Noves referències de filosofia en còmic i il·lustrada

PalmaL’editorial Akal acaba de publicar una versió il·lustrada del conte infantil Els processos contra les bruixes (2023), escrit pel filòsof Walter Benjamin com un guió radiofònic, i que va ser emès per la ràdio pública de Berlín el 16 de juliol de 1930. Les il·lustracions són de Claudio Romo i estan inspirades en bestiaris i representen la persecució i les tortures a les quals varen ser sotmeses les bruixes. En aquest conte, Benjamin fa referència al manual Martell de les bruixes (1487) dels monjos dominics Heinrich Kramer i James Sprenger i critica que s’atribueixi a les dones una tendència natural cap a la bruixeria a causa de la seva inferioritat intel·lectual, així com també denuncia la legitimació de la cacera i dels processos judicials contra les bruixes i les confessions obtingudes mitjançant el mètode de tortura. El Martell estava escrit originàriament en llatí i es va popularitzar amb el nom de Malleus Maleficarum. Benjamin escriu el text sobre les bruixes amb la finalitat de denunciar les injustícies comeses històricament contra moltes dones considerades bruixes, i el paper de la religió i la filosofia en la transmissió de falses creences, a la vegada que es proposa desmentir que el convenciment de l’existència de les bruixes sorgeixi de prejudicis populars. 

Per a Benjamin, la fe en les bruixes es deu més bé al progrés de la ciència i, més concretament, a l’adquisició de nous coneixements sobre la naturalesa i al seu domini per part de les dones. Recorda també que la simple confessió d’una acusada de practicar la màgia negra era el principal instrument probatori i un motiu suficient per condemnar-la a mort per heretgia, encara que l’autoinculpació fos obtinguda mitjançant la tortura i els maltractaments. De manera que l’enduriment dels judicis per heretgia va fer possible posar fi a la vida de milers de dones, si havien confessat ser bruixes, malgrat que no existís cap prova que les incriminàs. Benjamin assenyala que l’abolició d’aquests processos ha estat una de les grans conquestes de la humanitat en el seu camí cap a la llibertat i l’emancipació. El llibre forma part de la col·lecció La paraula il·lustrada, i se suma a altres còmics filosòfics publicats anteriorment per la mateixa editorial, com Retrats de la violència, Rosa Lux19 i Franz Fanon. Convé recordar que Akal ha publicat el conjunt sencer de relats i guions radiofònics de Benjamin sota el títol de Ràdio Benjamin (2015).  

El feminisme de la jove Beauvoir

L’editorial Herder també presenta una altra novetat, Simone de Beauvoir, una jove que incomoda (2023), una biografia en còmic de la filòsofa i escriptora feminista francesa Simone de Beauvoir. L’obra fa un recorregut parcial per la vida de l’autora del Segon sexe, des dels anys de formació fins als inicis de la seva relació sentimental i intel·lectual amb Sartre. Cal recordar que l’autora del text, l’escriptora Sophie Carquain, ja havia escrit anteriorment una biografia novel·lada de Beauvoir. Carquain aconsegueix descriure molt bé l’ambient familiar patriarcal i opressor que estimula les ànsies de llibertat de Beauvoir i la convicció profunda que es pot arribar a ser allò que es vol. També descriu molt hàbilment la vocació d’escriptora i el feminisme de la jove Beauvoir a través de frases tan definidores com “abans morta que mare“ o “la meva divisa és: la ploma i no l’agulla!”. L’autora introdueix converses filosòfiques de Beauvoir amb Poupette, la seva germana, amb Jacques, amb qui manté una relació entre l’amistat i l’amor, i naturalment, amb Sartre, amb qui acceptarà mantenir una relació d’amor i filosofia, un amor lliure, sincer i necessari, i durà a la pràctica els principis filosòfics existencialistes. Potser es podria retreure a Carquain haver presentat la relació d’amistat entre Beauvoir i Zaza, de manera molt continguda, despullant-la del component sexual d’atracció i amor lesbià, que sabem que sentia Beauvoir, i que la filòsofa recrea a la novel·la Les inseparables. 

La novel·la gràfica pertany a la col·lecció de còmics La Otra H, i confirma l’aposta de l’editorial per la recuperació de dones que han destacat en diferents disciplines i activitats amb els còmics dedicats a la filòsofa i activista afroamericana Ángela Davis, a l’activista antiracista Rosa Parks i a les escriptores Mary Shelley, Virginia Woolf i Jane Austen. La recuperació de la figura de Beauvoir tindrà continuïtat amb l’anunciada publicació en alemany d’una tercera novel·la gràfica dedicada a la filòsofa existencialista, escrita per Julia Korbik i il·lustrada per Julia Bernhard.  

Conversió a la filosofia cínica

Un altre còmic d’aparició molt recent permet descobrir i recuperar Hipàrquia de Maronea, una de les primeres filòsofes de l’antiga Grècia. Es diu La filòsofa, el ca i les noces (Salamandra Graphic, 2022) i és una narració gràfica sobre la vida d’Hipàrquia, ambientada en la Grècia del segle IV aC i il·lustrada curosament per Bárbara Stock. La novel·la gràfica conta la boda d’Hipàrquia amb Crates de Tebas, i més exactament, l’episodi de la conversió d’Hipàrquia a la filosofia cínica a través de la influència de Crates. Les lliçons de vida impartides als carrers d’Atenes per Crates enamoren Hipàrquia i la convencen de la necessitat de cercar la felicitat fora del matrimoni de conveniència i les obligacions domèstiques assignades per la família i la societat patriarcal de l’època, que l’hauria deixada sense veu, reclosa dins l’espai privat, subordinada al desig i la voluntat del marit. De manera que decideix abandonar el jou familiar, casar-se amb Crates i donar un tomb a la seva vida a través de la dedicació a la filosofia. Té el coratge de viure d’acord amb les idees cíniques i deixar de banda les convencions socials, el pudor i la vergonya. Adopta la pobresa voluntària, s’allunya de la fama i les riqueses i experimenta la igualtat sexual en el matrimoni, l’autonomia i la llibertat, impensables per a les dones de l’antiga Grècia. La novel·la mescla personatges i fets reals que es corresponen amb la biografia i el pensament d’Hipàrquia, documentats a través del testimoni de Diògenes Laerci i altres fonts filosòfiques indirectes, amb altres informacions fictícies, inventades per l’autora com a recurs literari amb la finalitat de completar les llacunes històriques i construir un guió més sòlid i eficaç. 

Aquest repàs per les novetats editorials sobre filosofia en còmic i il·lustrada es completa amb la referència a un llibre de filosofia il·lustrada per a infants escrit per Laura Vaioli que du per títol Filosofia explicada als nins (Duomo Ediciones, 2022), i que fa un recorregut històric per la filosofia. A cada capítol dona a conèixer un autor a través de poemes, jocs, històries i activitats que ajuden a pensar i reflexionar. El llibre comença introduint els petits lectors en el pensament de Sòcrates, i continua exposant de manera molt sintètica les idees més importants de Plató, Aristòtil, Lao Tsé, sant Agustí, sant Tomàs, Hobbes, Descartes, Locke, Leibniz, Hume, Kant, Rousseau, Hegel, Schopenhauer, Marx, Nietzsche i Jung, fins a arribar a descriure l’existencialisme de Sartre i Simone de Beauvoir i la seva convicció d’estar destinats a la llibertat.