PalmaI niciada la nova legislatura, ja inaugurat el parc de la Mar el 1984, el Consistori es va centrar a aprovar el nou Pla General d’Ordenació Urbana, que feia alguns anys que s’estava preparant entre estudis i debats. El nou Pla, impulsat per Jaume Carbonero, Manolo Cabellos, Joana Roca i altres joves arquitectes, naixerà d’un altre concepte d’urbanisme. El Pla havia de donar noves solucions als molts i antics problemes de Palma. Havia d’intentar posar ordre al caos de l’eixample, equipant de manera igual tots els barris; i havia de passar d’un centre històric maltractat per les contínues intervencions demolidores a un de rehabilitat i recuperat per a tota la ciutat.
En aquells moments, a Palma residien 320.000 habitants, gairebé la meitat de la població de Mallorca. S’havia convertit en una ciutat poc acollidora a causa de l’intens trànsit, el renou, les altures excessives dels edificis que convivien amb altres de més baixos, i en la qual es trobaven a faltar espais verds, així com equipaments escolars, sanitaris, comercials i esportius. Palma estava desorganitzada, amb un centre històric bastant degradat, uns barris dormitori, altres de turístics i altres de rurals. Totes aquestes zones s’estructuraven en una morfologia urbana distorsionada a causa de les diverses normatives edificatòries des del Pla de 1963, en el qual es permetia una densitat de població excessiva.
El Pla de Ribas Piera no va aturar el creixement desordenat i va consolidar els polígons funcionals (industrial, sanitari, educatiu, comercial, universitari), tots al costat de la via de cintura, de manera que va promoure el cotxe individual com a mitjà quasi exclusiu de mobilitat. La política del nou PGOU de 1985 es basà en dos principis polítics: el predomini dels interessos públics sobre els privats i el creixement urbà ordenat i planificat. Pel que feia a l’organització territorial, el Pla dividia la ciutat en 37 barris i 11 sectors. Els barris s’haurien de dotar dels equipaments mínims necessaris: una escola, un mercat, un centre social, un camp de futbol i espai verd lliure. Quant als sectors, hi havia d’haver: un institut, un centre sanitari, un centre assistencial, dotació administrativa, un poliesportiu i un parc.
En l’àmbit arquitectònic, es volia evitar que els edificis fossin substituïts per altres de major altura mitjançant la rehabilitació, a fi de garantir el manteniment del patrimoni històric edificat. En l’àmbit de les infraestructures, l’objectiu era millorar els serveis de les zones turístiques, solucionar les deficiències en les xarxes d’aigua i clavegueram, drenatge i depuradores, com també de la xarxa elèctrica i de gas.
En l’àmbit mediambiental, es volia protegir els espais naturals i impedir les parcel·lacions i les edificacions urbanes a les zones rurals, mantenint les zones d’interès agrícola i ramader i les àrees d’interès natural i forestal; també es volien evitar les activitats extractives que afectassin el paisatge. Hi havia una intenció de crear nous parcs i zones verdes, com la Riera, les Estacions (en aquell moment, les estacions de FEVE), el Carnatge, les Fontanelles, Son Fusteret, la segona fase del parc de la Mar, el torrent Gros i l’ampliació de parc de Bellver fins a la via de cintura. Així mateix, hi havia la intenció de preservar la costa evitant noves edificacions. Altres zones d’Actuació Singular eren el passeig de la Costa de Llevant, el passeig de la Costa de Ponent, el parc del Polígon de Llevant, els jardins de la Feixina i el Polígon 2 de Gesa, així com el de la Platja de Palma.
Pel que fa a la mobilitat, el Pla volia impulsar el transport públic alternatiu (que substituiria a poc a poc l’automòbil privat), les zones de vianants i els carrils per a l’ús de la bicicleta. També preveia noves vies que unissin els barris perifèrics amb el centre. La via de cintura havia de permetre descarregar el trànsit del passeig Marítim i distribuir-lo cap a les antigues carreteres radials, que van cap al centre del nucli urbà i cap a les zones industrials i de serveis. Igualment preveia la prolongació de l’autovia de Llevant fins a l’Arenal, de manera que l’accés a la Platja de Palma ja no caldria que es fes recorrent la costa i les seves platges.
Seran de gran interès els eixos cívics, carrers especialitzats en què l’activitat comercial i terciària serien la principal funció. El Pla de 1985 incloïa la proposta de conversió de sis carrers del dens eixample palmesà en zona de vianants per convertir-los en eixos cívics. Una proposta pensada per contrarestar la manca d’espais centrals que articulassin els barris de l’eixample, que no veuria la llum fins anys més tard i només per a dos dels sis eixos cívics proposats: el del carrer Fàbrica i, posteriorment, Blanquerna. L’eix de Nuredduna, amb certa controvèrsia, just ara comença a prendre forma.