Els objectius polítics del 'Diccionari', al descobert en unes cartes inèdites entre Alcover i Alfons XIII
El canonge i el rei concebien l'obra com una eina per neutralitzar el nacionalisme radical català, segons els documents analitzats per la historiadora Mercè Gambús
PalmaUnes cartes inèdites entre Antoni Maria Alcover i la secretaria general d'Alfons XIII revelen informació fins ara desconeguda sobre les implicacions polítiques del Diccionari català-valencià-balear. En aquesta correspondència, tant Alcover –llavors canonge magistral de la catedral de Mallorca– com el rei "diuen clarament que la finalitat de l'obra és sobretot neutralitzar el nacionalisme radical català i la Lliga Regionalista de Catalunya", afirma la historiadora Mercè Gambús, autora de l'estudi sobre aquesta documentació, que s'inclou en el llibre Història i patrimoni cultural de l'Església de Mallorca. L'obra, també coordinada per la doctora, es presentarà aquest dimecres a la Seu.
Gambús explica que va trobar les cartes de casualitat, perquè en realitat cercava informació sobre la capella de la Trinitat de la Seu. Es tracta de 23 documents datats entre el 1920 i el 1930 que no estaven catalogats i mai no havien estat consultats, i es conserven actualment a l'arxiu del Palau Reial de Madrid. Com que són documents privats, "hi ha un sentit molt íntim, on Alcover diu una cosa que mai hauria dit oficialment", apunta la historiadora. En concret, demana al monarca que el facin degà del capítol de la Seu per tenir un sou major i, així, poder finançar l'obra del Diccionari, en la qual ja duia treballant 21 anys. També demana que l'anomenin capellà reial, vinculat a la capella de la Trinitat, per poder tenir una relació epistolar amb el rei, càrrec que sí que li concedeixen.
Segons l'estudi de la correspondència, Alcover demana a Alfons XIII finançament per acabar el Diccionari i aquest li dona 25.000 pessetes anuals. "Ell [Alcover] té una posició monàrquica sense excepcions, es declara partidari alfonsí i és contrari al nacionalisme radical", puntualitza Gambús. És des d'aquesta posició que manifesta "de manera explícita" la seva voluntat que la seva gran obra servís per aturar el nacionalisme radical "que li estava fent la vida impossible perquè sabia que el rei l'estava afavorint econòmicament i que es declarava partidari alfonsí", continua.
Quan arriba al poder Primo de Rivera, el 2023, li talla la subvenció. Des de llavors, fins a l'exili d'Alfons XIII, el 1931 "ell li envia cartes d'una manera desesperada –conta la historiadora– demanant suport econòmic i explicant la situació del diccionari. El monarca li respon amb evasives i al final es queda absolutament tot sol". Alfons XIII li argumenta que no pot passar per sobre del govern de Primo de Ribera i que s'ha de supeditar a la voluntat del govern del país. L'autora de l'estudi apunta "l'interès enorme" de la troballa en un context històric en què "coincideix amb el final de la monarquia i el moment previ a la República, i en els anys finals del Diccionari en mans d'Alcover".
El bloqueig a la capella de la Trinitat de Gaudí
A banda del Diccionari, els textos epistolars donen informació sobre el paper de la monarquia en el bloqueig de la reforma de Gaudí a la capella de la Trinitat de la Seu. En aquell moment, l'únic que quedava per solucionar era l'autorització del monarca per fer els mausoleus dels reis Jaume II i Jaume III. El projecte tenia un cost de 25.000 pessetes que havia de pagar la monarquia perquè era la seva jurisdicció, però mai no es va fer el pagament. Gambús comprova que "25.000 pessetes van a finançar l'obra del Diccionari, cosa que podria indicar que va haver-hi un desviament de fons, però aquest fet no està comprovat.
Però, per què el rei no compleix amb el finançament? Segons l'autora, és per una qüestió econòmica: "La monarquia està en un moment de crisi molt intensa, després de la pèrdua de les colònies del nord d'Àfrica", a més de les conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera, que limita les competències reials. De fet, més endavant, al segle XIX, hi ha un projecte a què la monarquia dona el vistiplau perquè és 7.000 pessetes més barat, però finalment tampoc ho acaba pagant. Serà Franco qui autoritza la reforma que resta fins actualment, amb un projecte de Gabriel Alomar. Un punt important és que "es programa la inauguració el mateix dia de la inauguració de la Feixina. Franco polititza la capella de la Trinitat", tanca Gambús.