"Només hi ha una manera per salvar la llengua: dirigir-se a tothom en català"
El psicòleg Ferran Suay coordina els tallers d'assertivitat lingüística del Govern, per donar eines i no girar al castellà en situacions comunicatives
Palma"El futur del català depèn del manteniment del seu ús en totes les situacions comunicatives, i ara mateix la immensa majoria de catalanoparlants canvien al castellà quan algú se'ls adreça en aquesta llengua. Aquest hàbit transmet la idea que el català no és útil, i les llengües que no són necessàries no sobreviuen". Aquest és l'argument que dona el professor de Psicologia de la Universitat de València Ferran Suay (València, 1959) per convèncer de la necessitat que els catalanoparlants es mantinguin fidels a l'ús de la seva llengua en tots els àmbits.
"Ja se'n poden fer, d'actuacions de política lingüística, que si, en badar la boca, la majoria de parlants no utilitzen el català, la llengua recula", explica Suay, qui és l'encarregat de coordinar els tallers i conferències per canviar hàbits lingüístics del Govern, emparats per la campanya Mou la Llengua.
"Les persones que tenen consciència lingüística –entenent això com una actitud favorable a la normalització del català en tots els àmbits–, no necessàriement utilitzen la llengua pròpia en totes les situacions comunicactives. L'hàbit de girar al castellà està molt estès quan l'interlocutor de la conversa és castellanoparlant o, fins i tot, quan es detecta que el català no és la seva llengua habitual. Canviar hàbits és difícil, però no és impossible", comenta l'expert en assertivitat lingüística.
Segons Suay, quan qualcú demana a un catalanoparlant "per què no parles en castellà?", basta dir "perquè m'estim més fer-ho en català". "Començar a donar explicacions com dir que el català és una llegua centenària, que és el llengua pròpia del territori, perquè l'Estatut d'Autonomia diu que és llengua oficial o coses per l'estil fa perdre contundència. Les coses que expliques són aquelles de les quals no estàs convençut", argumenta el professor.
El concepte de jerarquia lingüística és el que pressuposa que unes llengües tenen un reconeixement superior a unes altres. "A l'estat espanyol, els catalanoparlants tenen tan assumit que han de parlar en castellà a tothom que se'ls adreci en aquesta llengua que es donen situacions insòlites que no passen a altres països amb llengües normalitzades en tots els àmbits. Aquí un jutge catalanoparlant es plegarà davant un suposat criminal castellanoparlant i s'hi dirigirà en castellà. Per ventura el condemnarà a trenta anys, però li parlarà en castellà. Al marge del que diguin les normatives, un metge també es dirigirà en castellà a un castellanoparlant", diu Suay.
Tot i l'argumentari de què fa ús el psicòleg, assegura que "les culpes de canviar sempre al castellà no les hem de llançar als castellanoparlants". "Ells no en són els culpables, perquè els responsables som els mateixos catalanoparlants que constantment canviam de llengua. A ciutats com Berlín, la gent no parla en una llengua diferent de l'alemany a persones que són parlants d'altres llengües. Aquesta constància és el que fa que tothom, amb major o menor fluència, acabi parlant alemany", diu el responsable dels tallers d'assertivitat lingüística, el primer dels quals s'impartirà aquest dissabte dia 11 de març, a Can Alcover, a Palma.
El cas del taxista de la ciutat de València
Suay posa un exemple personal per demostrar, segons el seu parer, com de poc estès està l'hàbit de mantenir el català en totes les situacions: "En una ocasió vaig pujar a un taxi a la ciutat de València. En adreçar-me en català al taxista, em digué: 'No se preocupe, usted puede seguir hablando en valenciano'. I això vaig fer. En deixar-me a la meva destinació, em donà les gràcies per haver-li parlat tot el temps en català, i a la vegada em va fer coneixedor de com estava de sorprès d'haver entès tota la conversa. Jo vaig pensar que no calia que em donàs permís per continuar parlant en català, que és una cosa que faig habitualment. Aquesta situació, però, demostra com de poc acostumats estan els castellanoparlants que algú els parli en català arreu del domini lingüístic. Es pot donar la paradoxa que qualcú nascut aquí o que fa dècades que hi viu no s'hagi trobat mai amb cap parlant que es mantingui fidel al català durant una conversa sencera".
