La notícia més esperada per als que no porten bé que es faci fosc aviat

BarcelonaHi ha coses que les expliquem cada any però que cada any segueix venint de gust explicar: aquest cap de setmana ja es començaran a allargar les tardes. Els pròxims dies la diferència serà imperceptible, de pocs segons, però per Nadal ja estarem guanyant mig minut de llum cada tarda.

Cada any aquest punt d’inflexió es produeix al voltant de la Puríssima, tot i que encara faltin gairebé dues setmanes per al solstici. A hores d’ara la llum del dia continua escurçant-se més de mig minut cada dia, però a patir d'ara aquest escurçament ja només afectarà l'alba. El motiu d’això és que la manera com s’estira i s’escurça el dia no és simètrica.

El dia solar no dura exactament 24 hores. Factors com el fet que l’òrbita de la Terra al voltant del Sol és lleugerament el·líptica i la inclinació de l’eix amb què la Terra gira al voltant del Sol provoquen que hi hagi variacions de gairebé un minut entre la durada d’un dia de desembre i d’un de setembre. El fet que el migdia solar es desviï una mica de l’hora oficial provoca aquestes asimetries.

A diferència del que passarà a les tardes, el sol no començarà a sortir cada dia més d'hora fins passat Reis. El dia 22 de desembre, el del solstici, serà el més curt de l’any, però fins ben entrat el gener l’allargament del dia estarà tot concentrat a la tarda.

La cultura popular sol recollir aquests aspectes relatius a l'allargament del dia en forma de refranys. El de "Per Santa Llúcia, un pas de puça" podria fer referència al fet que la tarda ja s'allargui en aquesta jornada, el 13 de desembre, malgrat que també podria tenir una explicació relacionada amb l'antic calendari julià, que va arribar a acumular un cert desfasament que feia que, al segle XVI, els solsticis i els equinoccis s'esdevinguessin uns 10 dies abans del que correspondria. N'hi ha d'altres també molt conegudes, com ara “Per Nadal, un pas de pardal”, “Per Sant Esteve, un pas de llebre” o “Per Sant Antoni, un pas de dimoni”.

També és curiós que aquest efecte canviï segons la latitud. Com més a prop de l'equador, més s'accentua aquesta diferència entre el dia en què el sol es pon més tard i el solstici. A les Canàries, per exemple, la tarda va començar a allargar-se el primer dia de desembre, i en una ciutat pròxima a l'equador com Bogotà, el punt d'inflexió es va produir al voltant del 10 de novembre.