El sector cultural protesta per la desaparició de la Conselleria de Cultura

PalmaEl sector cultural balear no ha tardat a expressar el seu malestar per la desaparició de la Conselleria de Cultura, que ara passarà a formar part de Presidència de Govern. L'Associació de Productors Audiovisuals de les Balears (APAIB) ha emès un comunicat en què es mostra "profundament preocupada" per la desaparició de la Conselleria de Cultura.

L'APAIB considera que aquesta decisió és "impròpia d'un govern progressista i fa un pas enrere en les polítiques culturals". El sector considera que la cultura "no pot ser relegada un segon pla", reclama "interlocutors especialitzats" i demana al Govern "que reconsideri la seva decisió".

En aquesta línia s'ha expressat també l'Associació de Cineastes de les Illes Balears, que ha volgut "sumar el seu crit a la preocupació general" provocada per la notícia. "Aquest desinterès per la cultura, més aviat propi de governs conservadors, ens sorprèn, ens preocupa i ens decep", diu el comunicat.

La plataforma Crea demana que es reconsideri la decisió

Per la seva banda, la Plataforma CREA d’empreses productores culturals i creatives de les Illes Balears ha demanat una "reunió urgent" amb la presidenta del Govern, Francina Armengol. A més, reclamen que es reconsideri la decisió que consideren "equivocada". "Els sectors culturals de les Illes són mereixedors del màxim impuls i consideració, i la millor manera és disposar d'una conselleria específica", argumenten en un comunicat.

Afegeixen que la Unió Europea considera els sectors culturals i el seu desenvolupament "com a estratègics en les polítiques europees a mitjà termini i com a motor econòmic i social, fet que fins ara havia estat compartit pel Govern de les Illes Balears", apunten, tot assegurant que "no entenen aquest canvi d'actuació".

L'OCB creu que els acords de govern són "magres i decebedors"

L'Obra Cultural Balear (OCB) considera "magres i decebedors" els Acords de Govern subscrits pel PSIB-PSOE, Unides Podem i MÉS per Mallorca de la legislatura 2019-2023. Des de l'organisme asseguren en un comunicat que "els acords en matèria de política lingüística són gairebé inexistents i es limiten a la posada en marxa de l'Oficina de Drets Lingüístics, que fa dos anys que hauria d'estar en funcionament".

L'OBC titlla de "poruga i infantil" l'actitud dels nou governants "davant el repte de la normalització de la llengua pròpia de les Illes Balears". En matèria de política cultural, l'entitat ha dit que els pactes són "relativament satisfactoris pel que fa a les infraestructures, però absolutament frustrants pel que fa al suport a la creació cultural i la cultura jove". En canvi, en Educació, afirmen que "els acords són correctes i esperançadors".

Des de l'Obra recorden que el Decret sobre l'ús de les llengües oficials en l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, aprovat el passat 21 de desembre de 2018 pel Consell de Govern, és de compliment obligatori per a tots els càrrecs públics de les Illes Balears.