La nova dieta de les gavines: fems, restes i entrepans

PalmaConegudes com les rates del cel, les gavines de pota groga tenen mala fama. Són animals costaners, molt poc estudiats, que presenten superpoblació, fins al punt de ser considerats una plaga, i avesats a conviure amb els humans. Això ho saben de primera mà els escolars del CEIP Son Oliva, acostumats a veure com aquestes gavines visiten el seu col·legi cada dia. “Esperen a sentir la música del final del pati per baixar i menjar-se les restes dels berenars, són molt llestes” afirma l’investigador de l’Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea) Giacomo Tavecchia,

I no eren quatre, sinó milers, les que acudien a alimentar-se a l’abocador de Son Reus de Palma quan Tavecchia va arribar a Mallorca per estudiar la gavina de pota groga (Larus michahellis)l’any 2003. “No hi havia dades oficials del nombre d’exemplars que visitaven diàriament les instal·lacions de l’abocador, però la quantitat era impressionant”. Hi havia preocupació per part de les administracions, que no aconseguien controlar-les, però també per part dels ciutadans, perquè s'estenien els rumors d’atacs a infants, ja que les incursions de les gavines a Son Oliva no eren una excepció. Per exemple, els visitants de la Dragonera, principal zona de posta de les gavines, de vegades s’havien enduit un ensurt. “Hi havia tants de nius que alguns eren a prop dels camins i les gavines se sentien amenaçades”, explica Tavecchia.

Així les coses, el 2009 es va aprovar el tancament de Son Reus, seguint les indicacions europees per impedir-hi l'accés als animals. I això es va convertir en una oportunitat per als investigadors del Grup d'Ecologia i Demografia Animal de l’Imedea, del qual forma part Tavecchia, per estudiar què passaria amb les gavines de pota groga en perdre la seva principal font d'aliment.

Hi ha pocs estudis sobre espècies tan abundants a l’ecosistema “perquè sempre hi ha més tendència a estudiar aquelles que estan en perill d'extinció, que s’ha de fer, però també hem d’estudiar les que es consideren plagues, perquè és l’única manera de poder gestionar-les”, afirma l’investigador.

Menys aus però en millors condicions

Com era de preveure, el tancament de l’abocador de Son Reus va suposar, d'entrada, una baixada dràstica d’exemplars. De les set mil parelles que tenien niu a l’illot de la Dragonera abans del tancament, només en quedaven dos mil l’any següent.

Però l’estudi també analitza, a través de les plomes, l’aliment de les gavines. Amb l’abocador obert, el 70% del que ingerien era “com si cada dia nosaltres anàssim a una cadena de menjar ràpid”. Ara les dades s’han invertit i, tot i que continuen ingerint fems i altres restes, el 70% és menjar marí. Per altra banda, com que els fems proporcionaven menjar sense esforç, exemplars que no haurien sobreviscut en condicions normals, amb l’abocador ho aconseguien. A més, també s’ha comprovat que alguns exemplars presentaven sobrepès i malalties com la salmonel·la. “Encara que, curiosament”, apunta l'investigador, “els pares alimentaven els polls exclusivament amb peix, no amb fems”.

La investigació mostra una millora clara de la condició corporal general de les aus: estan més primes, però sobretot estan més sanes, ja que les anàlisis realitzades detecten moltes menys malalties que abans del tancament.

D'altra banda, el seguiment d'exemplars amb dispositius localitzadors ha aportat notables sorpreses. Les gavines amb niu a la Dragonera, en perdre Son Reus, varen anar a l’abocador de Ca na Putxa, a Eivissa, però també al d’Alacant i a Barcelona, per cercar aliment diàriament. Això ha sorprès els investigadors, que no esperaven que en temps de reproducció les gavines farien desplaçaments tan llargs . Actualment, l’opció de Ca na Putxa s’ha reduït notablement, ja que el 2020 es va transformar i ara els residus s’hi compacten.

Altres dades de l’estudi mostren que la majoria d’exemplars que han fet niu a les Balears no hi estan tot l’any. En els mesos d’estiu es desplacen al Cantàbric i a l’hivern hi tornen. “Una hipòtesi és per la temperatura de l’aigua, perquè les gavines del nord es mouen menys i són més petites, però encara ho hem d’estudiar més”. I pel camí fan aturades a diferents indrets com Vic i Portugal, entre d’altres, tot i que la ruta majoritària és costanera, passant per Catalunya, la vall de l’Ebre i travessant el País Basc fins al Cantàbric.

Així mateix, l’estudi ha de servir per reflexionar, segons Tavecchia, “sobre la nostra manera de manejar els residus que generam, perquè té implicacions a l'ecologia”. “La nostra empremta en els ecosistemes mai no és zero. I també volem aprofitar per reivindicar el bon nom de la gavina, que es percep com un enemic, encara que en realitat l’únic que fa és comportar-se segons la seva naturalesa”, sentencia.