El guàrdia civil de la Manada seguirà lliure mentre l’Audiència decideix

Pamplona / BarcelonaEl guàrdia civil de la Manada acusat de violar una jove als Sanfermines del 2016 i condemnat per abusos sexuals va tornar a sortir ahir pel seu compte dels tribunals després d’una compareixença de més de quatre hores que ha de servir a l’Audiència de Navarra per decidir si envia novament l’home a la presó, tal com ahir van demanar la fiscalia, la defensa de la víctima i l’acusació popular que exerceixen el govern foral i l’Ajuntament de Pamplona. El condemnat va sortir de la presó d’Alcalá-Meco de Madrid després de pagar una fiança de 6.000 euros. Era el divendres 22 de juny. El següent dilluns tenia cita a la comissaria de la policia espanyola de Sevilla. Ahir l’acusat va assegurar que només volia demanar informació sobre com entregar el passaport als jutjats perquè no el trobava. Però els tres policies que el van atendre van negar que fes cap consulta i van reiterar que l’home volia fer-se el passaport.

“Hi ha motius suficients perquè es revoqui la llibertat provisional. Aquest senyor hauria de ser a la presó”, deia ahir l’advocat de l’Ajuntament de Pamplona Víctor Sarasa en unes declaracions recollides per Europa Press a la sortida de la vista. Tot i que podria haver decidit ahir mateix, l’Audiència de Navarra s’ha pres uns dies per deliberar sobre la situació de l’home, i evita d’aquesta manera que la seva decisió coincideixi amb l’arrencada dels Sanfermines i el txupinazo d’avui.

A més dels tres policies, en la compareixença d’ahir -que el guàrdia civil va seguir per videoconferència des de l’Audiència de Sevilla- hi van declarar com a testimonis tres funcionaris del jutjat on l’home firma cada dilluns, dimecres i divendres per ordre de l’Audiència de Navarra, la parella de l’acusat, la seva mare i una amiga.

Ambient enrarit

Mentre la justícia decideix sobre la situació del guàrdia civil, a Pamplona ahir es respirava una calma tensa. Als bars s’acabaven de carregar les neveres, als escenaris es tiraven els últims cables i grups de joves ultimaven pancartes reivindicatives al carrer. Aquest migdia comencen els Sanfermines amb el txupinazo, que donarà el tret de sortida a nou dies ininterromputs de festa. Tot i que el cas es remunta al 2016, encara pesa sobre l’inici de les festes a la capital de Navarra. Pesa, però no les atura. “Els Sanfermines es viuran amb normalitat”, assegura Haritz Pascual, membre de la penya Irrintzi, una de les setze de la ciutat i que estan al cor de l’organització. “Evidentment, el tema de les agressions sexistes hi és present, però és que ja ho era l’anterior i l’anterior, i l’altre”, diu. Per als pamplonesos, els Sanfermines “t’arrosseguen i, un cop hi ets a dins, se t’obliden moltes coses”. Pascual matisa, però, que “el que ha fet la sentència [que condemna els acusats per abusos i no per violació] és escalfar l’ambient”.

A l’ambient caldejat s’hi ha sumat algun malentès en la manera de visualitzar el rebuig a la llibertat de la Manada. Pocs dies abans del començament de les festes, grups feministes de fora de Pamplona van engegar una campanya per tenyir de negre el txupinazo. La iniciativa, nascuda a València, va córrer com la pólvora a les xarxes socials. N’hi ha que fins i tot cridaven al boicot de les dones als actes. A Pamplona la rebuda no ha sigut positiva. “Amb nosaltres ningú ho va contrastar”, lamenta Zuriñe Altable, membre del col·lectiu Bilgune Feminista. Per a Altable, es tracta de propostes “fetes sense conèixer la idiosincràsia dels Sanfermines” i critica que hi ha “crides que són contraproduents”, en un moment en què precisament pretenen el contrari: que les dones vinguin més que mai a gaudir de les festes. “Focalitzar-se només en Pamplona és injust per la feina que fem des de fa anys”, assegura. Des de les penyes, Pascual coincideix a rebutjar les propostes externes: “En el moment en què dius que les festes són el problema estàs pràcticament justificant la violació. No, la causa de la violació són els violadors”.

Des de l’Ajuntament asseguren que la prevenció i detecció de les agressions sexuals és un dels objectius de les festes. Han llançat una extensa campanya amb el lema “Pamplona lliure d’agressions sexuals”. Un any més, la mà vermella és el símbol que l’acompanya i que és present als carrers de la capital navarresa. El consistori també ofereix un acompanyament tècnic a les víctimes i s’ha creat fins i tot una aplicació de mòbil per denunciar les agressions.