La normalitat de ser professor i gai a l'institut: "Em demanen si tenc al·lota i jo els dic que tenc al·lot"

PalmaEn Marcos i en Toni (nom fictici) són professors de secundària a dos instituts de Mallorca. Els dos, obertament gais, viuen lliurement la seva orientació sexual, però només el primer és visible a la feina. Són la cara i la creu de com la societat o, en aquest cas, els alumnes i la comunitat educativa, tracten la diversitat. Han passat gairebé 20 anys de l'aprovació del matrimoni igualitari i els alumnes d'en Marcos –nascuts tots després de la llei socialista– adoren la seva manera d'ensenyar. Parlen amb normalitat sobre l'orientació sexual del professor i miren les seves xarxes socials on comparteix fotografies amb la seva parella. Saben que és gai i està integrat, absolutament normalitzat.

"Els alumnes ho saben tot d'una que tenim una mica de confiança i em comencen a conèixer", assegura en Marcos, de 28 anys, qui se sent "molt afortunat" de la seva feina perquè li "encanta" ensenyar i això, al cap i a la fi, es nota. Actualment treballa a l'IES Guillem Colom Casasnovas, però ha estat docent a l'IES de Calvià i a Pius XII, i també és entrenador de gimnàstica rítmica els horabaixes. La seva experiència amb els joves "és de 10". "Alguns, que són un poc xafarders em demanen, si tinc al·lota i jo els dic que no, que tinc al·lot. Ho saben i mai no m'ha suposat cap problema ni m'he sentit menyspreat per la meva sexualitat", afegeix. "A vegades, pot semblar que els adolescents són tancats, però moltes vegades són més oberts i tolerants del que semblen".

"Amb total normalitat"

En aquest sentit, en Marcos explica que a classe parlen "amb total normalitat" sobre l'homosexualitat i altres qüestions. "No podem amagar que existeix un percentatge de la població, és absurd", diu. Un fet, que d'alguna manera, els alumnes li reconeixen a final de curs, ja que molts d'ells (homes i dones) li han escrit a través de les xarxes socials per agrair-li la seva dedicació i reconèixer-li que l'enyoraran com a professor. En Marcos també reconeix que la tasca que fan les comissions de coeducació és molt important, perquè treballen temes com l'orientació sexual i el feminisme. Amb tot, diu que no està tot guanyat, perquè hi ha situacions d'intolerància, però és optimista: "Crec que anam per bon camí".

Ambient hostil

L'experiència d'en Toni no té res a veure amb la d'en Marcos. Amb la seva família i amics fa anys que va sortir de l'armari, però no a la feina. Allà, l'ambient és hostil. Tant que prefereix no donar el seu nom ni dir a quin centre treballa. "En aquest institut hi ha molta homofòbia i la paraula maricó s'utilitza habitualment com a insult", confessa. "Jo he hagut de viure com un alumne m'humiliava dient-me 'puta maricó' a l'aula", un fet "impensable" a la seva època d'estudiant. "Mai vaig sentir ningú insultar un professor i menys amb aquests qualificatius", afegeix.

La poca normalitat amb la qual es tracta aquest tema al centre docent és tal que el docent reconeix que evita parlar de la seva vida privada a l'aula. Té por que els alumnes ho puguin utilitzar en contra seva. En canvi, reconeix que aquesta situació no ha ocorregut amb un alumne seu que és homosexual, a qui han respectat i tractat amb normalitat. "Em va saber greu perquè em va demanar per la meva orientació sexual, supòs que per protegir-se en mi, però vaig preferir evitar parlar-li de la meva vida privada per protegir-me en veure l'ambient hostil", diu. Malgrat això, sí que intentà donar-li alguns consells i explicar-li que Espanya és un país obert en diversitat. "També ho vaig fer perquè de la mateixa manera que no li demanen a un professor heterosexual per la seva vida personal, jo no tenc per què donar explicacions sobre la meva orientació sexual", afegeix.

A Batxillerat la cosa "canvia considerablement", explica. "Pot ser perquè el nivell cultural és més elevat o perquè ja són més grans", comenta. "En aquest cas, sí que hi va haver un alumne que tant a mi com a una altra professora que és lesbiana, ens va explicar que havia sortit de l'armari quan ho va fer", assenyala. El centre treballa durant el curs l'orientació sexual amb cursos o formacions, però, així i tot, "la gent pensa el que pensa", assegura, en referència a l'escletxa que es produeix entre un alumnat multicultural, condicionat per postulats religiosos. "Per ells és un pecat ser homosexual, fins al punt que eviten canviar-se de roba davant els altres companys als vestuaris", lamenta. "És molt cansat haver de perseguir tot el dia alumnes que fan segons quins comentaris o que insulten en aquest sentit", reconeix.