“El nostre secret és el treball col·lectiu i la passió per aprendre”

PalmaFang Ji participa en una xarxa de negocis amb dues botigues de roba d’adults, dues més de roba infantil, un restaurant, una agència de viatges i una agència immobiliària. És un dels líders juvenils més rellevants del districte de Llevant de Palma, tot i que s’estima més fer feina des de la rebotiga, on molts de dies menja pasta precuinada i passa el fred ingerint té xinès calent. El seu quarter general és al número 28 del carrer de Faust Morell, a 100 metres del mercat de Pere Garau.

Amb només 16 anys vàreu venir de la Xina i aquest dissabte, 17 de febrer, sou, amb 29 anys, l’amfitrió de la recepció oficial de l’Any Nou xinès, en què participen autoritats del vostre país, de la Cambra de Comerç Xinesa a les Balears, i personalitats públiques i privades de les Illes. Com ho heu fet?

Aprenent. La meva infantesa, com la de molts dels meus paisans, va ser molt dura. Quan tenia 3 mesos d’edat la meva mare va venir a viure a Holanda i fins als 16 anys només la vaig conèixer parlant per telèfon. Vaig créixer amb el meu padrí, qui em va ensenyar grans coses de la vida. Va ser com el meu pare. Quan vaig arribar a Mallorca no estava ben ubicat. No sabia on era. No sabia cap de les dues llengues que hom parla. Era molt dur perquè a vegades dormíem a la rebotiga del negoci. Em vaig escolaritzar a l’Institut d’Ensenyament de Secundària (IES) Aurora Picornell, i gràcies als amics xinesos que sabien espanyol i als tutors em vaig integrar en els estudis. Després vaig anar a Sant Josep Obrer i vaig estudiar Formació Professional, on vaig aprendre a gestionar negocis i que els negocis xinesos havíem d’incorporar la qualitat en el servei per poder ser més competitius. Gràcies a aquesta formació, als negocis que tenc amb la meva família tenim la roba ordenada, els locals ben perfumats, contractam mallorquins, posam música als establiments i tenim una carta innovadora però d’autèntica cuina xinesa. També respectam els horaris comercials i complim totes les normatives. Tot això ho vaig aprendre dels meus professors i professores, als quals estic molt agraït. Després, amb la mateixa passió i ganes d’aprendre, vàrem muntar el 2016 l’associació, que des del 2017 ha estat reconeguda oficialment per l’ambaixada i per les institucions balears. S’ha de dir que l’Ajuntament de Palma ens ha ajudat moltíssim. Sense doblers, però amb molta col·laboració.

Per tant, és ver que hi ha negocis administrats per xinesos que no compleixen la llei?

N’hi ha hagut i n’hi ha. No crec que cap nacionalitat no pugui dir que no hi ha negocis dels seus paisans que incompleixin algunes lleis. Ara, nosaltres hem creat l’Associació de Xinesos de les Illes Balears i una pàgina a internet, Mallorcaren, per informar sobre els drets i les obligacions que tenen. Feim tot el possible perquè compleixin les normes tots els empresaris i autònoms xinesos, i també perquè, si hi ha un incompliment, no es relacioni amb la nostra nacionalitat. De persones bones i persones dolentes n’hi ha pertot arreu.

I la generació dels vostres pares entén aquests canvis?

No sempre. En primer lloc, per desconeixement. La majoria no sabia interpretar les lleis i tenien molts de fills, per la qual cosa cosa es veien amb l’obligació de fer feina durant tot el dia i una part de la nit per sortir-se’n. Ara és diferent. Són grans i han deixat la gestió dels negocis en molta gent jove que parlam espanyol, i alguns també català, i entenem la mentalitat d’aquí. D’altra banda, una de les diferències amb els nostres pares és el rebuig per part de molts de joves a continuar el negoci familiar. Els meus amics volen estudiar a la universitat o, si no, poden fer feines professionals com qualsevol jove mallorquí o de Balears. Ja hi ha agents de viatge, fotògrafs, community managers, administratius, missers, comercials... No ens conformam amb una feina a la petita botiga o restaurant dels pares. Molts dels nostres pares volen tornar a la Xina, però nosaltres ens sentim d’aquí. Jo som de Pere Garau, és el meu barri i l’estim, i no vull que es destrueixi. Pere Garau és de tothom.