El nou Pla General de Palma desclassificarà 212 hectàrees, on no es podrà construir

PalmaEl batle de Palma, José Hila, i la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, han presentat aquest dilluns el nou Pla General de Palma, que desclassificarà un total de 212 hectàrees, on no es podrà construir. "Cal protegir el medi rural i els espais rústics de Ciutat, i preservar-los d'una possible urbanització", ha subratllat Truyol, a més de remarcar que "l'edificació nova" s'ha de fer "a la trama urbana i no en zones rústiques". Llavors, la previsió és que Palma creixi en 268 hectàrees de sòl urbanitzable, una xifra que implica un decreixement del 46% respecte del pla anterior, en el qual es preveia un creixement de quasi 500 hectàrees. La clau per aconseguir això serà apostar per "una densitat més alta de població", ha dit Truyol, que ha posat com a exemple Son Gual, on s'havien previst cinc habitatges per hectàrea. En canvi, l'aposta de Cort és que la densitat sigui d'entre 40 i 60 habitatges per hectàrea, en funció de la continuïtat i la coherència amb els barris contigus.

De fet, la protecció del territori serà un eix transversal en tot el pla, que també inclou cinc eixos: Palma com a ciutat oberta a la mar i la natura; humanització de la ciutat i mobilitat sostenible; una ciutat de barris i pobles i per a la gent; resiliència i autosuficiència per fer front a la crisi climàtica; i diversificació econòmica.

L'habitatge serà un altre dels punts més importants del nou plantejament per Palma, el qual -segons el batle, José Hila- dissenya "la ciutat dels propers vint anys". "Es tracta que l'habitatge sigui una política municipal estable, com ho són la sanitat i l'educació a l'Estat", ha explicat Truyol, que ha xifrat en 53.000 els pisos que s'han de menester per "donar resposta a la necessitat de la població actual i dels pròxims 20 anys". L'Ajuntament s'ha plantejat un escenari "moderat" de creixement de població fins al 2040, amb 66.892 habitants més d'aquí a vint anys –Palma arribaria d'aquesta manera als 518.435 habitants–. Del total, Cort planteja que uns 27.500 hauran de ser per a joves i infants que s'emanciparan aquestes dues dècades i uns 20.000 per a nous residents –4.000 habitants corresponen a un dèficit històric que arrossega Ciutat–.

Una de les propostes que Truyol ha posat damunt la taula és l'optimització de l'habitatge existent, que cobriria el 39,9% de la demanda. "Hi ha pisos relativament grans on només viu una persona", ha assenyalat la regidora, a més d'apuntar que la resta es cobrirà amb oferta d'habitatges nous. Ara bé, només el 18% dels pisos es construirà en sòl urbanitzable, mentre que el 82% s'enllestirà en sòl urbà.

A més, el nou pla preveu que un 47% de les edificacions que es facin en sòls urbanitzables siguin de protecció oficial (HPO), augmentant 17 punts el 30% de les lleis d'urbanisme de les Balears. "Aquí és on entra la corresponsabilitat privada", ha dit Truyol. La regidora també ha remarcat que es faran intervencions de millora i regeneració en àrees obsoletes, com Cala Major i Sant Agustí. "Els regularitzarem a condició que passin a ser HPO a preu taxat". L'objectiu serà arribar el 5,6% d'habitatge social a Palma –11.288 habitatges–.

Pel que fa als espais verds, Cort pretén incrementar-los amb 2,3 milions de metres quadrats, així com crear una xarxa de corredors verds. "Es crearan espais lineals que connectin entorns naturals des de la serra de Tramuntana fins a la mar, i s'arribarà a un total de 5,2 milions de metres quadrats de zones verdes", ha continuat la regidora. Si la llei marca que hi hagi cinc metres quadrats d'espais verds per habitant, la intenció de Cort és augmentar-los fins a nou metres quadrats, un 80% més. Aquest increment també ajudarà a combatre el canvi climàtic i a minvar l'efecte anomenat 'illa de calor' a Palma –Ciutat sempre té una temperatura d'entre dos i tres graus superiors a la mitjana de Mallorca–. També hi haurà un projecte per renaturalitzar la Platja de Palma, per adaptar el litoral als efectes del canvi climàtic. D'altra banda, continua endavant l'aposta per fer el parc agrari de Palma, per avançar cap a la sobirania alimentària.

De fet, Hila ha subratllat que el pla s'ha redactat amb critesis de sistenibilitat i de lluita contra el canvi climàtic, "dos ítems fnamentals", ha dit. "Apostam per una ciutat compacta i pròpera, que impulsi nous sectors econòmics i el comerç de proximitat", ha continuat.

Una altra de les mesures importants del pla és el foment d'una ciutat policèntrica, amb mescla d'usos i de serveis. El pla delimita 36 unitats funcionals a Ciutat i nous centres de referència, que es determinaran en funció dels equipaments públics, els espais verds i els habitatges. Alguns dels espais de referència són el Districte d'Innovació de Llevant i la façana marítima, l'antiga presó i Son Busquets, Son Pardo –possible emplaçament per a la nova ciutat de la justícia–, Son Güells, l'Eixample de Ponent i Son Cladera-Sa Indioteria. Per tal d'assegurar la diversitat d'usos dels locals, es limitarà la densitat de bars i restaurants tres negocis en un radi de 50 metres al voltant d'un establiment ja obert en un eix cívic o en un vial per a vianants. Les sales de jocs i apostes hauran de tenir una distància mínima de 500 metres respecte d'escoles, parcs i zones infantils.

En l'apartat de la mobilitat, l'aposta de Cort és la d'una ciutat dels 15 minuts, amb eixos cívics tant radials com transversals. Els primers connectaran l'entorn urbà amb el periurbà, i els segons seran circumval·lacions. Truyol ha assenyalat que a hores d'ara Palma és a la coa de l'Estat quant a mobilitat de vianants i bicicletes i té un dels índexs de motorització més alts d'Espanya –741 vehicles per cada 1.000 habitants enfront dels 592 vehicles per cada 1.000 habitants que hi ha de mitjana–. A més, el 93% dels desplaçaments en cotxe dins del municipi els realitzen els residents.

Les superilles seran una altra estratègia perquè les persones puguin guanyar espai als cotxes. Aquest planejament preveu recuperar amb aquesta iniciativa fins a 980 hectàrees que ara són per als cotxes per als ciutadans. Truyol ha posat com a exemple de futures superilles els entorns de les escoles, on es guanyaria espai i seguretat.

Un altre dels objectius és incrementar la quota d'ús del transport públic del 14,5% actual al 21%, augment que implica que es puguin absorbir 77 milions de passatgers anuals. El tramvia, la xarxa ciclista, els busos i els aparcaments dissuasius són les claus que aorta el pla, el qual també proposa la remodelació de la via de cintura mitjançant el soterrament parcial o total per minvar el seu impacte mediambiental i acústic, i eliminar la barrera que ara suposa a barris com el Rafal, ek Vivero, Son Güells, Son Gotleu, la Soledat o Nou Llevant.