Nou Llevant: de barri marginat a nova milla d’or

PalmaLa història dels barris i la seva evolució són fenòmens imprevisibles i sotmesos a circumstàncies molt diverses. Nou Llevant no n’és una excepció. Des de la posada en marxa del Palau de Congressos, ara fa un any, són moltes les immobiliàries que han posat l’ull en aquesta barriada de la façana marítim que tantes expectatives genera. En menys d’un any, els preus dels habitatges s’han disparat i promotores, com Gestilar, i entitats privades, com Banco Santander, Endesa i Mapfre, ja han començat a repartir-se els millors trossos del pastís.

Els veïnats només poden veure els avantages lucratius que tot això implica, ja que que els seus habitatges es revaloritzaran exponencialment.

Història del barri

A les darreries dels anys setanta començaren a aparèixer en la premsa del moment anuncis suggerents de pisos a la venda i a la primera línia de mar en un barri a tocar del centre històric de Palma. Els booms turístic i de la construcció varen suposar un evident creixement demogràfic i els nous residents cercaven un lloc on assentar-se. El barri de Nou Llevant, antic polígon de Llevant, va acollir molts d’aquests treballadors provinents de la península.

Des del principi, Nou Llevant es va concebre com un barri residencial amb carrers amples, blocs de pisos compactes i edificis sense possibilitat d’ubicar-hi comerços o altres tipus de negocis. Això ha determinat una fisonomia molt concreta de barriada que no sempre ha complagut els seus residents, els quals potser tenien altres expectatives.

Centre o perifèria?

La percepció que té l’Associació de Veïnats és que Nou Llevant no ha estat mai una prioritat per a l’Ajuntament, sigui quin sigui el partit que hi ha hagut al capdavant.

Es queixa del mal estat del parc Krekovic, de la brutor i de les mancances d’accessibilitat i de transport. La gota que ha fet vessar tot aquest sentiment de desafecció ha estat la ubicació d’uns vuitanta contenidors mòbils d’Emaya en un solar situat entre els carrers de Callao i Brotard. Els veïnats denuncien molèsties pels renous dels camions que els transporten i asseguren que Cort no ha tingut en compte les seves queixes.

Emaya justifica l’elecció d’aquest solar per la proximitat amb la central d’operacions, ubicada al soterrani del final de les avingudes. Assegura que s’ha reunit moltes vegades amb els veïns i que totes dues parts han arribat a uns acords per escrit.

A més, defensa que no hi ha habitatges pròxims als solars i que els vehicles que transporten els contenidors són elèctrics i, per tant, no provoquen greus sorolls.

Cotxes abandonats

Els carrers de Manuel Azaña, Felicià Fuster, Ciutat de Querétaro i Puerto Rico i l’avinguda de Mèxic són algunes de les principals vies de circulació. A diferència de la resta de barriades de Palma, el problema de Nou Llevant no és precisament la de manca d’aparcaments, sinó l’excés. L’Associació de Veïns assegura que tant és així que propietaris individuals abandonen els seus cotxes en aquests carrers i passen anys fins que els venen a recollir. Ens mostren fotografies en què es pot veure una grua municipal. Tot i que l’associació assegura que l’Ajuntament abandona els cotxes al barri, observant la fotografia, és impossible saber si es tracta d’una recollida o d’un abandonament.

Els plans de l’Ajuntament

El juliol de l’estiu passat Cort va aprovar una moratòria d’un any que prohibeix la concessió de llicències turístiques al centre de Palma, a Santa Catalina i al barri de Nou Llevant. En el cas d’aquest últim, l’Ajuntament en vol preservar el caràcter residencial i apostar per la innovació. Aquesta moratòria ha susposat la suspensió d’alguns projectes d’hotels que s’havien d’ubicar als solars més cotitzats del barri.

En un vídeo del PSIB-PSOE publicat el 17 de juliol de 2017, José Hila, exbatle i actual regidor d’Urbanisme, explica els projectes de Cort per al barri de Nou Llevant mentre passeja pels seus carrers. Al vídeo Hila declara “si no fóssim un govern d’esquerres i els socialistes no estiguéssim a l’Ajuntament segurament això seria una zona d’especulació on es podrien construir habitatges de luxe i on es podrien instal·lar grans hotels que no crec que beneficiassin ni el barri ni la ciutat”. La idea de Cort és contrarestar la suspensió de llicències turístiques a Nou Llevant amb la construcció d’habitatges de protecció oficial i nous equipaments i espais per a la innovació.

Però les paraules “de protecció oficial” no desperten les simpaties dels representants de l’associació, els quals diuen que no hi volen gent que tingui problemes per arribar a final de mes i que no pugui pagar les factures. També asseguren que no és una qüestió de prejudicis. Un altre dels temors, explicat gairebé a cau d’orella, és que Cort vulgui reubicar els veïnats de Son Banya en alguns dels habitatges socials promesos. La instal·lació dels contenidors al solar del carrer de Brotard no ha fet més que estimular les suspicàcies.