L'Oficina Insular de l'Habitatge ja cerca pisos a la Península per a famílies que no poden pagar el lloguer aquí
Tot i que es tracta de casos puntuals, els responsables asseguren que "no esperàvem haver de triar aquestes opcions" quan es va crear el servei fa un any
PalmaEls serveis públics d'atenció a la ciutadania en matèria d'accés a l'habitatge han començat a treballar per recol·locar famílies a altres punts de l'Estat, davant la impossibilitat en alguns casos d'aconseguir una llar a un preu assumible. Cal remarcar que en aquesta situació hi ha persones amb contracte laboral i una nòmina, però les pujades de preu dels darrers mesos han reduït al límit les seves possibilitats de trobar una llar. Així ho han confirmat a l'ARA Balears els responsables de l'Oficina Insular d'Habitatge del Consell de Mallorca i l'IMAS, i també dos treballadors socials d'un important ajuntament de les Balears.
Aquestes operacions, que encara són poc significatives numèricament, s'estan fent amb la col·laboració d'entitats d'altres indrets de la Península per tal d'assegurar que les migracions per manca d'habitatge no impliquin una complicació més gran que la realitat que ja viuen algunes famílies usuàries de serveis com l'Oficina Insular d'Habitatge.
"La situació és molt difícil i, evidentment, parlam de casos concrets i puntuals. Però ja estam en contacte amb serveis socials de la Península per mirar de trobar pisos o cases més accessibles en termes de preu, sempre en coordinació i amb la total acceptació de les famílies afectades", explica a l'ARA Balears la coordinadora de l'Oficina Insular d'Habitatge, Carolina Solano. La coordinadora explica que "hi ha gent que, per raons de vincles familiars i de situacions laborals i personals, no tenen cap inconvenient a tornar a provar-ho a una altra comunitat, per molt que suposi començar de zero". "L'objectiu prioritari de qualsevol família és poder tenir una llar en condicions, i per a alguns ara mateix això implica provar sort a fora", afegeix. "Fa només un any, quan es va muntar aquest servei, no pensàvem haver de cercar aquest tipus de recursos i opcions", reflexiona.
Cal tenir ben present que el cost de l'habitatge no atura de pujar a les Balears, tal com va confirmar fa uns dies el darrer informe de la societat de taxació Tinsa, que ja situa l'esforç salarial dels illencs per tenir un habitatge a prop del 60% (58,6%), 24 punts per damunt de la mitjana estatal.
De la mateixa manera, dos treballadors socials municipals contactats per l'ARA Balears, que demanen no ser identificats, han explicat que "s'estan donant situacions de fugida de les Illes per manca de viabilitat econòmica". No és, com es podria pensar, un problema d'ingressos, sinó de cost de la vida. "L'habitatge ara mateix és una càrrega impossible per a milers de treballadors i, efectivament, s'estan produint processos de retorn a la Península, encara que de moment són molt puntuals, perquè normalment ja hi ha uns vincles, sobretot dels fills, que no són fàcils d'afrontar", explica un dels treballadors socials.
En aquesta mateixa línia, el sociòleg i tècnic de Càritas, Tomás Ubrich, explicava fa uns dies a l'ARA Balears que l'escalada de preus "ha fet que, en poc temps, els ciutadans hagin passat de dedicar sis euros de cada deu que guanyen a necessitats bàsiques, com l’habitatge, la calefacció i altres subministraments, a haver-n’hi de destinar vuit”. Aquest expert anticipa que la situació límit que es viu tindrà conseqüències també per a les empreses a l'hora de trobar treballadors, com fa uns anys que ja passa.
Les peticions desborden els serveis
Tant els serveis públics com diferents ONG confirmen que ara mateix l'accés a l'habitatge és el gran repte que té la societat balear. "Ha anat a molt pitjor els darrers temps, fins i tot diria que el darrer any, que és el temps que fa que funciona l'Oficina Insular. Els preus encara han pujat més i les opcions d'aconseguir un pis o casa s'han anat reduint", remarca Carolina Solano. Des que es va posar en marxa fa un any, l'Oficina Insular d'Habitatge (carrer de Pere de Sant Joan d'Inca) ha duit a terme més de 2.500 actuacions.
També altres entitats com Cáritas i fins i tot ONG que no estan específicament orientades a la temàtica de l'habitatge s'estan trobant amb una gran quantitat de peticions que superen de molt la seva capacitat d'actuació. Segons Tomàs Ubrich, "tenim un problema i no és precisament d'ocupació, sinó de distribució de la riquesa. Ara mateix, a les Balears hi ha gairebé plena ocupació. Qui vol fer feina en té, però això ja no garanteix que puguis tenir ca teva", conclou.
