I després de les primeres vacunes, què? Els nous passos en la lluita contra el covid

La del covid ha estat una llarga batalla entre un virus que marcarà tota una generació i els científics que hi lluiten sense descans. El virus va respondre a una primera entrega de vacunes d’eficàcia notable generant noves variants i infectant gent prèviament vacunada o contagiada. Això en cap cas vol dir que hagin fracassat unes vacunes que continuen protegint milions de persones de les conseqüències més devastadores del virus. Però la ciència hauria de preparar-se per fer un nou pas. 

Inicialment, les persones que van rebre les vacunes de mRNA de Pfizer o Moderna tenien un 95% menys de probabilitats d’agafar covid, si ho comparem amb els no vacunats. Oferien una forta protecció contra les formes greus de la malaltia. Els països amb un alt índex de vacunació van experimentar una forta caiguda en el nombre de casos, hospitalitzacions i morts.

Amb aquests precedents, tot feia pensar que el pitjor de la pandèmia ja havia passat. I és probable que sigui així. Tot i l’elevat nombre de persones que es van infectar amb la variant òmicron durant l’onada del passat hivern, les morts per covid van ser menys o, si més no, no van superar les de les onades anteriors malgrat que aquestes havien causat moltes menys infeccions. Unes morts que, a més, van afectar molt menys el col·lectiu de persones vacunades. Més enllà de les vacunes, les medicacions antivirals han resultat molt beneficioses per als no vacunats i els immunodeprimits. Disposem de moltes eines que fan que el covid sigui, avui, una amenaça molt menor que el 2020.

També és cert que la via de sortida de la pandèmia ha estat molt menys ràpida del que es creia. Als Estats Units més de la meitat de la població s’ha infectat com a mínim una vegada; moltes persones han patit més d’una infecció. És cert que els contagiats que han rebut la vacuna difícilment acaben ingressats en un hospital, però tot i així l’experiència és desagradable i altera la vida dels afectats.

Com mantenir la immunitat

Si ens fixem en el nombre d’hospitalitzacions i de morts la situació de la pandèmia és molt millor avui, però la ciència té molt camí per córrer i cal continuar avançant. Hi ha moltes maneres de millorar l’estat immunitari.

El meu grup de recerca estudia com mantenir la immunitat, i hem après la importància dels detalls. Per arreglar els desperfectes causats a l’armadura de la immunitat els científics hem d’entendre què funciona, que ha deixat de funcionar i per què.

Després de la vacunació o de la recuperació posterior a un contagi el sistema immunitari instal·la diverses capes de defensa per afrontar noves exposicions al virus. Un component d’immunitat duradora el formen les cèl·lules de memòria que patrullen pel cos, buscant rastres del virus. Si els troben, les cèl·lules de memòria T poden matar les cèl·lules infectades, mentre que les cèl·lules B comencen a produir anticossos, unes proteïnes que queden enganxades als virus i eviten que aquests infectin més cèl·lules.

L’arribada de delta i òmicron

Les cèl·lules de memòria acostumaven a tenir temps suficient per detectar i acabar amb el virus abans que la infecció per coronavirus donés els primers símptomes. Però amb l’arribada de variants com la delta i l'òmicron, que es repliquen a gran velocitat, el temps que triga una persona a desenvolupar símptomes és molt menor, la qual cosa fa més difícil que puguin guanyar la batalla contra la infecció abans de l’inici dels primers símptomes. Les cèl·lules de memòria acostumen a detectar el virus i acorralar-lo abans que tingui temps d’arribar als pulmons i provocar una malaltia greu, però això no evita que ens puguem arribar a trobar molt malament.

Les vacunes funcionen molt bé a l’hora de generar tota mena de cèl·lules de memòria. Es tracta de cèl·lules que es mantenen estables amb el temps i que no acostumen a veure’s alterades per mutacions de variants com l’òmicron. Això és una bona notícia, i explica per què les vacunes disponibles ajuden a disminuir els riscos d’emmalaltir de forma greu fins i tot quan ens exposem a variants substancialment diferents de les formes inicials de coronavirus. Tot i això, és evident que per evitar que la gent emmalalteixi els científics han de trobar la manera d’escurçar encara més el temps de resposta d’aquestes cèl·lules.

Una segona capa d’immunitat la formen uns soldats especialitzats del sistema immunològic anomenats cèl·lules plasmàtiques. Cadascuna d’aquestes cèl·lules és capaç de generar anticossos a una velocitat astronòmica, milers i milers per segon, tant si el virus hi és present com si no. Com que els anticossos tenen una vida d'unes poques setmanes, la persistència de les cèl·lules plasmàtiques resulta clau per mantenir i reforçar els anticossos.

Vacunes de mRNA i monodosis

El nombre i el temps de vida de les cèl·lules plasmàtiques varia molt en funció de cada vacuna. Això es pot saber mesurant al cap d’un temps el nombre d’anticossos presents en la sang. Tant les vacunes de mRNA de Moderna com de Pfizer generen d’entrada un nombre molt elevat d’anticossos protectors. Aquest nombre declina de forma molt acusada en el període que va de sis a nou mesos, i posteriorment es manté estable en un 10-20% respecte dels seus nivells màxims. Però com que els nivells de cèl·lules i d’anticossos generats per les vacunes de mRNA és tan elevat, el nivell de protecció contra la malaltia greu és probablement important fins i tot després de perdre’n un 90%.

En canvi, les vacunes monodosis de Johnson & Johnson generen d’entrada un nombre menor de cèl·lules plasmàtiques i anticossos, i la seva eficàcia contra el covid és inferior a la de les vacunes de mRNA. De forma comprensible, l’administració sanitària americana ha limitat el seu ús per la possibilitat remota però greu de desenvolupar coàguls sanguinis. Ara bé, les vacunes de Johnson & Johnson mantenen, i fins i tot incrementen lleugerament, el nombre d’anticossos protectors al llarg del temps. En un món ideal, la gent obtindria un grau elevat de protecció amb una vacuna de mRNA i posteriorment el mantindria amb una vacuna monodosi, com la de Johnson & Johnson.

Què podem fer per millorar la durada de la immunitat?

Així doncs, què podem fer per millorar la durada de la immunitat? Tenim diferents possibilitats, que van des de les opcions que ja tenim ara mateix fins a aquelles que, crec, estaran disponibles els pròxims anys.

D’entrada, hi ha els recordatoris de les vacunes. Com que l’administració de les vacunes amb mRNA i un recordatori posterior amb Johnson & Johnson genera alts nivells d’anticossos caldria valorar la possibilitat de recuperar aquesta vacuna per a recordatoris, potser definint millor quins són els grups vulnerables de patir un –poc probable– coàgul sanguini.

En segon lloc, les vacunes i els recordatoris disponibles, pensats per lluitar contra una variant que va desaparèixer fa més d’un any, seran actualitzats per tenir en compte variants com l'òmicron. L’adequació de les vacunes als virus probablement farà possible que els anticossos funcionin millor i creïn un marge temporal extra mentre van decaient. Rebre un recordatori amb una vacuna dissenyada específicament per a l’òmicron podria ajudar la gent a protegir-se d’un contagi o d’una reinfecció.

Noves eines

El cert és que tot i que l’administració freqüent de recordatoris pot restaurar una part del nivell de protecció contra el virus que les vacunes proporcionen d’entrada, caldria buscar solucions de llarg abast i noves eines per evitar infeccions.

Les vacunes que s’administren pel nas o per la boca situen les cèl·lules de memòria i els anticossos a prop de les zones d’infecció i ofereixen, potencialment, diferents possibilitats d’evitar els símptomes de la malaltia i fins i tot les infeccions. Algunes d’aquestes vacunes estan ara en període d’assajos clínics i podrien estar disponibles aviat. 

Grups de científics estan estudiant vacunes monodosis que podrien funcionar contra totes les versions del coronavirus. Aquestes vacunes, que s’estan desenvolupant amb la intenció que serveixin per lluitar contra la malaltia independentment de quina variant hi hagi en cada moment, faran difícil que el virus pugui guanyar la batalla al sistema immunitari. En els assajos fets amb animals els resultats són prometedors. Algunes entren ara en fase d’assajos tècnics i podrien estar disponibles els pròxims anys.

Aquest tipus de vacunes ens poden aportar una protecció duradora contra el contagi i la malaltia. De mica en mica, el nostre armament per lluitar contra el virus és més i més important. Però la partida d’escacs no ha acabat. Els nostres pròxims moviments arribaran aviat.

Copyright The New York Times

Traducció Isidre Estévez