Un nounat orfe de mare, 1.000 persones en una barca i morts a bord: rescatar amb l'Open Arms
El veler 'Astral', de l'organització d'Òscar Camps, recala a Palma aquesta setmana amb motiu de les tasques de sensibilització que fan els mesos d'hivern, quan no poden sortir a la mar
PalmaUn hospital amb un quiròfan a bord i, fins i tot, una morgue. Els vaixells d'Open Arms estan equipats per atendre gairebé qualsevol situació a la mar, perquè en els milers de rescats que han fet ja han vist pràcticament de tot. Amb les dues embarcacions que tenen –d'un total de tres, totes regalades– varen arribar a rescatar una embarcació de fusta, amb tres cobertes, en què viatjaven 1.003 persones, el 2016. La pastera tipus zòdiac amb més passatge que s'han trobat va ser una amb 180 persones, que viatjaven amb 13 cadàvers. "Els qui no varen aguantar drets, varen caure als peus dels companys i no es varen poder aixecar. De fet, els rescatats tenien mossegades a les cames perquè varen lluitar per posar-se drets. I això passa cada dia". Ho explica Angeles Schjaer, coordinadora pedagògica de l'Open Arms, que és a Palma amb la resta de la tripulació del seu únic veler, l'Astral.
Aquesta embarcació, la primera que varen rebre com a donació, està amarrada al port de Palma durant tota la setmana amb motiu del projecte de sensibilització que l'organització fa durant els mesos d'hivern, en què fa massa mala mar per sortir a navegar. En aquest cas, ha estat la Conselleria d'Afers Socials qui ha fet possible que l'Astral recali a Ciutat per poder organitzar visites escolars amb diversos centres de l'illa i sensibilitzar l'alumnat en la vulneració de drets humans i la desigualtat. "Els deim que ningú migra per gust d'aquesta manera tan perillosa. Ho fan perquè no tenen cap oportunitat a terra. I com que les famílies no tenen doblers per pagar el bitllet a tots els membres, envien el fill, pensant que en una barca estarà més segur", denuncia Schjaer.
En aquests casos, els riscos que poden córrer no són mai suficients, en comparació amb el que pateixen als seus països d'origen, sobretot en els casos de les dones. "N'hi ha que queden pel camí. Les dones som les que estam més maltractades. Moltes d'elles arriben amb criatures fruit de les violacions que han patit pel camí o tenen parts als centres de detenció de Líbia, a les embarcacions que ens trobam o dins els vaixells humanitaris", assenyala. Com a exemple d'aquestes situacions extremes, relata el cas "d'un bebè que encara tenia el cordó umbilical i que viatjava a bord d'una barca, la mare del qual va quedar morta a la platja de Líbia".
Contra això, Open Arms transmet la realitat amb la qual es troben des del vaixell com el que es pot visitar al port davant la Llotja de Palma fins demà, divendres –en què fan una jornada de portes obertes. "Viatgen amuntegats. Si t'adorms o caus a la mar, se t'ha acabat el viatge", adverteix. A bord, continua, "no duen res, ni sabates, perquè no ocupin espai ni pesin; només hi van ells i els bidons de benzina". Com a mesura de l'abast que pot arribar a tenir la seva tasca, Schjaer recorda que, "només durant els quatre primers mesos de feina a la Mediterrània central amb l'Astral", varen arribar a rescatar 15.000 persones.
El repte de trobar un port
Ara bé, una vegada fan el rescat, comença un altre repte: trobar port. "De cada vegada estan tardant més a donar-nos un port segur", lamenta la coordinadora pedagògica, que també critica que de vegades els ofereixen ports com el de Líbia i Tunísia, on saben que "es vulneraran els seus drets". La zona on més operen és Itàlia, perquè el nou decret de la presidenta Giorgia Meloni fa que "donin port immediatament, però és el més llunyà, més al nord". D'aquesta manera, passen quatre dies per arribar-hi i durant el camí tenen prohibit fer cap altre rescat. "Així, la zona queda desprotegida. Quan no hi són les organitzacions, lleves els ulls de la mar", lamenta.
Ara com ara, els principals països que estan atenent són els de l'Orient Mitja: Síria, l'Iraq, l'Afganistan i l'Iran, així com algunes persones de Bangladesh i tota la Banya d'Àfrica: Eritrea, Sudan del Sud, Costa d'Ivori i Darfur. D'altra banda, Schjaer insisteix que "l'època migratòria és tot l'any", però que ells només poden sortir amb els dos vaixells grans durant l'hivern, atès que amb el veler podria ser perillós. De fet, la membre d'Open Arms assegura que "s'estan blindant les fronteres i s'estan obrint rutes més perilloses".
El rescat
Sigui com sigui, el rescat sol tenir un mateix procediment. "Quan t'acostes a la pastera, ells no saben si ets dels bons o dels dolents. Primer, hi ha un moment de pànic. Quan t'hi aproximes, cal dir-los que vens a ajudar-los, que ets d'una associació de socorristes, i fer-los mantenir la calma. Seguidament, els donam l'armilla salvavides", exposa la coordinadora. Aquesta darrera passa és clau, perquè "normalment o no en tenen o les que duen no estan homologades; fins i tot poden ser d'esponja, que amb el contacte amb l'aigua pot fer que la persona s'enfonsi", alerta Schjaer. Finalment, fan les evacuacions i els fiquen dins embarcacions més segures.