La gran sequera
Societat16/05/2023

El Govern té un pla per aconseguir un 30% més d'aigua

L'ACA vol afrontar les futures sequeres amb noves dessalinitzadores i més reutilització

BarcelonaLa falta de pluges i la pressió per garantir que no falti aigua a les llars o a l'agricultura fa gairebé un any que posen contra les cordes totes les instal·lacions encarregades del subministrament a Catalunya. Les dessalinitzadores funcionen al 100% des de l'estiu passat, ha crescut la regeneració i l'aprofitament d'aigües depurades i, malgrat això, ni les últimes pluges fan possible descartar un escenari d'agreujament de la situació, passada la temporada estival, amb noves restriccions.

Un episodi com l'actual –amb 30 mesos de sequera acumulats– pot ser cada cop menys excepcional d'acord amb les previsions climàtiques amb què treballa l'Agència Catalana de l'Aigua: calcula un 18% menys d'aigua disponible en l'horitzó 2050. Per afrontar amb garanties futures sequeres, doncs, l'ACA defensa que caldrà tenir més aigua disponible i treure-la d'altres llocs. Aquest és el principal objectiu del nou Pla de Gestió de l'Aigua 2022-2027, que el Govern ha aprovat aquest dimarts i que inclou inversions per assegurar que en sis anys el recurs disponible creixi un 30%, amb 182 hm³ d'aigua per al consum que provindran de la dessalinització, reutilització i altres actuacions.

D'on pensa treure el Govern aigua extra per a futures sequeres?
Quantitat d'aigua i font d'on provindrà

El pla, que arriba amb retard i després d'un requeriment de la Comissió Europea als territoris de l'Estat que, com Catalunya, no el van presentar a finals del 2022, es proposa reduir la dependència de la pluja. Detalla 2.400 milions d'euros d'inversió (1.400 dels quals aportats per l'ACA) que se centraran en noves infraestructures d'obtenció i reaprofitament d'aigua, modernització del regadiu, ajudes als municipis, millora de la qualitat d'aqüífers o pous i també vetllar per la restauració ambiental dels rius. Tot plegat, sense que es plantegi l'encariment del cànon de l'aigua per als consumidors, segons ha apuntat el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes. "El 2023 no s'ha apujat i per al proper s’haurà d’avaluar, però no està sobre la taula", ha dit.

Cargando
No hay anuncios

Aquestes són les principals inversions i obres que es proposa fer la Generalitat els pròxims sis anys:

Més dessalinització

L'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, que quadruplicarà la seva capacitat, és segurament l'obra d'infraestructura més important i costosa prevista per als anys vinents. Amb una inversió de 220 milions d'euros (que l'Estat ha anunciat recentment que assumirà gairebé del tot) el Govern calcula que estigui en marxa d'aquí uns dos anys i mig i aporti uns 80 hm³ d'aigua. A més, es construirà una nova dessalinitzadora (la tercera del país) a l'àmbit del Foix, entre els municipis de Cubelles i Cunit. Aquesta instal·lació costarà uns 150 milions i tindrà capacitat per dessalinitzar uns 20 hm³ anuals. Per tenir-la en funcionament caldran 3,5 anys, és a dir, que arribaria al final del període previst en l'actual pla de gestió.

La dessalinització ha estat, en bona part, el salvavides davant la situació crítica actual. En els últims 16 mesos, les instal·lacions del Prat i la Tordera han produït més de 86 hm³, més que tota l'aigua que hi cap a l'embassament de la Llosa del Cavall. La proposta del nou pla és que la capacitat de dessalinitzar es dupliqui.

Cargando
No hay anuncios

Més aigua reutilitzada

La regeneració és un altre dels grans eixos del pla: es vol passar de 24 estacions actuals a 40 i arribar als 120 hm³ anuals d'aigua reutilitzada, 50 hm³ més que no pas ara. A la pràctica, això vol dir que si ara es reutilitza un 10% del total de l'aigua depurada, la previsió és duplicar aquesta quantitat per abastir sobretot usos agrícoles, industrials i també municipals com el reg o la neteja de carrers, entre d'altres. Entre els municipis on es faran les noves estacions de regeneració d'aigua hi ha Valls, Reus o Figueres, on estan molt enfocats a l'agricultura, però també d'altres a ciutats com Vilanova del Vallès o Sabadell.

A més, des de fa mesos l'aigua reutilitzada del Llobregat ja està arribant a les llars metropolitanes fins a representar el 25% del recurs que surt de les aixetes dels consumidors. Aquesta estratègia es manté i podria créixer tot i que el pla no preveu, de moment, estendre-la a l'altre gran riu metropolità, el Besòs.

Recuperació de pous i millor aprofitament

La resta de l'aigua extra que el pla es proposa obtenir per fer front a sequeres futures vindrà d'altres actuacions com ara la recuperació de pous que avui no s'utilitzen o que estan en mal estat. Per aquesta via es preveu l'aportació d'uns 15 hm³ addicionals a l'any.

Cargando
No hay anuncios

Esprémer més el recurs que ofereix el Besòs és un altre dels eixos que inclou el pla. Si bé és cert que es descarta, de moment, replicar el model del Llobregat amb l'aigua reutilitzada, l'estratègia en aquest àmbit preveu l'obertura de nous pous i una inversió de 27 milions perquè la planta de tractament d'Aigües de Barcelona multipliqui la seva capacitat des dels 100 litres/segon fins als 850 l/s el gener de l'any que ve. "Primer cal ampliar la capacitat de potabilització i la captació del riu per després afrontar la regeneració d'aigua", ha justificat el director de l'ACA, Samuel Reyes, que ha deixat clar que en tot cas l'escenari de l'aigua reutilitzada en aquest àmbit quedarà per a més enllà del 2027.

Noves depuradores

El sanejament de l'aigua (avui garantit a un 97% de la població) també s'ampliarà amb 174 noves depuradores els pròxims sis anys i millores en 438 que ja estan actives però que necessiten una posada al dia perquè han quedat desfasades, segons ha dit Reyes. A més, es treballarà perquè aquestes instal·lacions funcionin cada cop més amb energies netes com la fotovoltaica o el biogàs fins a aconseguir que el 78% de l'energia de les depuradores sigui verda, el 2027.

Cargando
No hay anuncios

Restauració ambiental

Els fons per a la restauració ambiental i la connectivitat fluvial passen de 8 milions en el pla anterior a 44 milions en aquest. Aquesta inversió, seguint el dictat de les directives europees, s'ha de destinar a millorar l'estat ecològic dels ecosistemes aquàtics i garantir els cabals ecològics dels rius, entre d'altres.

I què passa amb les conques de l'Ebre?

El Pla de Gestió de l'Aigua que ha aprovat el Govern es limita a les conques internes del país, que és l'àmbit on la Generalitat té competències. Les conques internes representen el 40% dels recursos hídrics, però concentren el 90% de la població. La resta de l'aigua pertany a tot el territori de competència estatal a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Justament els agricultors que depenen de l'aigua d'aquestes conques viuen ja moments crítics amb el tancament dels canals de reg com el canal d'Urgell i esperen respostes per part de les administracions. "Aviat concretarem les ajudes, un cop analitzats els danys i les pèrdues les podrem xifrar de manera exacta", ha dit avui la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Mentrestant, el sector viu una nova jornada de mobilitzacions amb tractorades fins a la seu de la CHE per exigir a l'Estat respostes i criticar la manca de previsió davant la situació actual.