De Nova York a Londres en menys de cinc hores gràcies al corrent en jet

BarcelonaCom si fossin ocells en migració, aquest cap de setmana diversos avions comercials s'han aprofitat de les condicions de vent per fer el trajecte entre Amèrica i Europa en un temps rècord. Mai abans una aeronau subsònica havia volat en menys de cinc hores entre Nova York i Londres, un llindar que tres vols han pogut superar aquest cap de setmana.

Dissabte el vol BA112 de British Airways va cobrir el trajecte en un temps de 4 hores i 56 minuts, segons dades del portal Flightradar24.com. El vol va arribar a assolir una velocitat punta de 1.330 km/h. Dos vols de la companyia Virgin van cobrir el mateix trajecte també en menys de 5 hores. Segons dades també del portal Flightradar24.com, la mitjana de durada del vol en els últims 30 dies ha estat de 6 hores i 13 minuts, una hora i quart superior, però altres portals no oficials que també recopilen dades de vols situen la mitjana històrica d'aquest vol aproximadament en 7 hores. Segons ha explicat un portaveu de British Airways al New York Times, els passatgers no han percebut aquesta velocitat rècord, i en cap cas s'ha prioritzat la velocitat en detriment de la seguretat durant el vol.

El motiu d'aquests vols tan ràpids cal buscar-lo en les condicions atmosfèriques. A l'altura que volen els avions hi ha un corrent de vents de l'oest anomenat corrent en jet que, tot i ser permanent, es tensa i es destensa segons la situació atmosfèrica. El corrent en jet se sol ubicar en latituds mitjanes i altes, però quan es torna més sinuós pot arribar fàcilment fins a la península Ibèrica. Aquests dies el corrent en jet està assolint valors extraordinaris perquè està especialment tens, i això permet als avions que volen per l'Atlàntic d'Amèrica fins a Europa enfilar-s'hi i aprofitar la seva inèrcia.

El potent corrent en jet també està relacionat amb les borrasques i el temporal que està afectant diversos països d'Europa des del cap de setmana. L'anomenada oscil·lació de l'Àrtic és un indicador de la potència d'aquest passadís de vent de l'oest, i avui precisament el servei meteorològic dels Estats Units ha explicat a Twitter que aquest indicador ha assolit un valor diari rècord des que se'n mesuren dades. L'oscil·lació de l'Àrtic ha superat avui els 6,3 punts positius, un valor que supera l'anterior rècord de 5,9 punts establert el 26 de febrer del 1990.

Quan l'oscil·lació de l'Àrtic es molt alta i el corrent en jet és intens, aquest passadís de vent actua com una tanca i evita que l'aire molt fred de l'Àrtic se'n vagi a passejar cap a latituds més baixes. Això en part explica també per què aquest inici de febrer està sent tan càlid al Mediterrani Occidental.