Per un nou any de prosperitat

PalmaL’any 2022 s’acaba, després d’haver dut a les Balears una temporada turística triomfal i memorable. Més turistes, més pernoctacions, més despesa mitjana per turista, més de tot: s’han igualat, i en alguns aspectes fins i tot superat, els registres de l’any mític de 2019, que semblava que no tindria mai comparació possible. Els nostres munífics empresaris del sector, que conren infatigables en el conreu de l’excel·lència i en els desvetllaments perquè tots puguem menjar, s’han tornat a superar a si mateixos en benefici de tots nosaltres. Gràcies, empresaris del sector.

De tota manera, els perills que amenacen el nostre feliç modus vivendi són múltiples i convé no abaixar la guàrdia. La turismofòbia, atiada per tots aquests personatges obscurs que odien el turisme i voldrien que els ciutadans d’aquestes illes tornassin a anar en carro i somera, ens assetja arreu. Mai se sap quan poden uns activistes tornar a tirar confeti a una terrassa plena de turistes, o fer una pintada que digui tourists go home i fer que els turistes deixin de venir, de sobte i en massa.

Per prevenir aquest risc, i amb l’objectiu de dur encara més lluny l’aposta d’aquestes Illes pel Turisme entès com una de les belles arts (el Govern ja ha anunciat una temporada de deu mesos, excessivament modesta però que pot ser un bon començament), proposam recuperar alguns grans projectes d’un atractiu indubtable, però que en el seu moment van ser incomprensiblement descartats per culpa dels ecologistes. Fem memòria d’una petita mostra d’aquestes joies que sens dubte ens convé recuperar per assegurar-nos un any 2023 de prosperitat i alegria.

Projectes descartats

– ‘Aixeca’t i camina’: aquest podria ser un bon nom per al projecte de construir un parc temàtic sobre la Bíblia. Hem de confessar que és el nostre preferit i, per això mateix, li dedicarem una mica més d’espai. Quasi res: un Disney o un Port Aventura dedicat a l’Antic i al Nou Testament en què tindríem ocasió de fer-nos selfis amb personatges de les Escriptures com Moisès, Abraham, Samsó i els filisteus, Sara, Salomè, els profetes, o Jesucrist mateix. No hi faltarien tampoc la seva mare, Maria, ni els apòstols ni el cosí Joan Baptista. Podríem apuntar-nos al Sant Sopar i comanar si el volem vegà, de peix, de carn o de sushi, o entrar a Jerusalem enfilats damunt un ase i aclamats per la multitud. Tindríem ocasió d’assistir en directe a la multiplicació dels pans i els peixos (que es podria convertir en una multiplicació de productes de pastisseria industrial), o travessar nosaltres mateixos les aigües obertes del mar Roig, mentre ens saluden unes joves vestides –és un dir– de sirenes, que no són personatges de la Bíblia, però què punyetes. Un taller de tornar la vista els cecs, un de curar leprosos i un altre de ressuscitar els morts completarien una oferta rica, per altra banda, en efectes especials, com els de l’esbarzer que crema i parla o el de la balena que s’empassa Jonàs i després l’escup. Un èxit assegurat que, segons l’empresa Sigma, que promovia el projecte, tindria una afluència de 60.000 visitants al mes i podria generar 550 llocs de feina directes (de soldat romà, per exemple, o de bruixa o de sibil·la). No es va fer perquè els progres del Pacte van derogar la llei Delgado, aquella que permetia construir a tot el sòl rústic disponible si era per dur endavant projectes econòmicament audaços com aquesta Terra Bíblica que, lamentablement, encara no hem pogut veure.

– La Gran Ona: el mateix conseller Delgado (que havia estat batle de Calvià, càrrec en què cada any, tal dia com 31 de desembre, en pegava un fum per explicar que el rei En Jaume, que havia entrat per Santa Ponça, no era català, sinó aragonès), visionari, va proposar la construcció d’un centre d’onades artificials a la platja de Magaluf. D’aquesta manera, el focus de turisme porqueria més famós de la Mediterrània podria competir amb les platges de Malibú, Florianòpolis o Puerto Escondido com a destinacions surferes, que és exactament l’únic que li falta.

– Casta Carxofa: la història és coneguda. Imbuït de l’esperit emprenedor que havia après a la llotja del Bernabeu en els seus temps de ministre (de Medi Ambient), Jaume Matas va acaronar el somni de construir, a la badia de Palma, un gran Teatre de l’Òpera que pogués rivalitzar amb la Sidney Opera House o amb la Scala de Milà. Va encarregar el projecte a l’arquitecte aleshores de referència entre els peperos, Santiago Calatrava, que es va embutxacar 1,2 milions d’euros per presentar una maqueta que ni tan sols era feta originalment per a aquest projecte (i que proposava una construcció faraònica amb un edifici central que feia pensar en una carxofa). Diuen que Matas va arribar a assenyalar al seu amic Zaplana el punt on s’imaginava la cosa, que era en algun lloc entre la Seu i el Palau de Congressos: “Allí, Eduardo, levantaré mi teatro de la ópera”.

Podríem continuar amb altres propostes de nivell com un parc temàtic de dinosaures (Jurassic Park, vaja) a Sineu, el funicular del puig Major o el circuit de Fórmula 1 de Llucmajor (on ja n’hi ha un de karts, que només s’hauria d’ampliar). Totes elles van ser aturades en el seu moment, però també són totes recuperables. La inventiva i la capacitat dels mallorquins d’anticipar-se al seu temps ja sabem que estan garantides. I cal no oblidar que no hem de ser egoistes: ni podem descuidar el pa de les generacions futures ni podem voler quedar-nos aquest paradís a la Terra que és la nostra illa només per a nosaltres, l’hem de compartir amb el món. La cultura (Teatre de l’Òpera, parc temàtic sobre la Bíblia) i l’esport (les ones artificials per fer surf) són els nostres aliats.