L'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics ja està operativa

PalmaL'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics està operativa d'ençà d'aquest divendres. La Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca, a través de la Direcció General de Política Lingüística, l'ha posada en marxa després de mesos de preparació i l'ha dotada d'un equip tècnic de tres persones: un director –Albert Villaverde–, un assessor jurídic i un auxiliar administratiu.

El conseller d'Educació, Martí March; la secretària autonòmica d'Universitat, Investigació i Política Lingüística, Agustina Vilaret, i la directora general de Política Lingüística del Govern, Beatriu Defior, han presentat l'organisme aquest divendres en un acte a l'Arxiu del Regne de Mallorca. També hi han estat presents entitats cíviques relacionades amb els drets lingüístics, com ara l'Obra Cultural Balear, Joves de Mallorca per la llengua i Plataforma per la lLengua, i representants de l'àmbit del dret.

Defior ha explicat en la seva intervenció que les funcions de defensa i protecció dels drets lingüístics que tindrà l'Oficina seran les que assumia fins ara la Direcció General de Política Lingüística. Aquest departament va tractar una cinquantena de casos durant el 2020, "que serien equiparables als que tindrà l'Oficina", ha puntualitzat la directora general.

Per una banda, l'Oficina tramitarà reclamacions sobre la vulneració dels drets lingüístics i recollirà suggeriments sobre la tutela d'aquests drets. A més, atendrà consultes sobre aquesta matèria i la normativa que l'empara i divulgarà informació. Per altra banda, farà d'intermediària en casos de vulneració dels drets per mitjà de la col·laboració, l'assessorament i l'oferiment de recursos. Encara que no té capacitat sancionadora, podrà proposar mesures normatives quan es consideri necessari per garantir els drets lingüístics dels ciutadans de les Balears.

Agustina Vilaret ha recordat que els drets que es veuen més vulnerats són els del català i això "és el que provoca la necessitat d'una oficina de defensa dels drets lingüístics". "El català és la llengua que està situada en una posició més feble per la seva condició de llengua minoritzada", ha afegit. "Tant de bo no hagués d'existir l'Oficina, seria un bon símptoma", ha lamentat la secretària autonòmica.

"No cal esperar un miracle"

Per la seva banda, Martí March ha posat l'accent en la tasca de l'educació per la defensa dels drets lingüístics. El conseller ha reconegut que "de la mateixa manera que la Llei de normalització lingüística i el Decret de Mínims van suposar una fica molt importat, el que va passar els anys 2011 i 2015 també va marcar un abans i un després".

"Les dades diuen que coneixem la llengua, però que cal millorar-la. S'ha d'usar, ha de ser útil en tots els sentits i ha de ser una llengua de prestigi", ha reivindicat March. En aquest sentit, ha declarat que "no cal esperar un miracle de l'Oficina: el miracle l'hem de fer entre tots".