Els nous currículums marquen una altra tornada a l'escola incerta

PalmaLa tornada a l’escola estarà, un any més, marcada per la incertesa. Ara ja no per la pandèmia de covid-19 –que sembla que ja no ha d’afectar més la vida educativa–, sinó per l’aplicació d’uns nous currículums que suposen un gir important cap a un ensenyament més transversal i basat en competències. En general, la comunitat educativa aprova aquest canvi de paradigma –que va més en la línia dels models europeus–, però tant famílies com docents consideren que ha estat massa precipitat, ja que els currículums es varen publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) la primera setmana d’agost.

“Els tempos no són reals. Els docents no tenen la preparació necessària”, apunta el portaveu de la Federació de Famílies d’Alumnes de Mallorca (FAPA), Albert Lobo, que recorda que tant famílies com sindicats varen demanar en el marc del Consell Escolar un ajornament parcial dels nous currículums. Tampoc tot el material serà l’adequat. A més, “sabem d’editorials que abans de tenir els currículums ja el tenien fet”, adverteix Lobo. “Si volguéssim ser seriosos, hauríem esperat a fer aquesta aplicació”, insisteix.

El portaveu de l’STEI Intersindical, Lluís Segura, argumenta en el mateix sentit: “Tenim una normativa que ningú ha pogut aprendre, perquè no tothom ha fet formació”. Considera que s’hauria d’haver anat aplicant al llarg de quatre o cinc anys perquè el canvi fos realment efectiu. “La manera ha estat excessivament precipitada: posa uns calendaris terribles”, opina. Per Segura, el perill principal és que “la llei quedi en no res” i adverteix de les conseqüències que no gaudeixi d’un ampli consens polític: “Els partits que no són afins al Govern no la volen i ens fa molta por que d’aquí a dos anys ens trobem amb una altra llei educativa”. D’altra banda, una reivindicació important de totes les forces sindicals que encara no ha trobat acord amb la Conselleria és la reducció de les hores lectives, “encara més important ara que necessitam més temps per preparar i coordinar”.

“Hauria d’haver estat un procés progressiu, formatiu, participatiu, en què la pressa no sigui l’element principal, però la característica principal en aquest cas ha estat la precipitació”, valora el president de l’Associació Professional de Docents d’Eivissa (APDE). Considera que la llei és feble, sobretot perquè “és una llei vertical i no participada pels docents”, i coincideix amb Segura que allò correcte seria “fer un procés a llarg termini”. “El que més ens preocupa –continua Amorós– és que els canvis no es duguin a terme per propi desconeixement. Seria una altra oportunitat perduda per millorar el sistema educatiu”. Pel que fa a la formació, considera que no és suficient, perquè ha estat breu i només teòrica. “No ho poses en pràctica ni desenvolupes amb alumnes la teva experiència”, diu el president de l’APDE. Segons les dades de la Conselleria, devers 1.500 docents de 475 centres varen fer formacions el curs passat. Per a aquest curs vinent, per ara han rebut 144 sol·licituds de formació per part dels centres i incorporaran cursos a distància per a tutors de treballs de recerca de Batxillerat.

“El temps ha estat molt ajustat, no ens n’amagam: ens hauria agradat més temps”, reconeix el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante. Recorda que es dona la mateixa situació que en qualsevol canvi de llei educativa, però matisa que “els canvis són de profund calat”. Malgrat que els currículums s’han aprovat a l’agost, Morante assegura que els esborranys ja estaven llestos al febrer, “el nucli ha variat molt poc i les escoles han pogut començar a fer feina”, afegeix. Amb tot, garanteix que els canvis “s’aplicaran amb la màxima flexibilitat possible” i l’acompanyament dels inspectors i tècnics de la Conselleria per a les escoles i instituts que ho necessitin.

Escoles a diferents velocitats

Allò que és cert és que l’aplicació serà dispar depenent de cada centre: n’hi ha que ja fa anys que treballen per projectes i àmbits d’aprenentatge (sobretot a Primària), d’altres que han començat recentment a emprendre aquesta direcció i també n’hi ha que no han implementat mai aquestes metodologies. “Als centres que no ho han fet mai, se’ls farà molt costa amunt, tindran problemes”, opina la presidenta de l’Associació de Directors i Directores d’Educació Infantil i Primària, Joana Maria Mas. Serà difícil, perquè és un canvi que en escoles que l’han tirat endavant ha comportat anys de feina. El perill, per Mas, “és que finalment la solució sigui comprar llibres i simplement es canviï el nom: que en lloc de dir-se ‘tema 1’ es passi a dir ‘situació d’aprenentatge 1’”.

En la mateixa línia s’expressa el president de l’Associació de Directors i Directores de Secundària, Joan Ramon Xamena: “Dependrà molt de cada centre: els que ja feien feina per àmbits i més competencial estaran una mica més avançats”. Amb tot, diu que “ho farem com podrem”.

Els canvis i novetats clau

Els canvis curriculars s’implementaran aquest curs 2022-23 en els cursos senars (1r, 3r i 5è de Primària, 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat). En general, la normativa planteja un ensenyament basat no tant a memoritzar continguts i replicar-los en exàmens, sinó que l’alumnat adquireixi les competències que li han de servir per a la vida. Els currículums a Infantil i Primària parlen per primera vegada “d’àrees d’aprenentatge”, en què es treballen de manera activa diferents branques. A Secundària sí que s’estableixen matèries, però es planteja la possibilitat d’agrupar-les. Un altre aspecte important que modifica la normativa espanyola és la manera d’avaluar, que anirà més enllà de les matèries aprovades o suspeses. La norma estableix una avaluació del procés d’aprenentatge “contínua, formativa i integradora” duita a terme per l’equip docent “de manera col·legiada”. D’aquesta manera, el nombre de matèries suspeses no determinarà la repetició de curs, que serà excepcional.

Altres novetats que en aquest cas inclou la Conselleria (és responsable de la meitat dels continguts del currículum) és la incorporació transversal de la perspectiva de gènere en totes les assignatures. A més, Educació ha previst una optativa a ESO d’Igualtat de Gènere. S’inclou el concepte de memòria democràtica a l’assignatura d’Història d’Espanya i als aprenentatges d’àmbit social, i es recupera l’assignatura d’Història i Cultura de les Illes Balears, que s’implementarà com a optativa a primer de Batxillerat.

Cal recordar que aquest setembre també entrarà en vigor la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB), que va en la línia del que planteja la LOMLOE i no genera canvis a escala pràctica, perquè és un marc general que s’ha de desplegar en decrets posteriors. Caldrà veure, però, com acaba jurídicament, ja que al juliol el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs de Vox contra diferents articles de la llei que fan referència a la llengua, l’educació sexual i la coeducació.

L’educació inclusiva és un altre puntal que volen enfortir tant la LOMLOE com la LEIB, però la comunitat educativa coincideix que, perquè això sigui possible, calen més recursos i, sobretot, professorat. “L’atenció personalitzada, l’escola inclusiva... tot això requereix inversió”, argumenta Segura. Per part seva, Joana Maria Mas reconeix l’esforç que s’ha fet els darrers anys de dotar els centres amb professionals de suport, “però cada pic hi ha més alumnat que necessita acompanyament i quan els recursos arriben ja no són suficients”.

Més enllà de les noves normatives, famílies i docents mencionen un problema crònic a les aules de les Illes que perdurarà un curs més: l’increment exponencial d’estudiants , que deixa molts centres saturats. “Tornam a créixer en població, però les estructures estan a anys llum de les necessitats reals”, subratlla Lobo. A més, assegura que algunes licitacions per fer centres nous, fer ampliacions i reformes “no s’han pogut tirar endavant perquè han quedat desertes per l’encariment dels materials”.