Xavier Torrens: “Que els nostres monitors hagin estat escoltes és una garantia lingüística”

PalmaL’advocat Xavier Torrens Prats fa dues dècades que, juntament amb altres persones provinents del moviment escolta, va crear Espiral, una entitat social dedicada a l’educació no formal d’infants i joves. Aquest estiu ofereix suport socioeducatiu a 180 menors de les barriades del Molinar, el Coll d’en Rabassa i l’Arenal. A les activitats del programa Oberts a l’Estiu, el català hi té una presència determinada.

Va ser polèmic fa unes setmanes que una entitat social de Calvià digués que no oferia en català les activitats d’estiu perquè “és un idioma pràcticament inexistent”. Quina és la realitat de les barriades de Llevant?

— El català com a primera llengua és molt minoritari entre les famílies que decideixen dur els seus infants i joves al nostre programa d’Obert a l’Estiu. El 35 % dels joves pertanyen a famílies d’origen immigrant. Això vol dir que tenen pocs vincles amb la terra que els acull i que no tenen una família extensa que es pugui fer càrrec dels al·lots durant l’estiu. Els pares que ens duen els fills és per una necessitat de conciliar la vida laboral durant juliol i agost, que és quan hi ha més feina. A Mallorca no tenen ni oncles ni padrins que es puguin fer càrrec dels al·lots durant les hores de feina. La majoria dels pares d’aquests joves fan feina al sector serveis o a les anomenades economies irregulars d’aquests nuclis del litoral de Palma i Llucmajor.

Com aconsegueixen sufragar aquestes famílies les escoletes d’estiu?

— En aquesta edició, un 75 % dels al·lots estan becats. Hi ha hagut anys que aquest percentatge era del 100 %. Les beques provenen de la mateixa administració i també del programa CaixaProinfància, per combatre la pobresa infantil. Els seus orígens són molt diversos, però destaquen les famílies del Senegal, el Marroc i de països de l’Amèrica Llatina. Si al percentatge d’infants amb orígens extracomunitaris s’hi afegeixen aquells joves que tenen orígens d’altres països de la Unió Europea i d’altres parts de l’estat espanyol, se supera més del 50%. Aquest estiu són 180 els infants i adolescents que atenem, repartits en quatre punts, que són les instal·lacions d’escoles. Es tracta del CEIP Es Molinar, CEIP Coll d’en Rabassa, CEIP Els Tamarells (Platja de Palma) i CEIP S’Algar (l’Arenal de Llucmajor).

Com d’igual o de diferent és la realitat sociolingüística d’aquests quatre centres?

— Diria que no hi ha gaire diferència, són realitats molt semblants, perquè, com he dit, són famílies que ens duen els infants per un mateix motiu: la conciliació laboral durant els mesos d’estiu. Si hagués de fer una comparança, ho compararia amb la realitat del col·legi públic de Sant Jordi, on oferim activitats durant el curs escolar. Allà l’ús del català hi és més present. Tant en les nostres activitats d’estiu com d’hivern, pel que fa als aspectes lingüístics, el que feim nosaltres és afegir-nos als plans lingüístics de cada centre. I cada escola té una personalitat marcada en aquest aspecte. Tenint en compte les necessitats d’aquests joves, les pautes prioritàries a les escoles d’estiu són les socioeducatives. Ara bé, la part lingüística de foment del català també hi ha de ser present. En això hi té un gran pes el rerefons del bagatge cultural dels monitors de temps lliure, que en la majoria dels casos provenen del moviment escolta i guiatge.

Com vós mateix...

— Així és. Molta de gent se sorprèn que sigui llicenciat en Dret i em dediqui a dirigir una entitat social que fa feina amb al·lots. L’explicació és molt senzilla. Des de ben jove, vaig formar part de l’Agrupament Escolta Ramon Llull, vinculat a la parròquia de Santa Pagesa, de Palma. De més gran en vaig ser monitor. De fet, durant els anys que estudiava a la universitat, solia compaginar els estudis amb feines de monitor i campaments d’estiu. Ara fa just vint anys que, amb companys procedents del món de l’escoltisme, detectàrem que hi havia una necessitat molt grossa de crear un entorn socioeducatiu al Coll d’en Rabassa. Per això va néixer l’Associació Espiral, per oferir-hi els seus serveis. Des d’allà s’anà estenent al Molinar i a l’Arenal de Palma. Aquest estiu és la primera vegada que oferim activitats a l’Arenal de Llucmajor. És per això que confiam molt en els tècnics que provenen del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, perquè tenen un perfil especial i estan avesats a tractar amb els joves amb una perspectiva social i integradora. I també perquè són joves que ens donen unes garanties de consciència social i lingüística. Això, de qualque manera, arriba als joves d’Obert a l’Estiu, que com us he explicat tenen una trajectòria vital molt diferent dels joves que han tingut una adolescència vinculada a l’escoltisme. Ja se sap que la gent crida gent, i els escoltes ara mateix són el principal planter d’on provenen els nostres treballadors.

Sempre deis que les escoles d’estiu no són per fer escola...

— Efectivament, les escoletes d’estiu no han de ser una continuació del curs escolar. Han de tenir un caire més lúdic. Per això, feim jocs d’aigua i dos dies a la setmana anam a la platja. Perquè per anar a la mar també són necessàries unes pautes cíviques que s’han de respectar.