

Plogudes que no s’aprofiten

El conseller d’Agricultura, Pesca iMedi Natural, Joan Simonet, va assenyalar en el Parlament que un dels elements més preocupants és “el canvi de comportament del règim de precipitacions”. De fet, la sequera agrària continua, malgrat que ha estat un any humit. “Si agafes les precipitacions, enguany ha estat molt humit, però és un any molt estrany: ha plogut molt fort en dies concrets”, assenyala Miquel Salamanca, a més de recordar que hi ha hagut plogudes “fora de temps”. “Juny va tenir un rècord de precipitacions, però aquests litres no s’aprofiten. És un mes amb una insolació molt forta i l’aigua no queda a la terra. La tens estadísticament, però no l’aprofites”, explica.

Cal tenir en compte que, a un territori com les Balears, no es pot plantejar el canvi d’ubicació dels cultius, com sí que s’està fent a altres indrets d’Europa –per exemple, alguns viticultors francesos han traslladat producció al Regne Unit. A més de seleccionar varietats locals que s’adaptin al clima illenc, també s’haurà d’incrementar l’ús d’aigua regenerada per arribar on la pluja no ho fa. “Hi ha varietats que han de menester poca aigua, però les plantes necessiten aigua. Cal aprofitar tota l’aigua i la regenerada haurà de ser viable”, apunta la cap de secció de Producció Vegetal de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP), Carme Garau. “L’agricultura de secà pot acabar desapareixent i anam cap a una agricultura de reg deficitari, sense grans aportacions d’aigua”, afegeix.

A escala mundial, el canvi climàtic ja ha provocat caigudes del 5% de la producció de cultius principals –blat de moro, blat i arròs–, i les pèrdues en els cultius europeus s’han triplicat els darrers 50 anys, segons va explicar la mateixa Garau en el Parlament. A la regió mediterrània, s’espera un descens de fins al 17% de productivitat en l’escenari climàtic més pessimista –si les màximes mitjanes són ara de 23 graus, en aquesta situació serien de 26,4 graus, i les precipitacions minvarien d’1,25 mm d’aigua al dia a 0,82 mm.

stats