Nous terratinents de Menorca: innovació agrícola i ciment al camp

CiutadellaL’entrada de capital forà i la compra de finques han capgirat durant els darrers 15 anys la propietat de les terres a Menorca. Inversors estrangers i de la Península han anat adquirint els llocs de les famílies tradicionals més benestants de l’illa que, amb la crisi del camp, les havien anat abandonant i concentrant la producció per fer-les més rendibles.

Aquesta substitució de la titularitat, exemplificada en l’empresari Víctor Madera, propietari d’11 llocs i d’un palau a Ciutadella, el terratinent més gran de Menorca, ha tingut indubtables efectes beneficiosos. El principal, la recuperació d’edificis i explotacions i la seva reconversió en finques de producció ecològica i allotjaments de turisme rural de qualitat, però també té altres cares.

Son Felip i Algaiarens, comprats fa deu anys a la família Squella per l’expropietari de la marca Desigual, Manel Adell, n’eren fins ara un exemple. Dedicats a l’agricultura regenerativa, han instal·lat galliners mòbils per fertilitzar la terra i sistemes per recollir l’aigua de pluja. Produeixen carn, ous, mel i oli ecològic i formen part de l’acord de custòdia agrària del GOB.

Però les infraccions urbanístiques que el Consorci Insular de Disciplina en Sòl Rústic hi ha trobat els posen ara en entredit. L’ens supramunicipal encarregat des del 2005 de vigilar les obres al camp de Menorca proposa sancionar la propietat i els responsables del projecte amb prop de 3 milions i mig d’euros, la major multa urbanística que mai s’hagi imposat a l’illa.

Segons va avançar IB3, s’han detectat diverses construccions il·legals en una zona protegida com a ANEI. S’han fet obres sense autorització, s’han ampliat edificacions i s’han canviat usos no permesos. Tot i disposar de llicència, les obres superen amb escreix els permisos atorgats per l’administració.

Inspecció “prospectiva”

Rock Solid, la societat d’Adell, hi ha al·legat perquè veu la sanció nul·la de ple dret. Segons ha desvelat, el Consorci obrí un primer expedient per la instal·lació de plaques solars i la reubicació de basses de reg, que culminà amb una proposta de sanció inferior, de quasi 2,5 milions. Però el Consorci l’arxivà i, poc temps després, obrí l’expedient actual. La propietat l’acusa d’haver fet una inspecció “prospectiva”, amb l’ànim de trobar qualsevol motiu d’infracció.

Consultada al respecte, la consellera Núria Torrent rebutja fer declaracions, ja que diu que la Llei de Protecció de Dades li ho impedeix quan es tracta d’expedients sancionadors en tràmit. El GOB tampoc no entén que en poc temps s’hagi tancat un expedient per obrir-ne un de nou i no aprecia en les fotografies aèries que s’hagi modificat gaire el paratge. El coordinador territorial de l’entitat, Miquel Camps, confirma que “a Algaiarens s’han traslladat alguns volums d’un lloc a l’altre, però tampoc no es percep un creixement espectacular”.

És més, Camps remarca que és una finca “on l’activitat agrària és important. Tenen més de 100 vaques menorquines, han recuperat varietats locals i tota la producció és ecològica. A vegades ens trobam que els projectes d’agroturisme diuen que hi haurà dos pagesos i després són dos jardiners, però aquest no és el cas. S’hi fan coses molt interessants a nivell agrari i amb un important compromís”.

“L’avantatge a Menorca –destaca– és que qualsevol actuació turística forçosament ha de tenir activitat agrària vinculada. Una altra cosa és que caigui en la temptació de cometre infraccions urbanístiques. Però l’actitud de partida en el cas d’Algaiarens és ben diferent de la d’altres”.

De totes maneres, Miquel Camps considera que proposar una sanció tan elevada “transmet la imatge que no es pensen passar per alt determinades il·legalitats. Ben al contrari de l’amnistia general en sòl rústic que propicia el nou decret llei del Govern, que és terrible, perquè fa una crida pública a què es continuïn cometent irregularitats. Sembla primar l’especulació per damunt de tot”.

La proliferació de canvis en la propietat de les terres i la multiplicació d’obres de transformació al camp obliguen el GOB a estar pendent de llicències i exposicions públiques. La majoria de projectes s’ajusten més o menys a l’estricta normativa, però l’entitat diu tenir denunciats alguns casos davant el Consorci.

El precedent més abundant afectava fins ara l’agroturisme de Torre Vella, a Alaior, on es proposava una sanció d’un milió i mig d’euros per haver construït sense llicència set piscines, que la propietat va intentar camuflar com a sistemes per emmagatzemar l’aigua. També s’havien aixecat casetes i pèrgoles a camins i terrasses, s’havien obert i pavimentat camins i creat dos abocadors de materials de més de 2.000 metres quadrats.

La multa, però, ha quedat en gairebé res, ja que els promotors, l’arquitecte i el director de l’obra s’han deslliurat del 95% de l’import que es proposava, 486.844 euros per cap. I tot per mor del nou Decret de simplificació administrativa, que ha permès a l’Ajuntament d’Alaior concedir llicència per tal de legalitzar les piscines i així evitar a la propietat pagar per la greu infracció comesa.

Les irregularitats havien estat denunciades el 2019 pel GOB, que ara recorda que, segons la Comissió de Medi Ambient, les piscines no eren legalitzables. L’entitat ecologista lamenta que amb l’eliminació d’aquest òrgan de control s’hagi arribat a “premiar uns infractors que no només no van fer uns dipòsits per estalviar aigua, sinó que els van convertir en piscines, gastant així més aigua que abans”. “Quina sanció pagaran finalment els responsables de la infracció ambiental?”, es demana edel GOB. Els dos expedients oberts per les obres a Torre Vella són tramitats pel Consorci de Disciplina en Rústic.