Obtenir l'ingrés mínim vital i que et surti "a pagar": diversos afectats reclamen a Europa pel caos en la prestació

Barcelona"És una ajuda per a les famílies més pobres i vulnerables però que se'ls acaba girant en contra. Una llei que, en realitat, no té gens en compte la pobresa". Així defineix l'ingrés mínim vital Jaime Muñoz, portaveu a Espanya del Moviment ADT Cuarto Mundo i que fa de portaveu de milers de famílies beneficiàries d'aquesta ajuda. Tot i que està concebuda com un ingrés econòmic mínim per mantenir una vida digna, les seves incompatibilitats i la burocràcia converteixen aquesta prestació en un "malson" per a moltes de les famílies que la perceben.

Tres anys després de la seva entrada en vigor, experts, treballadors socials, moviments socials i fins i tot la mateixa Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, l'Airef, coincideixen a destacar els "problemes" que acumula l'IMV i adverteixen que "encara anirà a pitjor". D'entrada, fa només unes setmanes l'Airef va constatar que l'ajuda arriba només a un 35% de les llars que podrien rebre-la i que encara hi ha un gran nombre de persones (470.000 a tot l'Estat, un 58%) que tindrien dret a la prestació però no la sol·liciten.

Una ajuda "concebuda com un préstec"

Però els experts posen ara el focus en un altre lloc. "Es parla molt de la burocràcia i també de si l'ajuda arriba o no, però, en canvi, no es diu res de tots els problemes que arrosseguen els que sí que la reben, per culpa de pagaments indeguts de l'administració", alerta Hontanares Arranz, treballadora social i membre de diversos col·lectius en defensa dels drets socials. Com ella, els moviments i els treballadors socials que acompanyen aquestes famílies adverteixen que la manera com l'administració fa les revisions està comportant un daltabaix a milers de beneficiaris, fins al punt que, ara ja, centenars de famílies de tot l'Estat s'han unit en una plataforma d'afectats per l'IMV, per reclamar de manera col·lectiva –a Europa– que Espanya faci canvis efectius a la llei que regula aquesta ajuda.

El fet és que l'IMV es calcula d'acord amb la declaració de la renda de l'any anterior, però, al final de cada any, es torna a fer una revisió per veure si els preceptors han canviat de situació (si han trobat feina, si algun fill ha vingut a viure amb la família, si s'han quedat de nou a l'atur...). Segons l'Airef, en un 67% dels casos la situació canvia i, per tant, l'import de la prestació també. "Això vol dir que potser les has estat passant putes durant tot l'any perquè l'IMV era baix i després, amb el recàlcul, t'arriba un dineral. O bé tot el contrari, compte!", alerta Arranz. "Hi ha molts casos on, malgrat que la persona ha comunicat correctament que té feina, no li suspenen l'IMV, i quan fan la revisió repassen els cobraments i li reclamen que els tornin", explica la treballadora social, que lamenta que d'aquesta manera "l'ajuda està concebuda pràcticament com un préstec a retornar".

"Estem parlant de famílies pobres i vulnerables, que no acaben d'entendre el procediment i que no tenen capacitat d'estalvi", explica Muñoz, d'ADT Cuarto Mundo. "Viuen amb el més just, i quan els arriba la revisió no poden tornar els diners i això els genera un deute amb la Seguretat Social, que si s'allarga va amb interessos, impossible de pagar per a ells", argumenta. Segons l'Airef, aquests "requeriments de devolucions" són de 2.500 euros de mitjana.

Però els experts que treballen amb les famílies asseguren que hi ha centenars de casos "més sagnants". I és que aquest any 2023 n'hi haurà "una allau". El motiu? Quan es va posar en marxa l'ajuda, en plena pandèmia, el juny de fa tres anys, es van atorgar el que s'anomenava "IMV transitoris". "S'havien de revisar per llei sis mesos després, perquè s'havien fet amb dades del 2018. Però entre la pandèmia, les finestretes tancades i la falta de personal a la Seguretat Social, aquesta revisió es va prorrogar fins al 2022, el màxim que permetia la llei", explica Arranz, la treballadora social experta en aquesta ajuda. "Què està passant ara? Que s'estan revisant aquestes ajudes i ningú els ha avisat que els poden reclamar els pagaments indeguts de dos anys i mig enrere. Hi ha casos en què els demanen fins a 24.000 euros! A famílies vulnerables!", critica Arranz.

"Les famílies se senten abandonades"

"Les famílies estan desesperades i decebudes; no tenen cap fe que els ajudin realment, se senten abandonades", lamenta Arranz. El ministeri de la Seguretat Social, en canvi, insisteix que l'IMV és "una prestació viva", canviant, i que malgrat que està en contacte constant amb les associacions i entitats per millorar la llei, actualment hi ha un "impàs electoral" en el qual "legalment, es poden fer molt poques coses". "La qüestió dels reintegraments –apunten fonts del ministeri– es dona per un tema de decalatge de les dades fiscals". I recorden que les revisions són necessàries perquè "en la majoria de casos suposen que la prestació pugi o es mantingui".  

Les famílies beneficiàries i alhora afectades pels pagaments indeguts, però, estan al límit i ja han començat a assessorar-se i recopilar casos. Han aconseguit pràcticament 50.000 signatures a la plataforma Change.org i també s'han posat en mans de diferents associacions, amb experiència jurídica en vulneració de drets, per embastar la reclamació col·lectiva que preveuen fer arribar a les institucions europees a finals d'any o principis del 2024.