El Govern incorpora 66 documents nous entre informes d'intervencions a les fosses de les Illes Balears
L'espai web de Memòria Democràtica creix amb nous continguts amb la intenció d'enriquir la informació i fer-la més accessible al públic
PalmaLa Direcció General de Memòria Democràtica del Govern ha incorporat aquest dimarts 66 documents nous entre informes d'exhumacions i identificacions fets a les fosses de les Balears. Els documents aporten nova informació sobre la identificació de les víctimes del franquisme localitzades i estudis de viabilitat per exhumar altres fosses, com ara les de Bunyola i Manacor. A més, els mapes de fosses de les Illes s'han desglossat en més d'una trentena de documents per facilitar-ne la consulta, un per a cada municipi, segons ha informat l'Executiu en un comunicat.
Tota la informació ja està disponible a la pàgina web memoria.caib.es, un espai per a la divulgació de la repressió durant el règim franquista. Entre les noves informacions que es poden consultar, hi ha els informes de les intervencions fetes a les fosses de Santa Maria del Camí, del cementeri de Sant Ferran, Montuïri, del cementeri vell de les Figueretes, Marratxí, Sencelles, Llucmajor, Calvià, el pou de Sant Lluís i Porreres.
També es poden consultar els informes identificatius que varen permetre el retorn als familiars de 14 víctimes de la repressió franquista a Porreres, a més d'incorporar altres informes sobre la militant del PSOE assassinada a Calvià, Juana Baño Morales, i el jornaler Joan Ferrà, també assassinat al municipi. Els dos cossos varen ser localitzats a la fossa del cementiri calvianer. A més, s'inclou la memòria del procés d'excavació, exhumació i identificació de tres víctimes del feixisme exhumats al cementiri municipal de Sant Joan.
Per altra banda, a més dels mapes de fosses de les Illes Balears, també es poden consultar el cens de símbols, llegendes i mencions franquistes, el cens de víctimes assassinades en camps de concentració nazi, informació sobre els projectes Stolpersteine i Pedres de la Memòria, el Memorial de la Paraula i el certificat de reconeixement com a víctima del franquisme.
"Es tracta d'un esforç per aglutinar tota aquesta informació dirigida a les víctimes i als seus familiars, als investigadors, a les entitats memorialistes i de drets humans, així com a la societat en general", segons ha explicat el Govern en el comunicat. Des de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, volen "facilitar l'accés públic" a tot un seguit de projectes, normatives, documentació i arxius i "preservar la memòria de les víctimes" recollint-ne els testimonis i documentació.
