La nova amenaça del sòl rústic a Mallorca: agregar parcel·les

PalmaConstruir en sòl rústic a Mallorca assoleix un nou nivell: l’agregació de parcel·les. Un exemple clar i real és el que il·lustra aquesta pàgina. Es pot veure com 25 terrenys es converteixen en 11 parcel·les per construir-hi habitatges. Originalment, només quatre tenien més de 14.000 metres, el mínim necessari per poder construir en sòl rústic comú a Mallorca, les set restants s’han format per agrupació d’altres de menors. “En total, i de cop, es construeixen 247.000 metres quadrats en sòl rústic, una autèntica barbaritat”. Qui diu això és un arquitecte –de qui protegim la identitat– que no es podia creure que fos legal aquest projecte promogut per una empresa alemanya a Mallorca. “I és completament legal. Varen anar presentant cada nova unitat a l’Ajuntament i ja tenen les llicències. És un negoci rodó, perquè redueixen costos en fer-ho tot de cop, però l’impacte és brutal i els beneficis, per als estrangers”.

Antigament, els habitatges en rústic tenien una funció purament agrícola. Alguns eren ocupats tot l’any i d’altres només en temps de collita o de sembra. No hi havia bones comunicacions i, per tant, les cases necessàries per atendre els usos propis del camp ja es varen construir. “Realment, tot el que cal per a l’ús agrari ja està construït, no s’ha de fer res més. Si algú vol un habitatge en rústic, que restauri o reformi els existents. Fer-ne de nous no té sentit”, recorda l’arquitecte.

Una moratòria urgent

Als anys seixanta comencen a generalitzar-se els vehicles particulars, és més fàcil traslladar-se i comencen a sortir normatives per regular la urbanització. I es genera la imatge que tots tenim del mallorquí que es feia la casa a foravila, però aquesta imatge s’està desmuntant. “Quin mallorquí es fa ara la casa a foravila? Has de ser milionari. Jo som santamarier i per aquí les immobiliàries que tenen cases a foravila no ofereixen res que no sigui de set xifres per amunt. I com que els estrangers ho paguen tot...”, diu Mateu Vich, geògraf i autor d’un detallat estudi de Mallorca comparant fotografies des del 2015 fins al 2021. “En els sis anys que hem estudiat, s’han construït 1.030 habitatges nous”. Avui, després de conèixer les darreres dades del Consell de Mallorca, que ha autoritzat 3.137 noves construccions en rústic des del 2015, Vich està molt preocupat. “Amb les dades del Consell, vol dir que hi ha autoritzacions per construir dos mil habitatges més. Això és molt bèstia, perquè, a més, el milenar de construccions noves que nosaltres hem registrat són xalets immensos, amb una mitjana d’espai ocupat de 3.500 m2. No s’hauria de construir més en rústic. La majoria de gent no és conscient del que tenim construït actualment en rústic perquè, com que està dispers, passa desapercebut, i la realitat és que ja equival a una urbanització de 400 hectàrees, és a dir, 4 milions de metres quadrats”.

Hi coincideix Jaume Adrover, pagès i impulsor del col·lectiu Terraferida. “La construcció d’habitatges en sòl rústic és el principal problema ecològic que tenen Mallorca i les Pitiüses, perquè suposa problemes de mobilitat, de consum d’aigua, d’ocupació de territori, de residus i, a damunt, tot destinat al mercat estranger. A més, es genera una insuficiència alimentària absoluta, depenem un 80% de productes de fora. Anam cap a un model en el qual les ANEI són els jardins que ens queden, perquè tota la resta és edificable. Estam edificant la terra bona, sepultam la terra fèrtil i no ho valoram”.

Adrover també considera que l’única solució és no construir més en rústic, però ho veu impossible. “No es va aconseguir ni ampliar la parcel·la mínima amb el darrer Pacte. Ara, amb PP-Vox a les institucions, ho veig impossible”.

L'anomalia mallorquina i pitiüsa

“El que passa a Mallorca no és normal. És una anomalia”. Ho explica Magdalena Pons, geògrafa, llicenciada en Dret i directora general de Territori i Paisatge de l’extinta Conselleria de Medi Ambient. “Vàrem fer un sondeig d’àmbit estatal i a la majoria de comunitats autònomes només es pot construir en sòl rústic si l’habitatge està vinculat a usos agraris. A Menorca, des del 2003 també és així i és el que s’hauria de fer a la resta d’illes”. Qui va ser el seu cap, el geògraf i exconseller de Medi Ambient i Territori Miquel Mir, també considera imprescindible prohibir la construcció d’habitatge residencial i turístic en sòl rústic. “Feim tard. El Consell hauria de fer una prohibició genèrica a través del Pla Territorial Insular. Cal tornar la dignitat i la idiosincràsia pròpia al rústic i alliberar-lo d’usos impropis que l’únic que fan és contribuir a un ús desmesurat de recursos i incrementen la mobilitat privada. La massificació d’aquests darrers anys ve, en bona part, per la proliferació del residencial i turístic en sòl rústic. A tota la borsa de places hoteleres que hi havia, s’hi ha sumat aquesta nova tipologia, la qual cosa ha duit Mallorca a la saturació general”.

Però, de moment, no hi ha intenció de tocar res. María José Frau, directora insular d’Urbanisme i Planejament Municipal, explica que “actualment estam estudiant com està la situació en sòl rústic conjuntament amb el Govern. La nostra postura general és que volem conjugar la protecció territorial amb l’economia, conjugar protecció i desenvolupament”. Més clar va ser el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, fa uns dies. “El 48% de les llicències en sòl rústic dels darrers vint anys coincideixen amb els vuit anys de legislatura del Pacte. La inseguretat jurídica i la por que ha provocat l’esquerra ha fet que els mallorquins amb capacitat econòmica construïssin o, els que no podien, venguessin als estrangers per no perdre un valor patrimonial. Volem assegurar que dins les dues quarterades no es deixarà de construir. No ha de perdre el seu valor per una decisió política”, va assegurar.

Al final tot es redueix a una qüestió d’oferta i demanda. D’una banda, ara mateix tenir un terreny de dues hectàrees té valor si s’hi pot construir, i aquesta idea està tan incardinada dins la mentalitat dels mallorquins que cap partit polític s’atreveix a implantar una moratòria, malgrat que les dades, els experts i les experiències en altres bandes mostren que és imprescindible. “La responsabilitat és nostra perquè venem. Els que vivim al camp volem que això s’aturi. No som conscients del que perdrem, que serà irrecuperable”, afirma Jaume Adrover. Un missatge que remata l’arquitecte que ens ha mostrat la nova manera de pressionar el sòl rústic: “És un cas d’estupidesa col·lectiva: venem la terra, els preus es disparen, la vida es fa impossible i ens carregam la nostra manera de viure”.