Ofensiva final per canviar el topònim de Maó als tribunals

CiutadellaLa polèmica interminable sobre el topònim de Maó torna a aixecar polseguera. Tres anys després que l’Ajuntament eliminàs la cooficialitat del nom bilingüe, que s’arrossegava des de 2012, l’associació Iniciativa por Mahón vol ressuscitar ara el debat. D’aquí a un any i mig, l’11 d’abril de 2026, té assenyalada la vista perquè la Sala del Tribunal Superior de Justícia resolgui el contenciós administratiu que va interposar contra aquesta mesura, i el president de l’entitat, Juan José Gomila, vol començar a preparar el terreny.

Conscient del nou tarannà ideològic a la seu de la Plaça Biosfera, ha convidat el conseller de Cultura, Joan Pons Torres, a fer-ne una conferència al·lusiva divendres vinent a l’hotel Port Mahón. Exdirector de Sa Fundació, Pons Torres hi presentarà el seu llibre Sa llengua de Menorca. En defensa des menorquí, un tresor filològic en perill d’extinció, on ataca les “fal·làcies catalanistes” que pretenen desprestigiar la modalitat insular de la llengua.

“El conseller és afí a la nostra reivindicació, hi està d’acord, i per açò l’hem convidat”, confirma Juan José Gomila, qui recorda el paper clau que juga el Consell insular en qualsevol canvi de topònim. El que ja va jugar, però, en contra, el 2021, quan el llavors president en funcions, Miquel Àngel Maria, “l’enemic número 1 de la nostra causa, va convocar un plenari a les nou de la nit, amb nocturnitat i traïdoria”, per tal de refrendar l’acord de l’Ajuntament.

“Estava obligat per llei a demanar informes a la UIB i a l’Acadèmia d’Història, però ho va obviar i, sense esperar que arribassin, va ratificar el nou topònim”, motiu pel qual Iniciativa por Mahón va presentar el recurs. L’argumentari, encarregat a l’advocat Francesc Marquès, incideix a contraposar la Llei de Normalització, que fixa que tots els topònims de les Balears han de ser en català, al fet que “a l’Estat espanyol no es pot prohibir cap toponímia en castellà, perquè n’és l’idioma oficial”.

Més encara, diu Gomila, en el cas de Maó, “un nom amb més de 700 anys d’història, que és la base espiritual de la Menorca actual i que és també una marca de comercialització prou estesa, com passa amb el formatge Mahón. Hi ha raons de conveniència comercial i turística amb molt de pes”.

Iniciativa va demanar l’any passat una consulta popular sobre el topònim i, fins i tot, el regidor de Vox a la corporació, Xisco Cardona, es va comprometre a impulsar l’ús de la fórmula històrica “Mahó” si governava. També l’associació Hablamos Español hi ha ficat cullerada i ha recordat que el castellà és la llengua oficial a l’Estat, “també a Maó”, i que, per tant, s’hauria de mantenir el topònim bilingüe, suprimit el 2021.

Des d’enguany mateix, al DNI ja surt només la versió catalana, única oficial, del topònim. No passa el mateix a les carreteres, on encara no s’han substituït totes els senyals que llueixen la fórmula bilingüe del nom de la ciutat. De fet, tot i que ja tornava a governar l’esquerra des de 2015 (una coalició del PSOE amb els econacionalistes d’Ara Maó), van haver de passar sis anys fins que l’Ajuntament apostés de bell nou pel nom Maó. El Govern li va haver d’enviar un requeriment perquè complís amb la Llei de Normalització i recuperàs el topònim que ja havia tingut entre 1986 i 2012.

El nou grup Fem-ho en Català, format per antics voluntaris de Plataforma per la Llengua, rebat les pretensions d’Iniciativa por Mahón i acusa el conseller de Cultura de “treballar des de les institucions per destruir el català com a llengua pròpia de Menorca”. “Cerca elements de distorsió per fer front a l’ús de la llengua normativa a l’illa”, denuncia Lluís Bernet. “El conseller empra l’estratègia de Maquiavel de dividir per triomfar, confrontant de forma absurda el menorquí amb el català de Menorca. Quan el vegi –apunta– li demanaré molt seriosament si un asturià i un sevillà parlen la mateixa llengua. Crec que és ben obvi”.

Soci fundador de Fem-ho en Català, Bernet es plega als dictats que reiteradament han anat fent les autoritats sobre la llengua per concloure que no hi ha d’haver més topònim oficial que l’actual, Maó. “És un debat que dura segles, però la ciència lingüística hi ha posat ordre, així que no té cap sentit contravenir-la pels moviments d’una minoria. Quan la universitat s’hi pronuncia, els polítics i el carrer ho han d’assumir”.

Fem-ho en Català s’empara en el pronunciament de la secció de Llengua i Literatura de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), que s’oposà ja el 2012 a la fórmula bilingüe llavors promoguda pel PP i demanà que retiràs la seva proposta. L’argument fou que la Llei de Normalització reconeix “com a única forma oficial la catalana”.

L’IME criticà com “intolerable l’exercici de demagògia basada en el falsejament de la veritat” i recordà el criteri de Francesc de Borja Moll, Fill Il·lustre de Maó, que els topònims “no poden tenir formes ortogràfiques contràries a la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC)”. A més, destacà que grafiar el nom Maó no afecta l’oralitat del mot encara que s’escrivís amb h.

“La normativització de Maó no es va fer per motius polítics i ideològics, com asseveren alguns mal informats, sinó per adaptar el nom a la normativa general de la nostra llengua, tal com recomanen els organismes internacionals”, remarca. Segons l’IME, “pensar que Mahón és una denominació internacional coneguda i respon a una marca comercial i turística no és estrany, però qui pensa així demostra una manca d’autoestima i una idea reduïda de la identitat popular, ja que empra la cultura com a subalterna dels interessos materials”.

L’IME entén que l’oficialitat de l’exotopònim castellà “és absolutament improcedent i innecessària”, així com contrària al deure de l’Administració de “protegir i fomentar l’ús del més dèbil” i de facilitar la integració dels castellanoparlants “en la llengua pròpia de la comunitat territorial”.

De la fira del llibre al ‘Principet’

La postura del conseller, contrària al català normatiu, és visible des que, pocs mesos després d’assumir el càrrec, promogué la decisió d’estendre la Fira del Llibre en català a altres llengües, fins que va haver de rectificar per la pressió dels llibreters. Després anuncià la declaració del menorquí com a patrimoni cultural immaterial i ha impulsat una innovadora iniciativa per poder emprar stickers a les converses de WhatsApp que inclouen expressions típiques menorquines.

Aquest passat mes d’octubre també donà suport a l’edició menorquina d’El Petit Príncep, el clàssic d’Antoine de Saint-Exupéry que impulsa l’editor Jaime Arbonés. Però el compromís de comprar 30 exemplars i fer-ne el pròleg se li ha girat en contra. Eduard Robsy (PSOE), des de l’oposició, ha alertat aquesta setmana que el Consell hauria col·laborat en una edició ‘pirata’, ja que no compta amb l’autorització dels autors que en tenen els drets.

El conseller no ha atès la petició de l’ARA Balears per poder pronunciar-se respecte d’aquest tema.