La Gerència d'Urbanisme de Cort aprova la part estructural del PGOU

PalmaGairebé a contrarellotge, la Gerència d'Urbanisme de Cort ha aprovat aquest dimarts la primera part, l'estructural, del Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) de Palma. Tot i que la regidora de Model de Ciutat, Neus Truyol, va reconèixer que aquest termini es podria allargar fins a la tardor, els informes tècnics que faltaven s'han resolt a temps abans d'acabar la legislatura i l'equip de govern preveu que la primera part del PGOU quedi aprovada al proper ple extraordinari, dia 28 d'abril.

Així ho han anunciat Truyol aquest dimarts, acompanyada de Joan Riera, gerent d'Urbanisme de Cort; Alberto Jarabo, regidor de Justícia Social; el batle, José Hila, i Biel Horrach, director general d'Urbanisme. Cal recordar que el PGOU preveu, entre altres coses, la construcció de 9.997 habitatges socials nous, aconseguir un creixement moderat de fins a 510.026 habitants pel 2040, incrementar en més d'un 44% (2.273.168 m²) les zones verdes d'escala de ciutat o augmentar un 15% el pressupost dels projectes d'edificació i urbanització que han de ser materials locals o materials sostenibles amb baixa petjada de carboni.

Pel que fa als nous habitatges socials previstos, el consistori ha anunciat, a través d'un comunicat, que el nou Pla General de Palma suposaran multiplicar per 6,5 l'habitatge social actual (1.500). A més, han detallat que més de la meitat dels nous habitatges socials (54%) estan prevists en sòl urbà i un de cada 3 habitatges que es construiran a Palma seran de protecció pública. En total es preveuen 27.743 nous habitatges dels quals el 70% es trobarà en sòl urbà i només el 30% en sòl urbanitzable. Entre les diferents tipologies d'habitatge que preveu el NPG destaquen els habitatges de Protecció Pública, els cooperatius i els d'allotjament dotacional.

D'altra banda, també han anunciat que entre els acords del nou Pla General de Palma hi destaca la tasca prevista per aconseguir que el creixement de Ciutat sigui moderat amb l'objectiu de no sobrepassar els 510.026 habitants pel 2040. Així, per als pròxims vint anys preveuen un creixement de 55.881 habitants, xifra molt inferior als 120.000 que han augmentat la població en els darrers 20 anys.

Incrementar un 44% les zones verdes

Un altre dels punts claus del nou NPG són les zones verdes i els eixos cívics. En aquest sentit, l'Ajuntament de Palma ha arribat a l'acord d'incrementar en més d'un 44% (2.273.168 m²) les zones verdes d'escala de Ciutat. Per tal d'assolir aquest repte, el consistori ha anunciat que crearà una xarxa d'Espais Lliures Generals de fins a 5.184.643 m², quasi duplicant els m2 de zona verda per resident (de 5,6 a 10 m2 SGEL/resident) que preveia el planejament anterior. A més, el nou pla passa de 7,4 km d'eixos cívics del PGOU 98 a 133,23 km de connectors verds urbans i 100,10 km de connectors verds territorials.

Pel que fa a la transició energètica, el nou pla preveu augmentar un 15% el pressupost dels projectes d'edificació i urbanització que han de ser materials locals o materials sostenibles amb baixa petjada de carboni i crear els programes de Millora i Revitalització de Barris per la millora d'eficiència energètica en el parc edificat existent en barriades com ara Son Roca, Son Cladera o la Soledat. A més, el consistori ha destacat, també, que el NPG aposta pel 100% d'autosuficiència energètica en sòls de transformació urbana i urbanitzables, com ara Son Busquets o Son Güells.

Respecte al comerç, l'Ajuntament de Palma té com a objectiu reduir un 82% l'edificabilitat comercial en sòls urbanitzables i establir mesures complementàries per evitar l'aparició de nous grans establiments comercials. A més, també es pretén fomentar el comerç de proximitat i de carrer, establint que un mínim del 50% de la superfície comercial en els urbanitzables s'haurà d'ubicar en planta baixa i també creant una xarxa de 71,60 km d'eixos d'activitat econòmica a la ciutat consolidada, que es complementa amb els eixos cívics i la xarxa de mercats municipals.