Nou obstacle en el cas del nen robat de Banyoles

BarcelonaEl periple judicial del Joan per denunciar una adopció plena d’irregularitats quan tenia sis anys ha topat amb molts entrebancs. Les diferents denúncies penals que va començar a presentar fa anys van quedar arxivades perquè es va considerar que els fets havien prescrit. El juny de l’any passat, però, li van donar la raó per la via civil: un jutjat va ordenar anul·lar la filiació d’adopció i deixar sense efecte la partida en què els seus pares adoptius l’havien inscrit com a fill biològic, sense ser-ho. El Joan va aconseguir anul·lar una identitat “que mai hauria d’haver existit” i recuperar els cognoms de naixement, Beamonte Isern. La sentència li va permetre reobrir la via penal amb una querella contra la família adoptiva per haver-li falsejat la identitat, que ara un jutjat de Badalona ha tornat a arxivar.

El jutge considera un altre cop que els delictes han prescrit, un criteri que no comparteixen ni l’advocat del Joan, que ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona, ni la fiscalia, que s’hi ha adherit. El lletrat Samuel Guerrero defensa que abans de determinar la prescripció “cal investigar els delictes”. És el mateix argument que sosté la fiscalia en el seu escrit, que també arribarà a l’Audiència, l’organisme que s’encarregarà de donar la resposta final.

La representant del ministeri públic considera que abans d’arxivar la querella cal prendre declaració al Joan perquè pugui concretar punts com ara l’orfenat on va acabar internat quan va morir el pare i d’on se’l va emportar la família adoptiva sense, assegura ell, el consentiment de la seva àvia. El criteri de la fiscalia és que cal esgotar totes les vies d’investigació abans de decidir si els fets poden tenir vigència o no, perquè durant la instrucció en poden aparèixer de nous.

Detenció il·legal

Guerrero explica que un dels delictes que continua vigent és el de detenció il·legal. Recorda que el Joan “no va recuperar la seva identitat fins a l’any passat” i que, per tant, s’ha d’entendre que la retenció o el falsejament de la identitat van continuar actius fins a aquell moment. En el seu recurs, Guerrero també explica que el seu client no ha pogut defensar el seu honor com a Joan Beamonte Isern perquè fins fa un any “era Coll Corominola”. És a dir, no és que el Joan no hagués denunciat els fets fins ara, sinó que no podia fer-ho, perquè no es reconeixia l’adopció irregular.

Més enllà de la via judicial, el Joan ha passat per un periple administratiu l’últim any per renovar tota la seva documentació i la del seu fill menor d’edat amb els cognoms Beamonte Isern, en un procediment sense precedents. Hi ha, però, una contradicció: el seu fill gran, major d’edat, continua portant l’altre cognom ja anul·lat perquè es considera que hauria de ser ell qui acudís al registre a fer els canvis.