Nutricosmètica: ¿és realment efectiva?

BarcelonaFa uns mesos la model Vanesa Lorenzo sorprenia les xarxes explicant que havia descobert un oli nutritiu que servia tant per aplicar sobre la pell com per ingerir-lo. Un elixir fet amb arrels de raïm, borratja i gira-sol “multifuncional” que ajudava a lluitar contra els “estressors oxidatius”. ¿El resultat? Una pell delicadament nodrida per dins i per fora.

Des de fa un temps la nutricosmètica s’ha convertit en un negoci creixent on, tal com apunta el nom, es combina la nutrició amb la cosmètica amb la convicció que la bellesa i la salut de la pell, els cabells i les ungles poden millorar-se a través de l’alimentació i dels suplements nutritius.

És així com les farmàcies i locals d’estètica acumulen tota mena de càpsules que contenen vitamines, minerals, antioxidants, àcids grassos o omega-3 amb la promesa d’ajudar a prevenir els signes d'envelliment, millorar l'elasticitat i la hidratació de la pell o eliminar l'acne.

Segons un estudi fet el 2023 per la plataforma Ainia, un de cada quatre consumidors de l’Estat consumeix algun producte de nutricosmètica, un mercat en plena expansió i on el perfil majoritari són les dones nascudes entre els anys seixanta i vuitanta. I en l’àmbit europeu, un altre estudi liderat per Mordor Intelligence apunta que el mercat dels nutricosmètics arribarà fins als 2.520 milions de dòlars el 2025.

Encara que l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició asseguri que una dieta completa, variada i equilibrada “proporciona tots els nutrients necessaris” per al manteniment d’un cos saludable, hi ha alguns suplements que ajuden a “complementar la dieta normal i poden aportar vitamines o altres substàncies minerals”, com l’àcid fòlic en el cas de les embarassades o la vitamina D davant la falta de llum solar.

En el cas de la nutricosmètica, els experts asseguren que ingerir nutrients com la vitamina C i la vitamina E pot ajudar a protegir la pell dels danys causats pels radicals lliures, responsables de l'envelliment prematur. També reivindiquen el col·lagen per reduir les arrugues o els probiòtics per minvar problemes com l’acne. La llista d’opcions és molt àmplia, per això recomanen estar sempre assessorats per professionals del sector.

Prevenir l’envelliment

És el cas de Marta Masi, especialista en nutricosmètica que atén pacients que li arriben i no saben per on començar. Una de les grans preguntes que li fan és a quina edat haurien d’iniciar-se en aquests suplements. “Depèn de cada necessitat. Hi ha pells de trenta anys molt envellides perquè fumen i no es cuiden, i pells de cinquanta anys que estan fantàstiques i ben cuidades”, assegura.

El que sí que comparteix amb altres experts és que l’arribada de la menopausa és quan la dona comença a necessitar més complements, i no només per cuidar la bellesa física, sinó també per regular l'equilibri emocional. “Adaptògens com l’ashwagandha i la rodiola ajuden a baixar el nivell de cortisol, el causant de l’estrès”, indica. Altres suplements indispensables serien el col·lagen –“sempre de marca patentada”–, el magnesi i la vitamina D, uns nutrients que cada vegada costen més de sintetitzar a mesura que envellim.

De la mateixa manera, assegura que amb els anys també produïm menys melatonina, serotonina i dopamina, fet que provoca que dormim pitjor. Davant d’això, els suplements de magnesi són una bona solució: “El magnesi cobreix més de tres-centes reaccions bioquímiques del cos”, remarca Masi, que també recomana combatre la nostra “oxidació diària” amb la ingesta d’antioxidants.

Ara bé, ¿quants suplements alimentaris podem arribar a combinar? Encara que l’experta consideri que no hi ha un límit concret, sí que creu que l’ideal és anar alternant segons les necessitats de cada temporada. “Es pot aprofitar el sol de l’estiu per deixar de prendre suplements de vitamina D i canviar-ho per antioxidants i fer al revés a l’hivern. Es tracta d’anar jugant”, aconsella Masi, que considera que hem hagut d’arribar a la necessitat de prendre tots aquests suplements perquè molts ja no tenim temps de fer prou esport ni de fer una dieta mediterrània en condicions i amb productes de proximitat.

Efecte placebo

Aleshores, ¿fins a quin punt són realment necessaris aquests suplements alimentaris? Per a dermatòlegs com el doctor Ramon Grimalt, tota aquesta tendència de la nutricosmètica no és res més que màrqueting. “Igual que passa amb les cremes cosmètiques, l’evidència científica és mínima. Prendre col·lagen no ens millorarà la textura de la pell, de la mateixa manera que menjar músculs de vaca no ens ajudarà a enfortir els nostres músculs si correm una marató”, diu a tall d’exemple.

“És com quan els caníbals creien que menjar-se el cervell del seu enemic els feia ser més intel·ligents, però el cert és que si tu menges cervell no millores les teves neurones, igual que si menges cartílag no se’t fan més fortes les articulacions”, continua Grimalt, que considera que al final es tracta del tipus de vida saludable que faci cadascú. “A dins del tub digestiu es desmunten els aliments en partícules i el cos decideix què fer-ne: si jo entreno cada dia els meus músculs, l’aminoàcid servirà per a aquell múscul. Però, en tot cas, l’entrenament no es fa menjant, sinó al gimnàs”, matisa.

Una de les teories que expliquen els beneficis de la nutricosmètica és el fet que en la cultura oriental es consumeix molt te verd, un potent antioxidant, i la seva població envelleix molt millor que l’occidental. “Però ¿segur que és gràcies al te verd, o hi ha algun factor genètic? ¿O potser és que es protegeixen molt del sol?”, es pregunta Grimalt. El dermatòleg incideix que, al final, en l’envelliment influeixen factors com tenir una dieta equilibrada, dormir les hores adequades i evitar els excessos. “Tot això acaba pesant molt més que comprar nutricosmètics, el que passa és que molta gent fa coses com torrar-se tot l’estiu al sol i després, per compensar, es compra una bona crema per quedar-se amb la consciència tranquil·la”, reflexiona.

D’altra banda, segons l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, gran part de les declaracions de les suposades propietats saludables relacionades amb les plantes estan “pendents de finalitzar el seu procés d’autorització a la UE”. A més, recomanen als consumidors comprar sempre aquests complements en canals de distribució autoritzats o a la farmàcia, així com no excedir-se en el consum ni prendre dosis superiors a les que s’indiquen a l’etiqueta.

En tot cas, el dermatòleg assegura que prendre suplements nutricionals no fa cap mal ni és perillós. “Encara que no tingui evidència científica, si prendre’n ajuda la persona a sentir-se millor amb si mateixa, endavant”, considera. “Als humans ens agrada sentir-nos una mica enganyats si ens cuiden. Si tu vas a un restaurant luxós i et tracten molt bé, en el fons potser saps que el menjar no és tan extraordinari, però ho pagues perquè ja saps que el preu ha estat una mica aquest luxe. I des d’un punt de vista de salut emocional, podem dir que fins i tot és útil comprar-se una crema de caviar o partícules d’or si després un és més feliç, encara que dermatològicament no facin cap funció”, conclou.