Les obres del passeig Marítim de Palma: comunicar per innovar

PalmaDesprés de poc més d’un any des que les obres del nou passeig Marítim de Palma començassin, ja s’albira la fi de la primera fase, que també és la més llarga. La reforma del passeig té com a objectiu pacificar la zona per tal que els vianants recuperin l’espai, apropar i entrellaçar les zones del port amb el centre de la ciutat i impulsar un canvi de model de la mobilitat que prioritzi el transport públic i els desplaçaments no motoritzats. “És un projecte profitós perquè engloba totes les millores ambientals i paisatgístiques que hi ha actualment al mercat”, ha concretat el cap de Planificació i Infraestructures de l’Autoritat Portuària de les Balears (APB), Toni Ginard.

Per ara, les obres han avançat a bon ritme i es preveu que la primera fase, que abraça el vessant interior del passeig, la banda de les façanes, ja s’obri al públic el mes de març del 2024, aproximadament, quan s’apropin les vacances de Pasqua. La data prevista per finalitzar el total del projecte serà a principi de l’any 2025, després de devers dos anys d’haver començat; falten la segona i tercera fase, a la part central i al vessant marítim, respectivament. “Com totes les obres, aquesta del passeig Marítim de Palma comporta una fase d’incomoditat. Per la magnitud i complexitat d’aquesta actuació en concret, entenem que el malestar perduri en el temps més del que és habitual, però estam convençuts que el resultat final serà molt satisfactori, i el ciutadà en començarà a gaudir abans que comenci la temporada alta del 2024”, ha expressat el president de l’APB, Javier Sanz.

La comunicació: una eina de treball

“A l’APB hem posat en marxa una iniciativa innovadora de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i de comunicació institucional que persegueix involucrar els nostres grups d’interès per tal de mantenir una relació estreta abans, durant i després de les obres”, ha afegit Sanz. Per ara, s’han reunit amb gent de tots els sectors implicats, com el residencial, el del comerç, el turístic i l’empresarial. Les principals associacions implicades són Acoipam, CAEB, CAEB Restauració, ABONE, Federació d’Associacions de Veïns de Palma, FEBT, Associació de Veïns del Passeig Marítim, Ashpama, Afedeco, Pimeco, FEHM, AMTAT, AEVAB, PIMEM i APEAM. “El resultat ens està proporcionant un consens ampli en totes les actuacions, que, al cap i a la fi, van a favor dels ciutadans afectats”.

“Destacaria l’esforç que s’ha fet perquè les obres tinguin el mínim impacte, per minimitzar les molèsties i aconseguir un resultat amb el qual tothom estigui content”, també ha volgut recalcar Ginard, qui explica que, després del procés d’informació pública de fa tres anys, han continuat atenent les peticions i suggeriments de veïns i comerços per ajustar el calendari a algunes de les activitats de les obres. Per exemple, s’ha modificat la posició dels contenidors soterrats.

Pel que fa a la comunicació, l’APB actualitza la pàgina web noupasseigmaritimdepalma.portsdebalears.com amb diferents impactes al blog, oferint informació dels promotors i els constructors, detallant les fases i publicant imatges de l’obra pas a pas. Però també “tenim un equip en constant comunicació directa amb veïns, comerciants i entitats implicades mitjançant avisos puntuals a través de correus electrònics i reunions bilaterals i sectorials de manera regular”, ha explicat el president.

La base: invisible però essencial

La primera fase consta de dues parts: ubicar les principals instal·lacions soterrades –xarxes d’aigües fluvials, les aigües fecals, les escomeses dels edificis, la xarxa d’enllumenat i telefonia–, feina que ha durat uns nou o deu mesos, i pavimentar la zona, que es farà des de l’octubre fins al març. “És la fase més laboriosa i complexa perquè és quan hem col·locat les xarxes troncals, però ara ja hem sortit de la part complicada del sanejament”, ha indicat el cap de Planificació i Infraestructures.

Des de l’Autoritat Portuària recalquen que es troben en la fase menys visible, però més essencial perquè el resultat sigui òptim. “Primer hi ha les millores que no es veuen, que són beneficioses per al medi ambient, com ara la separació de les aigües pluvials, l’estalvi del reg i la modernitat de les instal·lacions. Però el que guanyaran els ciutadans de Palma i els visitants serà una ciutat en la qual es generaran espais de convivència, desenvolupament econòmic i un concepte més saludable de mobilitat”, ha concretat Sanz.

En aquesta fase també s’ha instal·lat un sistema innovador de drenatge que permetrà que l’aigua de pluja es filtri per reaprofitar-la per regar els parterres; el SUDS (Sustainable Urban Drainage Systems) permetrà reduir la dimensió de les canalitzacions de la xarxa d’evacuació d’aigües pluvials i les inundacions, la filtració d’elements contaminants a la superfície urbana i una millor absorció i retenció d’aquestes pluvials, cosa que reduirà les necessitats de reg. Així mateix, s’ha ampliat la xarxa d’hidrants, és a dir, dels equips connectats a la xarxa d’abastiment d’aigües per al subministrament en cas d’incendi, i els sistemes de reg seran intel·ligents per tal de reduir el consum d’aigua i energia.

El paviment del nou passeig Marítim també serà singular, ja que hi estan col·locant “llambordes de formigó fabricades a Mallorca dissenyades expressament per a aquesta intervenció, tenint en compte aspectes característics com la forma o el color”, concreta Ginard. “Estam tenint especial cura en l’aspecte paisatgístic”, ha afegit. Sota el nom de Xarxa, aquestes peces de formigó acolorit en massa combinaran fins a sis tonalitats diferents amb una base ocre amb el tret comú d’una gran durabilitat i resistència.

Les passes següents

En aquest sentit, després d’instal·lar les xarxes troncals, la feina més gruixuda del projecte haurà acabat i faltaran les secundàries. “Les fases dos i tres seran les més ràpides perquè les instal·lacions ja aniran connectades a les primeres”, ha indicat el cap de Planificació i Infraestructura.

“Pel que fa al mobiliari urbà, destacarien la quantitat i la qualitat de la vegetació”, ha afegit. Una de les prioritats al nou passeig Marítim és la consolidació d’espais verds on els protagonistes són els vianants. L’augment d’arbres i palmeres evitarà la sembra de gespa, pel seu alt consum d’aigua. Es triplicarà el nombre d’arbres i es duplicaran les zones verdes. “Això implica no només un confort pel que fa a qüestions estètiques, sinó que es vol contribuir a la mitigació del canvi climàtic; s’han seleccionat les espècies vegetals amb molta cura en col·laboració amb experts estatals i internacionals i l’Ajuntament de Palma perquè siguin funcionals i estètiques”. Les espècies arbustives que es plantaran són la Jasminum officinallis, la Bougainvillea glabra i la Campsis grandiflora. En mitjanes s’ubicaran arbustos amb una altura inferior a un metre. Aquesta planificació ecològica del projecte vol potenciar la sostenibilitat i per convertir en una proposta verda dins la ciutat. “Definim aquest projecte com a bosc lineal d’una llargària de tres quilòmetres i mig”, ha afegit.

“Els altres elements que s’acabaran d’instal·lar són voreres de granit, l’enllumenat, els bancs, les papereres... i tot d’un seguit d’elements dissenyats amb especial cura que oferiran un aspecte estètic i paisatgístic singular a la zona”. Així mateix, es treballarà per al manteniment i trasllat de diversos rellotges de sol i diferents monuments presents a la zona. El rellotge de la plaça de Sant Domingo de la Calçada i el del jardí davant l’auditori mantindran la seva ubicació actual; el que es troba al jardí de Peraires serà traslladat a un parterre. Les escultures d’àncores al moll de les Golondrines i la del carrer de l’Aigua Dolça també seran reubicades a nous parterres. Es conservaran les peces presents a la plaça de Sant Domingo de la Calçada, el bust del rei emèrit i la rosa dels vents del moll de les Golondrines i les torres de Peraires i Senyals, igual que el monument de la lira en memòria de Marc Ferragut.

En el vessant marítim del projecte l’espai per al ciutadà serà més gran. “Les voreres es duplicaran de 10 a quasi 20 metres en algunes zones i s’hi instal·larà un carril per a bicicletes més ample i còmode”, ha explicat Ginard. El carril actual té una longitud d’1,7 quilòmetres i 3.707 metres quadrats de superfície –que suposen un 2% de l’ocupació total de la infraestructura– i no disposa de cap punt d’estacionament; després de la reforma, es crearan cinc punts d’estacionament per a aquests vehicles.

La zona més propera a la mar seguirà la mateixa filosofia que la zona de les façanes: “Les persones i el transport sostenible hi guanyen”. Amb aquest projecte, el passeig Marítim tindrà un carril per sentit menys, un fet que des de l’organització “no consideram que suposi un problema de circulació; prioritzam l’amplada de les voreres”, ha concretat el cap de Planificació i Infraestructures.