OceanCare reclama reduir a la meitat la velocitat màxima dels vaixells que naveguen entre les Balears i la Península

PalmaL'entitat conservacionista internacional OceanCare ha reclamat aquest dimarts reduir a la meitat la velocitat màxima dels vaixells que naveguen pel corredor de migració de cetacis (ubicat entre les Balears i la Península) pel qual, majoritàriament, hi passen vaixells portacontenidors i ferris de passatgers. Aquestes embarcacions sobrepassen els 20 nusos, i l'organització considera que en aquesta zona no s'haurien de superar els 10 per evitar col·lisions amb balenes i dofins, però també per reduir la contaminació en un context de crisi climàtica, segons ha defensat el responsable de polítiques marines d'OceanCare, Carlos Bravo. La proposta que fan també minvaria el renou que causen els motors dels vaixells, que perjudica la comunicació dels animals.

"La indústria marítina és un dels sectors que menys esforços fan per reduir emissions: amb vista al 2050 només preten reduir-ne el 50%, de manera que ni tan sols compliran els acords de París", ha afirmat Bravo en una roda de premsa al Centre Cultural Sa Nostra de Palma. El responsable ha considerat que la limitació hauria de ser obligatòria i aplicable a tots els vaixells perquè les empreses no pateixin un desavantatge competitiu. Així i tot, veu bé que es pugui analitzar que la restricció sigui proporcional a cada embarcació. La proposta d'OceanCare s'ha fet perquè el Ministeri per a la Transició Ecològica està desenvolupant el pla de gestió del corredor, motiu pel qual l'entitat pretén influir perquè el pla no acabi sent "paper banyat", com ha dit Bravo.

Bravo també ha defensat la mesura assenyalant que, a causa de la crisi del 2008, el sector va ordenar reduir la velocitat dels vaixells per estalviar combustible. "Es va fer per motius econòmics, ara cal que es tingui en compte l'aspecte ambiental", ha afegit el representant, que en la roda de premsa ha presentat l'informe Aguas silenciosas para ballenas y delfines. La oportunidad única de evitar, reduir y mitigar las actividades generadoras de ruido submarino en el Corredor de Migración de Cetáceos del Mediterráneo. Segons el document, diversos estudis han certificat que reduir només un 10% la velocitat dels vaixells pot fer baixar el consum de combustible un 19% i un 40% el renou causat pels motors. A més, segons el tipus d'embarcació, es podrien minvar les emissions contaminants de CO2 entre un 13% i un 24% si els vaixells baixen la velocitat un 10% i un 20%, respectivament. El mateix informe afirma que limitar un 10% la velocitat redueix un 50% els impactes amb cetacis.

"No és casualitat que l'informi es presenti a les Balears, que són líders en la protecció del medi marí", ha assenyalat el president de la Fundació Marilles, Aniol Esteban, que ha donat suport a la proposta de l'organització conservacionista creada el 1989 i amb seu a Suïssa. Esteban, però, ha dit que aconseguir fites ambientals importants no és tan difícil a Espanya perquè moltes comunitats estan molt endarrerides en aquesta matèria. "El lideratge no només es demostra sent el primer, cal posar en marxa mecanismes per impulsar les noves normatives", ha defensat el president.

El responsable de relacions internacionals d'OceanCare, Nicolas Entrup, ha reiterat que el renou dels motors provoca estrès, afecta la reproducció i dificulta la mobilitat de la fauna marina, des del fitoplàncton fins a les balenes. També ha recordat que el renou és reconegut com un factor contaminant per part de la Comissió Europea i les Nacions Unides, i que els estats membres de la UE es varen comprometre el 2008 a establir mesures per minvar-ne l'impacte. El volum de renou en aigües europees, però, s'ha multiplicat entre el 2014 i el 2019, segons Entrup. El membre de l'entitat Alnitak Alexander Sánchez, que també ha donat suport a la proposta d'OceanCare, ha dit que el corredor mediterrani pot ser una zona "ben gestionada" i un "exemple per al món".

Per poder establir una reducció de la velocitat permesa proposada per l'entitat, cal que el govern espanyol reclami a l'Organització Marítima Internacional que el corredor de cetacis sigui considerat com a zona marina particularment sensible. Els representants d'OceanCare ja han plantejat la proposta a la Direcció General de Biodiversitat, Boscos i Desertificació i la Direcció General de la Costa i el Mar, que formen part del Ministeri per a la Transició Ecològica. Sobre això, Bravo ha comentat que també són conscients dels impactes que el trànsit marítim té envers els cetacis, i que el Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas està fent un estudi al respecte. Pròximament els conservacionistes d'OceanCare es volen reunir amb la Direcció General de la Marina Mercant.