L'OCB aplaudeix la sentència del TSJIB a favor de l'escola en català: "Avala el model lingüístic de les Illes"

PalmaL'Obra Cultural Balear (OCB) ha celebrat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que ha donat la raó al Govern i que ha rebutjat la petició d'un pare perquè el seu fill rebi un 25% de l'educació en castellà en una escola de Mallorca. La Sala Contenciosa Administrativa ha desestimat el recurs del progenitor, pel fet que "la petició no es fonamenta en cap llei autonòmica ni estatal". El president de l'OCB, Antoni Llabrés, ha assenyalat que la sentència "avala el model lingüístic educatiu de les Illes", i ha destacat que és un sistema "consolidat i consensuat des de fa dècades", que "va ser impulsat pel PP" i que es plasma a la Llei d'Educació de les Illes Balears (LEIB).

"Donam suport a aquest model i confiam plenament en la comunitat educativa, per això instam el Govern a reforçar-lo davant aquests intents d'erosió que pateix i demanam a la Conselleria d'Educació que abandoni ocurrències destinades al fracàs, com el Pla pilot de segregació lingüística", ha manifestat Llabrés.

L'OCB ha destacat que aquest rebuig arriba "la primera d'aquest tribunal que es pronuncia en relació amb diverses peticions de famílies i entitats". "El TSJIB afirma que no té dubtes sobre l'adequació a la Constitució del model lingüístic educatiu establert en la Llei balear d'Educació. Reafirma la correcció jurídica del model de conjunció lingüística o de bilingüisme integral, vigent a les Illes Balears, amb la negativa que pugui equiparar-se al model català d'immersió lingüística, per la qual cosa es posen en evidència algunes afirmacions de certs grups polítics i socials, i es destaca que el sistema balear no exclou l'ensenyament en castellà", ha explicat l'entitat en un comunicat.

Segons assenyala l'OCB, el tribunal recorda que "els poders públics", en col·laboració amb les escoles, són els que determinen la llengua oficial dels continguts educatius. De fet, aquest posicionament "rebutja de manera implícita" el dret a la lliure elecció de llengua per part de les famílies al primer ensenyament, una mesura que el Govern pretén aplicar a partir del curs que ve.

"La sentència deixa clar el paper important dels projectes lingüístics de centre basats en criteris pedagògics i en una anàlisi seriosa del context sociolingüístic de cada centre. Refusa que el 25% de castellà derivi de cap precepte legal, perquè es tracta tan sols d'un criteri adoptat pels tribunals amb relació a uns casos molt determinats de la comunitat autònoma catalana", continua el comunicat de l'OCB, que remarca que no es pot traslladar la jurisprudència relativa a la legislació educativa de Catalunya a les Balears. A més, la sentència "subratlla que el català pot esdevenir el centre de gravetat de l'ensenyament", sense perjudicar el coneixement d'ambdues llengües dels alumnes castellanoparlants.

MÉS per Mallorca també celebra la decisió

Pel que fa als partits polítics, MÉS per Mallorca també ha celebrat el pronunciament judicial: "És una demostració que la legislació educativa aprovada la passada legislatura blinda el sistema d’escola balear, en què el focus es posa en el dret de l’alumne a rebre una educació de qualitat que garanteixi la plena competència en les dues llengües oficials en acabar l’ESO", ha defensat el partit.

El coordinador de la formació ecosobiranista. Lluís Apesteguia, ha recordat que l'estudi Assoliment de la competència educativa en expressió oral en avaluació del diagnòstic a sisè de primària del curs 2017-2018, elaborat per l’IAQSE, va evidenciar que en els alumnes entre 11 i 12 anys, la suma dels nivells acceptable i satisfactori en català oral va aconseguir "només el 54,7%, mentre que en castellà arriba al 74,6%”. Amb aquestes dades a la mà, Apesteguia ha considerat que "reclamar més hores de castellà suposa defensar el dret a la ignorància dels infants, un dret a què no pot apel·lar cap progenitor sigui quina sigui la seva ideologia, perquè el Govern té el deure suprem de defensar els drets dels menors”.

Calvià, el focus

Entre el mes d'octubre i novembre del 2023, quatre famílies de l'IES Calvià, amb el suport de la plataforma espanyolista Plis Educación, varen sol·licitar a la Conselleria d'Educació que els fills poguessin rebre en castellà un 25% de les hores lectives. Plis va sol·licitar a Educació que complís "amb l'ordenament jurídic" i no tractàs aquesta família, ni les anteriors, "amb el mateix menyspreu a la jurisprudència de la Conselleria anterior" –del Pacte. "El respecte als drets lingüístics ha de demostrar-se amb accions, no amb meres paraules", va afegir.

Precisament, a principis de maig de 2024, el Govern es va oposar a la demanda de quatre famílies de Calvià que demanaven el 25% de les classes en castellà i en almenys una matèria no lingüística troncal. A través de l'Advocacia de la Comunitat, Educació va repassar la normativa existent. A l'escrit, s'hi explicava que a les Balears la legislació permet als pares triar la llengua al primer ensenyament. De fet, així es farà el pròxim curs. L'escrit també recordava que el sistema educatiu illenc es regeix pel Decret de mínims, que fixa un mínim del 50% de les hores de classe en català. A més, la legislació estableix que tots els alumnes han d'acabar l'escolarització obligatòria coneixent les dues llengües.

Cal recordar que l'IES Calvià, així com més de 200 altres centres educatius i entitats, han mostrat el seu rebuig a la implantació de l'elecció de llengua i el Pla pilot de segregació lingüística als centres, que arribaran a les aules el pròxim curs. En relació amb aquest darrer, l'STEI i ANPE asseguren que cap centre públic s'hi ha sumat. Pel que fa a la concertada, fonts sindicals asseguren que són una desena les que han demanat participar-hi.