Per què l’ocupació d’habitatges no és un problema greu a les Balears

PalmaBasta fer una ullada a les xifres del Ministeri de l’Interior per posar en context la magnitud del fenomen de l’ocupació d’habitatges a les Balears: l’any 2019 es varen registrar 285 denúncies per ocupacions d’immoble, mentre que les denúncies per lesions varen ser 801, els delictes contra la llibertat sexual varen arribar a 584, els robatoris amb violència i intimidació foren 1.230 i els robatoris amb força a domicilis i establiments es varen elevar a 4.110. I cal afegir que, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, l’any passat es varen fer 1.834 desnonaments a les Illes: 297 per execucions hipotecàries i 1.470 a persones que vivien de lloguer.

Tot i això, els partits de la dreta han intensificat la seva ofensiva contra l’ocupació, reclamen desallotjaments exprés i condemnes més dures, i han criticat el Govern de Francina Armengol per la seva inacció. La mateixa presidenta va esgrimir una altra dada al Parlament per negar que aquest sigui un problema greu i urgent a l’Arxipèlag: mentre que l’ocupació il·legal s’ha incrementat a l’Estat un 4,8% durant el primer semestre del 2020 en comparació amb el 2019, a les Illes ha minvat un 19,5% -de 164 denúncies s’ha passat a 132-. En comunitats com Catalunya i el País Valencià, l’ocupació ha augmentat un 11,6% i un 12,3%, respectivament.

El dissabte dia 3 el president del PP balear, Biel Company, va convocar els mitjans de comunicació a Son Roca, a Palma, per clamar en defensa dels “particulars als quals han ocupat els seus immobles” i lamentar que la llei protegeixi més “els posseïdors il·legals”. Però, al contrari del que alguns volen fer creure, els propietaris particulars no haurien de patir cada pic que parteixen de casa uns dies. L’advocat i militant de la PAH Víctor Cornell assenyala que la majoria d’habitatges que s’ocupen són de bancs i de fons d’inversió. “Jo diria que estam parlant del 90% dels immobles”, afegeix. El magistrat i membre de Jutges per a la Democràcia Xim Bosch assegura que “aquest percentatge és correcte”, encara que no està registrat en cap estadística oficial, sinó que “es veu en els casos que arriben als jutjats”. A més, “que una persona se’n vagi de casa seva i li entrin no és ocupació, sinó una violació del domicili”, aclareix Cornell. En aquest darrer cas, “la policia ha d’actuar i el procediment és molt ràpid”. En canvi, si un habitatge està buit i no hi viu ningú, es tracta d’un delicte d’usurpació, que té una pena de multa de tres a sis mesos en el codi penal -la violació del domicili es castiga amb penes de presó de fins a dos anys-.

El director general d’Habitatge del Govern, Eduard Robsy, hi està d’acord. Considera que la majoria d’ocupacions a les Balears “responen a delictes d’usurpació, principalment de bancs”. “Em sorprèn que forces polítiques d’un àmbit més conservador hagin entrat en aquest joc, perquè el particular té mesures a la seva disposició per preservar el seu dret”, comenta sobre el posicionament de la dreta.

Segons el portal Fotocasa, el preu del lloguer a les Balears ha pujat un 49% els darrers cinc anys -de 8,43 euros el metre quadrat l’any 2015 a 12,55 el mes de juny d’enguany-. “El problema és que la dinàmica d’especulació dels darrers vuit anys s’ha incrementat d’una manera exponencial, amb augments dels preus de lloguer d’entre un 40% i un 50%”, apunta la regidora de Model de Ciutat, Neus Truyol, que considera que el focus s’hauria de posar aquí i no en l’ocupació. La irrupció del coronavirus ha agreujat encara més la situació. “Plou sobre banyat, perquè els ingressos de la classe treballadora ja baixaven abans del covid-19”, afegeix Truyol, que també indica que un 15% dels 3.300 casos que ha gestionat l’Oficina Antidesnonaments de l’Ajuntament de Palma han estat per ocupació. Cort intervé en aquests casos sempre que el propietari de la casa sigui un gran tenidor, tant un banc o com un fons d’inversió.

23 famílies amb 15 infants

“L’ocupació és l’única sortida per a persones de tota classe” i els ocupes no tenen un perfil concret, explica la portaveu de la PAH, Àngela Pons. “Hi ha gent que fa anys que espera un habitatge social. Fins i tot ara tenim una senyora de 70 anys que ha hagut d’ocupar, i que estava sense llum ni aigua. També hi ha casos de dones maltractades i famílies amb infants discapacitats”, assenyala.

“Ocupam des del gener, vàrem entrar-hi durant el temporal Glòria. Vàrem començar amb tres habitatges i ara som 23 famílies amb 15 infants i també set persones grans, una de tota sola”, explica Marta, que s’amaga darrere d’un nom fictici per por que coneguin la seva situació a les cases on fa net. Marta treballava durant la temporada en un hotel, on li pagaven 785 euros al mes, però no era fixa. Amb l’esclat de la pandèmia, li varen dir que no tornàs i la família sobreviu amb una ajuda de 400 euros mensuals. “Els meus pares, els meus tres fills [de 21, 16 i 12 anys] i jo vàrem acabar dormint al cotxe, fins que un amic del meu fill gran li va dir que hi havia habitatges d’un fons d’inversió desocupats”, explica. Ara viuen allà, en un edifici al carrer Camèlies de Cala Millor.

Quant a la imatge pública que té l’ocupació, Marta reconeix que sent “impotència”. “No m’agrada viure així, però la situació m’hi ha obligat”, continua, i explica que sobretot la preocupa la seva filla, que cursa primer d’ESO en un institut de la zona. “Ella és qui pitjor ho du, perquè és la que està més aferrada a mi”.

Bancs ocupats

A Palma, dues sucursals bancàries varen ser notícia la setmana passada perquè les havien ocupades, encara que en circumstàncies molt diferents. D’una banda, membres de l’associació Frente Obrero varen entrar dilluns en unes antigues oficines del banc Cajamar -tancades des del 2014, segons ells- per cedir l’espai -asseguren- a organitzacions i associacions socials i culturals. Han batejat el nou local amb el nom de Casa Obrera. Segons aquesta organització, l’ocupació que han fet també és una acció reivindicativa, perquè Cajamar va ser “responsable de centenars de desnonaments” i després va acabar “rescatada amb doblers públics”.

A l’antiga seu de Bankia de l’avinguda Gabriel Alomar hi viuen dos sensesostre expulsats del parc Pocoyó per l’Ajuntament palmesà. Els veïns de la finca els varen intentar desallotjar il·legalment aquest dimarts passat tapiant la planta baixa de l’edifici, però la Policia Local va fer aturar les obres després de comprovar que es feien sense permís ni autorització judicial.