L'ocell volador més pesat del món torna a les Balears quasi dos segles després

PalmaL'ornitòleg Roger Casas Majoral ha identificat i fotografiat un exemplar d'avitarda o pioc salvatge (Otis tarda), l'ocell volador més pesat del món, al Caló de Sant Agustí, a Formentera. Es tracta d'una espècie que a les Balears no s'havia albirat des de feia quasi dos segles, tenint en compte que la darrera vegada que va ser vist va ser a final del segle XIX a Menorca. Casas ha reconegut a l'ARA Balears que desconeix per què ha arribat a l'Arxipèlag i fins quan hi serà.

Cal dir, però, que a final del segle XIX es varen localitzar dos exemplars d'avitarda (un el 1807 i l'altre el 1830) a les Illes, però de llavors ençà no s'havia tornat a albirar més. L'exemplar que ha arribat a les Illes és un mascle que hauria nascut enguany, segons Casas. L'ornitòleg ha explicat que és "habitual" que els mascles s'allunyin 100 o 200 quilòmetres de la seva zona per cercar menjar, però no "més de 1.000", com ha passat en aquest cas.

A més de ser l'au més voluminosa i pesada que pot volar, les Otis tarda també destaquen per un altre tret particular: són de les poques espècies on hi ha la meitat de mascles que de femelles. Roger Casas Majoral ha comentat que són les femelles qui trien els mascles amb qui s'aparellaran i que molts exemplars moren sense haver-se reproduït. A més, l'ornitòleg també ha assenyalat que els mascles d'aquesta espècie poden arribar a pesar uns 15 quilos i han d'alimentar-se més de l'habitual per poder volar i sobreviure.

Casas ha assegurat que durant les tasques d'alimentació molts ocells d'aquesta espècie moren. La mortalitat entre els mascles és molt elevada, molt més que en el cas de les femelles. L'ornitòleg ha explicat que no es pot preveure quant de temps quedarà a les Balears l'exemplar albirat a Formentera, però el més habitual és que torni al lloc on va néixer per reproduir-se i morir, encara que ha remarcat que "potser quedarà a les Illes un dia o sis mesos, no ho podrem saber mai".

L'Otis tarda sol viure a extenses planes cerealistes en les quals encara es practica una agricultura tradicional escassament intensificada. Cal remarcar que Espanya alberga la meitat de la població mundial d'aquesta espècie.