“La nostra destitució va ser un avís als navegants”

PalmaVaren ser els més eficients, però en aquell cas la celeritat els va sortir cara. Els projectes de TIL dels tres instituts de Maó, l’IES Joan Ramis i Ramis, el Cap de Llevant i el Pasqual Calbó, varen ser els primers a arribar a la Conselleria d’Educació. Va ser així com Marga Seguí, Rafael Andreu i Jaume Bonet, els directors d’aquests tres centres, es varen convertir en els caps de turc del govern de Bauzá, ja que el 31 de juliol de 2013 varen ser els primers a ser expedientats i destituïts. Es va fer sense cap tipus de contacte previ de la Conselleria ni cap informe de la inspecció educativa. Se’ls acusava de desobediència, ja que el consell escolar dels tres centres va rebutjar les propostes de TIL que la Conselleria els exigia.

“Record que el matí del 31 de juliol la mateixa Conselleria d’Educació va avisar la premsa i va enviar un comunicat en què es publicitava la incoació dels expedients als tres directors de Maó. D’aquesta manera es volia donar el màxim de publicitat al fet que s’obria un expedient publicitari a tres directors. Com si fos un avís als navegants”, explica.

Jaume Bonet, el director de l’IES Cap de Llevant, explica que varen ser unes setmanes molt difícils. El 28 d’agost va rebre un comunicat en què l’informaven que al setembre no podia tornar al seu lloc de treball. La suspensió era total, no podria exercir com a director del centre però tampoc com a docent. El 27 de setembre la Conselleria va rectificar i varen dir-li que podia exercir, però només com a professor. “El mateix que va passar al nostre centre va repetir-se a altres escoles i instituts i jo crec que per aturar la rebel·lió varen voler emprendre mesures repressives i exemplificadores”, explica Bonet.

Llavors tot l’equip docent del centre i els pares i mares dels alumnes varen fer-li costat. Es varen organitzar manifestacions de suport i es va col·locar una cadira al vestíbul de l’institut amb un cartell que deia “Ens falta el director” per visibilitzar que aquella era una situació anòmala.

La suspensió com a director es va allargar fins a principi de febrer, quan ja s’havia complert el termini màxim de sis mesos. Al setembre del 2014, Núria Riera entrava com a consellera d’Educació, en substitució de Joana Maria Camps. Va ser ella qui va decidir tancar els expedients perquè va veure que la falta per la qual els imputaven no existia ni tenia raó de ser.

Els tres directors consideraven que les mesures cautelars imposades eren arbitràries i totalment desmesurades. Més tard, l’abril del 2015, varen presentar una querella per presumpta prevaricació contra Guillem Estarellas, Bartomeu Isern i Ramón Mestre. De moment, la causa encara està oberta.

Bonet diu que el dany, les vexacions, les tensions viscudes que varen patir el centre, ell i la seva família són irreparables. En aquest sentit, lamenta que cap dels llavors càrrecs polítics s’hagi adreçat a ell per donar-li una explicació o per demanar-li disculpes. Assegura que el més dur va ser fer entendre als seus fills de 10 i 8 anys què passava.

Agraeix el suport incondicional de la seva dona, qui considera “el seu gran estaló”. “Només puc dir que sense ella no hauria pogut passar tot allò, se m’hauria fet insostenible”.