"Si odies l'espanyol, fes servir l'anglès": denunciat un metge que demana no fer servir l'euskera

BarcelonaNi per les xarxes ni per correu electrònic ni verbalment. La via que va fer servir un anestesista de l'Hospital Alto Deba d'Arrasate (País Basc) per instar un altre metge a no fer servir l'euskera va ser l'historial clínic d'un pacient. L'anestesista expressava així la seva indignació perquè els historials estaven escrits en euskera: "Dear colleagues: if you hate Spanish, please fill the patient records in English" (Estimats companys: si odieu l'espanyol, escriviu l'historial clínic en anglès), va escriure el juny del 2022. El següent es va registrar el setembre del 2022: "Dear colleagues: if you hate Spanish, please fill the patient records in English, that is the European official language and can be understood by all the fellows of the center" (Estimats companys: si odieu l'espanyol, escriviu l'historial clínic en anglès, que és una llengua oficial europea i la poden entendre els companys del centre). El darrer missatge, molt similar als anteriors, també va ser escrit al setembre.

Els historials eren de pacients d'Aitor Montes, un metge de família que treballa en un centre d'atenció primària d'Aramaio. Montes ha denunciat l'anestesista que va entrar a l'historial clínic, segons el metge sense informar-ne al pacient, per instar-lo a no tornar a utilitzar l'euskera. En la denúncia, que ha interposat a la comissaria de l'Ertzaintza, Montes explicita que ha estat "coaccionat i difamat" en un document públic. Montes, que també ha interposat una queixa a l'Hospital Alto Deba, està força angoixat. "Fa vint anys que treballo com a metge i mai m'havia passat una cosa així", explica. El metge d'Aramaio assegura que utilitza els dos idiomes, el castellà i l'euskera, en funció del pacient. "Em sento humiliat, ultratjat i amenaçat simplement per utilitzar l'euskera al País Basc", diu.

Vaga de fam

Montes lamenta que l'anestesista continuï treballant com si no hagués passat res: "Ahir [dilluns] vaig tenir una reunió amb el gerent de l'Hospital Alto Deba i vaig demanar que hi hagi canvis en el codi ètic, perquè això no torni a passar, modificacions en el protocol per si es dona el cas que algú no entén l'euskera demani els recursos per traduir l'historial, i una declaració pública de solidaritat amb mi com a treballador i que se'm reconegui el dret a utilitzar l'euskera", diu. Si no es fa res, assegura Montes, el dos de maig començarà una vaga de fam.

Montes és un activista a favor de l'ús de l'euskera i, en el passat, ha publicat diferents estudis que reivindiquen un increment de l'ús d'aquesta llengua en el sistema sanitari públic basc. És, de fet, l'impulsor de diferents cursos d'euskera i defensa el dret a utilitzar-lo a l'hora de fer els historials si aquesta és la llengua del pacient.

Reivindica millores en el model de normalització lingüística perquè es garanteixi l'atenció sanitària, oral i escrita en l'idioma del pacient tant en l'atenció primària com en l'especialitzada. Creu que l'actual sistema de normalització lingüística és insuficient. Al País Basc no és obligatori tenir coneixements d'euskera per entrar a treballar a la sanitat pública, però sí que es valora. "Es pot ser metge en un hospital o en un centre d'atenció primària sense parlar euskera, però sí que hi ha d'haver uns percentatges; per exemple, si s'ofereixen deu places de pediatria, alguns d'aquests pediatres han de parlar en euskera", detalla Paul Bilbao, secretari de l'ONG basca Kontseilua, que treballa a favor de la normalització de l'euskera, i vicepresident de la Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística (ELEN), que promou l'ús de les llengües minoritàries europees. "És inacceptable i intolerable que s'infiltrin comentaris en contra de la llengua en els historials clínics. No es pot tolerar aquesta permissibilitat que fa possible que algunes persones tinguin el valor d'escriure coses així", denuncia Bilbao. De moment, la direcció de recursos humans de l'Osakidetza - Servei Basc de Salut ha posat el cas en mans dels seus serveis jurídics.