Obstruir la circulació sanguínia del braç esquerre no redueix els infarts

BarcelonaProvocar una isquèmia -obstruir artificialment la circulació sanguínia amb la compressió intencionada del braç esquerre- no prepara el cor dels pacients d’infart abans d’una intervenció, ni tampoc redueix el dany o l’agressivitat de l’atac de cor. Així ho revela un estudi liderat pel grup de malalties cardiovasculars del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) presentat ahir al Congrés Europeu de Cardiologia de París, un dels grans fòrums d’aquesta especialitat al món.

Els atacs de cor es produeixen quan l’artèria coronària no condueix prou sang. Un dels grans reptes del camp de la cardiologia mundial és la col·locació d’un stent -una molla que obre l’artèria per millorar la circulació de la sang- durant la primera fase de l’infart per minimitzar riscos. Des de fa dues dècades, el gran debat dels especialistes ha girat entorn de si la provocació d’una isquèmia artificial preparava el cor per a aquesta intervenció que se sol fer massa tard, quan el pronòstic del pacient és greu.

Al llarg d’aquests anys diversos estudis experimentals internacionals han avalat l’estratègia de la isquèmia artificial, si bé mai s’ha estandarditzat clínicament a cap país. Els defensors d’aquesta pràctica -que només s’havia comprovat en models preliminars- al·leguen que els òrgans infartats s’adapten millor a la reducció del reg sanguini i al potencial dany que es produeix després de l’obertura de l’artèria amb la molla. “La clau d’aquestes investigacions era en la inducció just a l’inici de l’infart i abans de l’obertura de l’artèria coronària amb la molla”, explica l’investigador Ignacio Ferreira. Ara, però, l’equip de malalties cardiovasculars del VHIR ha liderat el primer gran estudi per comprovar l’eficàcia d’induir una isquèmia artificial als pacients que pateixen un infart agut de miocardi i ha demostrat que no funciona en cap cas.

A la investigació hi van participar 300 pacients d’infart agut de miocardi i elevació del segment ST de sis centres hospitalaris de l’Estat, i mitjançant ressonàncies magnètiques cardíaques es va observar que la mida de l’infart no variava quan es provocava l’obstrucció del reg sanguini mitjançant la compressió del braç esquerre durant un temps inferior a un minut. “La cardiologia internacional tenia grans expectatives en aquest tractament, hi creia fermament, però hem comprovat que no és eficaç”, conclou Ferreira.

L’investigador subratlla que aquest estudi suposa un abans i un després en el futur de la cardiologia per enfrontar-se a una de les primeres causes de mortalitat al món. El Congrés Europeu de Cardiologia ha seleccionat la investigació catalana com un dels estudis amb més rellevància per a la pràctica clínica europea de l’any.