Nou paquet de mesures per fer front a l'alça dels preus de la llum
El consell de ministres aprova un xec de 90 euros per llar "vulnerable" per fer front als costos energètics de l'hivern
El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat "les mesures complementàries al decret llei per rebaixar la factura de la llum que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ja va avançar fa alguns dies. El paquet de canvis aprovat a través d'un reial decret llei, i anticipat aquest diumenge per Pedro Sánchez, arriba després d'un pols entre les grans elèctriques i el govern espanyol per les mesures aprovades al final de setembre i, en concret, per la retallada dels guanys extraordinaris de les energètiques fruit del funcionament del mercat majorista.
Les noves mesures amplien la protecció del consumidor vulnerable; matisen la definició de "minoració del gas" que recull el decret del 16 de setembre i, finalment, ofereixen a les energètiques sortir de la retallada dels beneficis extraordinaris a canvi d'oferir contractes "estables" a la indústria, segons ha detallat Ribera en roda de premsa posterior al consell de ministres.
Consumidor vulnerable
S'amplia la cobertura del consumidor vulnerable. El nou decret augmentarà els descomptes que ja s'aplicaven al bo social elèctric que afecta 1,2 milions de llars, segons dades de l'executiu. Ara els descomptes passaran del 25% al 60% en el cas del consumidor vulnerable general i del 40% al 70% en el cas dels casos severs.
També s'inclou un xec de 90 euros per llar a partir del mes de desembre per als consumidors vulnerables que ja s'acullin al bo social tèrmic de l'hivern. Es tracta d'un xec addicional que les comunitats autònomes hauran de gestionar i activar un cop el ministeri de Transició Ecològica transfereixi les partides a les comunitats, ha detallat Ribera. "És una mesura addicional per a un any difícil amb preus energètics alts", ha dit. A més, el govern espanyol ha tornat a prorrogar l'escut social fins al 31 de març que, entre altres coses, prohibeix el tall de subministraments bàsics. "Amb aquest paquet addicional el consumidor vulnerable queda cobert", ha insistit Ribera.
Més transparència
El nou decret també matisa la definició de "minoració del gas" a les energètiques. Ribera ha detallat que la mesura només s'aplicarà en cas que una empresa s'hagi beneficiat de l'augment dels preus del gas, és a dir, que hagi obtingut beneficis extraordinaris després de vendre energia més econòmica –com la nuclear o la verda– al preu que marca el gas. Queden fora de la retallada dels guanys les companyies elèctriques que tenen contractes fixos firmats abans del 16 de setembre, així com les empreses que introdueixin a partir d'ara aquests contractes a un preu fix. En canvi, a les energètiques que continuïn oferint una tarifa indexada al mercat majorista se'ls aplicarà la minoració per beneficiar-se dels anomenats "beneficis caiguts del cel".
Contractes estables a la indústria
A més, el nou decret deixaria fora de la retallada dels guanys les elèctriques que ofereixin mantenir un contracte a un preu fix, ja sigui a través de la pròrroga automàtica o l'ampliació, ha detallat Ribera. Aquest canvi, que d'una banda busca incentivar l'estabilitat dels preus en un dels sectors més afectats per l'espiral alcista, l'industrial, també suavitzarà la retallada dels "beneficis caiguts del cel" de les empreses energètiques.
Pols amb les elèctriques
Els canvis arriben després d'un pols amb les principals empreses elèctriques d'Espanya, en especial Iberdrola, que a través del seu president, Ignacio Sánchez Galán, ha mostrat el rebuig a les mesures de l'executiu. "Totes aquelles persones que s'han compromès a mantenir els contractes [estables], espero que compleixin la paraula", ha dit Ribera en referència precisament a la proposta de l'energètica que controla Galán d'oferir aquesta mena de contractes sempre que el govern suavitzi les seves mesures.
L'anunci de Ribera arriba en un moment en què Espanya ha plantejat a Brussel·les demanar sortir del sistema europeu de preus de la llum. Fa setmanes que el govern exigeix a la Comissió "mesures excepcionals" davant la inacció i l'oposició d'alguns països com Alemanya.