L'OCB inicia l'ofensiva contra el Pla de segregació lingüística i en demana la suspensió al Tribunal Superior
Al recurs judicial, el considera "nociu, il·legal, no equitatiu i contrari a la legislació". És per això que es demana que no entri en vigor fins que es resolgui la qüestió
PalmaL'Obra Cultural Balear (OCB) ha interposat un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) contra el Pla de segregació lingüística, que s'aplicarà a Primària a partir del curs 2024-2025. En aquest escrit, l'entitat demana la suspensió del Pla pilot per considerar-lo "nociu, il·legal i no equitatiu", i per evitar que entri en vigor fins que es resolgui el plet, petició a la qual el Tribunal haurà de respondre en els pròxims dies o setmanes.
L'entitat considera, en un comunicat, que la suspensió del Pla és una mesura “necessària” per evitar que el recurs contenciós administratiu perdi la seva finalitat legítima, “ja que l’aplicació del Pla Vera, durant el temps que duri el procés, podria provocar perjudicis irreversibles en el sistema educatiu balear, pel fet que, entre d’altres, es materialitzarà un efecte segregador”. Cal recordar, a més, que la implantació del Pla genera rebuig en la major part de la comunitat educativa i teixit cultural. De fet, una enquesta feta per l’STEI entre tots els centres públics de les Illes ha constatat que el 94% no s’hi adherirà. El 7% restant queda pendent de la decisió que adopti el claustre.
L'elecció de llengua, limitada al primer ensenyament
L'OCB també afirma que el Pla “és incompatible amb el model educatiu vigent de la nostra comunitat autònoma, denominat de "conjunció lingüística" o "bilingüisme integral", reiteradament avalat pel Tribunal Constitucional i els tribunals ordinaris”. Els encarregats de decidir les regles que determinen la llengua en què s’imparteixen les diverses matèries “són els poders públics”. “Les famílies participen en el procés d’elaboració dels projectes lingüístics, però no tenen una facultat d’elecció de llengua, que només està legalment reconeguda, de manera limitada, en el denominat primer ensenyament”, diu l’entitat.
Per altra banda, L’OCB alerta que vulnera el Decret de mínims amb relació a les matèries que s’han d’impartir en llengua catalana, i que el fet d’aplicar-lo "suposaria una interferència en l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, a causa de l’onada de modificacions precipitades dels projectes lingüístics de centre que pretén la Conselleria." "Es tracta d’un pla no equitatiu, ja que la dotació addicional de recursos prevista està pensada només per a aquells centres que ja disposin d’espais i mitjans adients, és a dir, d’aquells que puguin organitzar una doble línia educativa en català i castellà", afegeix l'entitat.
Un risc per a la convivència i la cohesió
El president de l’OCB, Antoni Llabrés, considera que l’aplicació d’aquest Pla “suposaria, per primera vegada en la història, la separació dels alumnes per raó de llengua sense cap criteri pedagògic que ho justifiqui, una segregació que està clarament prohibida per la Llei de normalització lingüística i la Llei d’educació de les Illes Balears, i que posaria en risc la convivència i la cohesió social de la comunitat educativa”.
Derivat del fet de separar els alumnes, l’OCB apunta que la separació dels joves “podria crear subgrups lingüístics, afectar el rendiment escolar i beneficiar només els grups classe i els centres que finalment obtinguin els recursos addicionals permesos (més materials, més professors) promesos per la Conselleria d’Educació. En cap cas es tracta d’un pla per millorar les competències educatives de tots els alumnes de les Illes Balears, sinó que és un pla que crearà desigualtats i falta d’equitat, situacions que es volen evitar amb la petició de suspensió”.