Urbanisme

Un nou estiu extra per al parc aquàtic il·legal de Menorca

L’Splash acumula una dècada en funcionament gràcies a un permís que el jutjat considera nul, mentre el Consell i el Govern cerquen solucions a mida per evitar pagar els 30 milions d’indemnització que reclama el promotor

El parc aquàtic Splash, que es va construir al sòl rústic de Menorca
David Marquès
05/09/2024
4 min

MaóUn estiu més, i ja en van deu, el parc aquàtic Splash, que es va construir al sòl rústic de Menorca amb el pretext que contribuiria a la desestacionalització turística, tot i que tanca a l’octubre, ha pogut salvar la temporada. Aquesta vegada ho ha fet amb una ordre de clausura i desmantellament ja dictada per l’Ajuntament de Sant Lluís segons la sentència ferma dels tribunals de Justícia. Però el resultat ha estat el mateix que els estius precedents. El complex continua en funcionament des del primer dia.

El Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Palma va admetre el juny el recurs presentat a darrera hora per la propietat, que així va aconseguir evitar el “desastre” que li hauria suposat haver de tancar tot l’estiu i deixar enlaire part dels 126 llocs de feina vinculats a l’hotel Sur Menorca de Biniancolla (Sant Lluís), del qual forma part l’atracció. L’aturada estival pròpia de l’Administració de Justícia ha fet que el tribunal encara no hagi resolt les al·legacions formulades pel Consistori. Quan ho faci, l’empresa Promoció i Desenvolupament Turístic de Menorca (Protume), titular a la vegada de l’hotel, ja haurà aconseguit treure el màxim profit de la temporada.

Indemnització multimilionària

L’Ajuntament viu aquesta situació sense excessiva angoixa, conscient del mal tràngol que suposa fer cessar una activitat econòmica tan important en un municipi eminentment turístic. El Consell, per part seva, s’ho mira de reüll per tal d’evitar la indemnització multimilionària que reclama la propietat en els tribunals. La promotora ja demanà formalment el 2016 fins a 30,6 milions d’euros d’indemnització al Consell de Menorca pels danys derivats de la nul·litat de la declaració d’interès general que se li havia atorgat dos anys abans i que en va permetre la construcció. L’empresa ha pujat des de llavors la compensació econòmica que reclama, i que s’empara en el dictamen favorable emès el 2022 pel Consell Consultiu per negar-se a les seves pretensions.

No obstant això, les institucions implicades no les tenen totes i, pressionades pel màxim responsable de l’empresa, l’expresident de la patronal hotelera de Menorca Luis Casals, cerquen una solució politicojurídica que garanteixi que no s’haurà d’indemnitzar la promotora, almenys fins a un límit que posi en serioses dificultats l’economia de l’Ajuntament o del mateix Consell insular.

La qüestió és que mentre l’Ajuntament va fer les passes pertinents per clausurar la instal·lació, el recurs d’apel·lació presentat per la promotora davant el Tribunal Suprem ha fet que el Consorci insular per a la Protecció del Sòl Rústic hagi paralitzat l’expedient de restitució que estava tramitant per tal de forçar el compliment de la sentència i fer efectiva la demolició del parc.

Encara més, el conseller i portaveu del govern de Menorca, Joan Pons Torres, va avançar a final de juny que es volia aprofitar l’anunciada i imminent modificació del Pla Territorial Insular (PTI) per trobar l’encaix legal necessari a la instal·lació. Però les dificultats i els dubtes s’han traslladat també a Palma perquè sigui el Govern qui inclogui la solució en les noves mesures vinculades al decret de simplificació administrativa que estaria preparant amb vista al nou període de sessions al Parlament.

Es pretén evitar així un cas com el de Cesgarden, la promotora hotelera que va rebre 28,8 milions d’euros del Consell de Menorca per haver impedit, el 2003, a través del PTI la construcció del complex hoteler de 600 places que volia aixecar a Son Bou, però que ni tan sols va arribar a començar. Tot i que no s’hi mogué ni una sola pedra, la primera institució menorquina va haver de compensar la companyia hotelera mallorquina fins i tot amb el lucre cessant del que suposadament hauria arribat a ingressar.

A l’espera de solucions, la batlessa, Loles Tronch, i el seu equip prefereixen estar en silenci i sense pronunciar-se públicament respecte d’aquesta qüestió. El mateix fa la consellera menorquina d’Ordenació del Territori, Núria Torrent, que confirma que està treballant en una solució, però no l’explicita: “Encara l’estam estudiant”, diu.

“Urbanisme a la carta”

El GOB i, especialment, Més per Menorca des de l’oposició sí que han denunciat el “greu cas d’urbanisme a la carta” que pot suposar amnistiar el parc aquàtic de Biniancolla quan ja fa deu anys que està en funcionament. Segons els ecologistes, es va autoritzar el 2014 en un intent de desprotegir terrenys amb l’excusa de la crisi econòmica, fins al punt que es van desatendre els informes tècnics desfavorables de diverses administracions. De fet, el govern insular, llavors també en mans del PP, va recórrer a la Llei general turística de 2012 per defensar la necessitat que el parc es construís en rústic i pogués saltar-se així diversos paràmetres urbanístics. El procés va ser empès per Marta Vidal, exconsellera d’Habitatge amb Marga Prohens i que en aquella època gestionava el Departament d’Ordenació Turística del Consell de Menorca. Vidal, per justificar-ne l’excepció, va argumentar que l’equipament ajudaria a allargar la temporada. Però ara aquella decisió es gira en contra de les mateixes administracions que la van promoure.

L’empresa que gestionava el parc aquàtic Aquacenter a Cala en Blanes (Ciutadella) va denunciar als tribunals que s’havia afavorit des de l’Administració un projecte que suposava una competència directa i deslleial cap al seu negoci. El 2018 es declarà la nul·litat de la llicència, decisió que ratificà dos anys després el Tribunal Suprem.

La pilota torna a ser en mans de l’Administració, que de bell nou podria fer una excepció amb aquest projecte, ara amb el pretext d’evitar una indemnització milionària. Si hagués desatès la petició de l’hoteler i l’exconsellera Vidal no hagués reforçat l’insostenible argument que un parc aquàtic ajuda a allargar la temporada, no hi hauria cas ni existiria la temptació d’haver de legislar a mida.

stats