Ocurrències polítiques per combatre la naturalesa

MaóEls darrers temporals que han sacsejat la costa menorquina han fet desaparèixer una de les platges més turístiques de l’illa, Sant Tomàs i Binigaus (es Migjorn). De la mateixa manera, Cala Galdana (Ferreries) també ha patit les conseqüències meteorològiques. Davant les intencions dels ajuntaments per restituir les platges afectades, experts i entitats aposten per deixar actuar la naturalesa i apunten a l’erosió dels sistemes dunars com el principal problema.

La zona de Sant Tomàs acumula els darrers anys el major desgast, propiciat bàsicament perquè es tracta d’una platja oberta i rep l’impacte del vent de manera virulenta. La pujada del nivell de la mar ha fet desaparèixer l’arena, les passarel·les han quedat destrossades, i també ha provocat nombrosos desperfectes a la zona dunar.

La batlessa del Migjorn, Antònia Camps, va proposar en el seu dia posar-hi un dic, amb l’objectiu d’aturar l’onatge i evitar la desaparició d’arena. Una segona alternativa passaria, com ja es va fer anys enrere, per emprar un vaixell, recollir arena de la mar i dur-la a la platja. Cal recordar que els hotels de primera línia de Sant Tomàs han fet inversions els darrers anys per millorar-ne la qualitat. Així, aquest indret s’ha convertit en una destinació per a persones d’elevat poder adquisitiu. De moment, el consistori no demanarà la declaració de zona greument afectada, ja que la Demarcació de Costes assumirà els costos de reparació dels danys a les platges.

En el cas de Cala Galdana, un informe tècnic elaborat per l’Ajuntament de Ferreries sobre els desperfectes causats pels temporals al passeig marítim conclou que serà necessària la demolició dels trams afectats i la seva reconstrucció. L’informe assenyala la important erosió de la platja i la pèrdua de més de mig metre d’altura d’arena, fet que va comprometre l’estabilitat del passeig marítim. A diferència del Migjorn, l’ajuntament del municipi sí que sol·licitarà al govern espanyol la declaració de zona greument afectada.

L’ajuda estatal finança el 50% del cost del projecte de restitució. El batle de Ferreries, Pedro Pons, explica que la zona afectada del passeig és de 90 metres, que han caigut per l’efecte de l’erosió de l’aigua. “Demanarem la declaració per rebre de l’Estat la meitat del cost de l’obra. A més, per al 50% restant cercarem el compromís d’administracions com el Govern i el Consell de Menorca. L’objectiu és tenir-lo llest amb vista a la pròxima temporada turística”, afirma.

Té sentit reconstruir?

El debat està servit, perquè els experts i les entitats ecologistes no veuen lògic apostar per mesures correctores que impliquin més ciment. El responsable de l’Ordenació Territorial del GOB Menorca, Miquel Camps, recorda que la ciència adverteix des de fa anys de la pujada del nivell de la mar, un procés que s’accelerarà els propers anys. “L’escalfament de la terra està provocant que es fonguin els pols i les glaceres que tenim a Europa. L’augment de la temperatura de l’aigua n’incrementa el volum i multiplica aquest efecte”, detalla.

L’escalfament de l’aigua també incrementa les possibilitats que hi hagi tempestes més extremes. “Tots els estudis científics que analitzen el comportament de la mar van en aquesta direcció, i és evident que totes aquelles infraestructures que s’han construït a prop de la mar s’hauran d’anar adaptant, no hi ha cap altra alternativa”, apunta.

En el cas dels ports marítims, Camps no veu amb mals ulls que s’adaptin els dics per protegir aquests espais, entesos com a zones estratègiques, però en cap cas aconsella expandir aquest model a les urbanitzacions costaneres. “Tal vegada és el moment per replantejar-se la desconstrucció d’alguns passejos marítims que van impedir la formació de dunes, i entendre que el món està canviant molt respecte del de fa cinquanta anys”, adverteix.

Per la seva banda l’exconseller de Medi Ambient del Govern, Miquel Mir, especialista en sistemes dunars i coneixedor dels casos de Sant Tomàs i Cala Galdana, explica que són espais costaners subjectes a la força de la mar, tot i que especifica que l’impacte a Sant Tomàs és més gran que a altres zones. “Hi ha episodis puntuals d’erosió i altres que fan que hi hagi una tendència a recuperar els perfils sedimentaris. El problema és quan ens trobam urbanitzacions on s’ha construït i s’ha eliminat el sistema dunar associat a la platja, i el poc que queda és un sistema molt fragmentat”, assenyala.

Aquesta circumstància implica l’eliminació de la reserva d’arena de la platja. D’aquesta manera, els patrons de recuperació sedimentària són molt més lents quan hi ha processos d’erosió, perquè el sistema platja-duna que està connectat des de la part submergida fins a l’interior de les dunes ha quedat desmantellat. “Sant Tomàs està totalment exposada a l’onatge i a Menorca és l’exemple d’aquests episodis. Curiosament, a prop trobam la platja de Son Bou, també molt urbanitzada, però allunyada de la línia de costa i amb un sistema dunar que separa la platja de la zona humida”, especifica Mir.