L'OCB promou un recurs davant del Constitucional contra l'eliminació del requisit del català a la sanitat

PalmaL'Obra Cultural Balear (OCB) ha demanat a 50 diputats estatals del Grup Parlamentari Socialista i de Sumar –via el PSIB i MÉS per Mallorca– que interposin un recurs d'inconstitucionalitat contra el Decret llei 5/2023 que elimina el requisit del català per als professionals sanitaris del sistema públic de salut. "En el decret hi concorren motius de possible inconstitucionalitat i consideram imprescindible que el Tribunal Constitucional s'hi pronunciï", ha assenyalat el membre de la junta directiva de l'OCB Antoni Llabrés. Per una banda, l'entitat ha explicat en un comunicat de premsa que la figura del decret llei no està justificada a bastament, tal com preveu l'article 49 de l'Estatut d'Autonomia. "No es tracta d'un cas d'extraordinària i urgent necessitat", ha argumentat Llabrés. "No s'hi conté una definició explícita i raonada de la situació, com exigeix la jurisprudència constitucional, que pugui legitimar l'actuació del Govern", diu la nota de l'OCB, que també lamenta que la utilització del decret llei "substitueix el Parlament", pel fet que aquesta figura no comporta totes les garanties del tràmit parlamentari.

Per a l'Obra, tampoc no es dona el que el Constitucional denomina "connexió de sentit" entre la situació declarada com a extraordinària i urgent i les mesures concretes que s'hi adopten. "No és cert que l'exigència de coneixements de llengua catalana suposi un problema per accedir a la funció pública en l'àmbit sanitari. Ho demostra el fet que, en els actuals processos d'estabilització, a 38 de les 49 categories de personal sanitari –2.035 places de 2.283– hi havia més candidats capacitats lingüísticament en català que places", continua el comunicat. L'OCB proposa que, per a la resta de categories, s'apliqui una moratòria de dos anys.

Sense xifres

Segons l'entitat, el Govern "no ha estat capaç d'aportar cap dada sobre una eventual relació de l'exigència del català i la mancança de professionals sanitaris", que "no és privativa de les Balears", sinó que es dona "a totes les comunitats autònomes, també en aquelles que només tenen el castellà com a llengua oficial". A més, l'OCB ha recordat que el president del Col·legi Oficial de Metges (COMIB) i la presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres (COIBA) "han reiterat aquests mesos que la llengua catalana no representa cap obstacle per a la incorporació de professionals a la sanitat pública" i que el cost de vida i de l'habitatge en són el problema principal.

Llabrés també ha recordat que el decret afecta "l'exercici del dret d'opció lingüística previst a l'article 14.3 de l'Estatut", el qual disposa que "els ciutadans de les Illes Balears tindran dret a dirigir-se a l'Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada". "És evident que l'absència d'un personal sanitari capacitat lingüísticament impedeix que el ciutadà pugui fer ús d'aquest dret en la seva interacció amb la sanitat pública", continua el comunicat. A més, l'OCB remarca que bona part de les reclamacions que va registrar l'Oficina de Drets Lingüístics fan referència a "vulneracions dels drets lingüístics dels ciutadans en l'àmbit sanitari".