“Valor tenir un ofici més enllà de l’art, perquè el visc com un plaer”

PalmaMar Barceló Suau (Palma, 1981) va néixer envoltada d’art i creativitat. Des de ben petita observava el seu pare pintar al taller de casa. “Ma mare era qui feia feina fora de casa i mon pare es dedicava al treball de criança i domèstic”, recorda. La inquietud artística va fer que partís a estudiar Belles Arts a Barcelona, on també treballà a museus i escoles. Entusiasta i reflexiva, transmet serenor quan parla, sobretot si és sobre allò que l’apassiona: la pintura i l’educació. “Valor el fet de tenir un ofici més enllà de l’art perquè em permet viure’l com un plaer i no com una feina”, reconeix.

Sa Galania. Juntament amb Rosa García, Mar ha dedicat una dècada a aquest projecte que sorgí de la voluntat d’establir relacions amb la comunitat a través d’experiències artístiques. “En una societat de consum com la nostra , el teixit social i les relacions intergeneracionals s’han difós fins a gairebé desaparèixer”, lamenta. Amb la voluntat de revertir-ho, fundaren Sa Galania, entitat que vincula art i educació. El projecte ‘Territoris de trànsit’ és una de les propostes que ha tingut més ressò, ja que explora les vivències, memòries i desitjos dels veïns d’algunes barriades de Palma. “El problema és que costa molt sostenir aquestes iniciatives en el temps, no es disposa d’un compromís institucional ni d’un suport econòmic que ho faci possible”, lamenta.

Educació artística.Actualment, és docent d’educació plàstica a Primària i Secundària a l’escola Nau. “M’agrada que els infants s’adonin dels coneixements que adquireixen, perquè així també siguin conscients del que no saben i tinguin opinió”, explica. En aquest sentit, comenta que a les sessions d’art els infants conversen molt sobre dubtes, problemàtiques i reflexions. “No cal fer malabars perquè els infants se sentin atrets per l’art, ben al contrari; l’acte creatiu és inherent a la condició humana”.

Museïtzació.Considera que els museus poden ser llocs que atreguin els infants, si estan adaptats també a ells. “La majoria dels museus i comissariats estan dissenyats amb una mirada adultocentrista”, diu. “La visita dels infants no hauria de ser únicament un programa d’activitats annex, sinó que s’haurien de dissenyar els museus amb una mirada inclusiva que aculli tota la comunitat”.

Creació pròpia. “Entre fills i feina, el temps va molt car”, reconeix. Per això, darrerament utilitza tècniques que li proporcionen un resultat més ràpid, com ara les aquarel·les, les ceres i els acrílics. “M’apassiona descobrir nous materials amb els quals fer gravat”, assenyala. “Darrerament estic investigant amb materials no tòxics i casolans amb els quals mossegar les matrius i van sortint coses interessants”, apunta.